Al paradís s'hi arriba caminant sempre una mica més
Les illes Cíes guarden encara molts secrets. Pot semblar una exageració, ja que en els darrers anys s'han convertit en una d'aquelles visites gairebé imprescindibles per a qui arriba a Galícia durant la temporada d'estiu, però és el que qualsevol amb una mica de curiositat pot descobrir en posar-hi un peu.
No fa tant –bé, sí, potser ja ha passat un cert temps–, les Cíes eren un lloc a penes visitat per gent interessada en l'albirament d'aus, en platges gairebé desertes on practicar el naturisme o per alemanys d'aquells que arribaven en una furgoneta DKW fins a Vigo o Cangas després de travessar Europa amb la intenció de deixar el món enrere durant uns mesos. Poca cosa queda de tot això, excepte el mític Matar Hippies a Las Cíes, de Sinistre Total.
Van passar els anys i van arribar la inclusió com a part del Parc Nacional de les Illes Atlàntiques el 2002 i la declaració de la platja de Roda com la millor platja del món, segons el diari The Guardian, el 2007. I amb ells el boom de visitants que va obligar a establir una quota màxima de persones que poden arribar a l'illa cada dia.
I, tot i així, les Cíes segueixen quallades de llocs mítics i de racons desconeguts. Fora dels caps de setmana d'estiu, allunyant-se pels senders que cobreixen entre pinedes cap al far del Príncep o la Punta Chancelos, és fàcil imaginar l'ambient que van viure els monjos medievals que s'hi van instal·lar fa 1.000 anys.
Figueiras, Illes Cíes
Recorrent la costa de cala a cala, de la d'Areiña a Cantareiras, d'Os Bolos a Muxieiro, l'atmosfera continua sent la que van trobar els corsaris de Sir Francis Drake quan van instal·lar el campament fa gairebé 500 anys a l'ombra d'aquests arbres.
Per una d'aquestes senderes, després de poc més de 10 minuts caminant des de l'embarcador, s'arriba a un d'aquells secrets que passen tantes vegades desapercebuts per als visitants forans.
La gent de la ria el coneix, però l'ombra de la fama de la veïna platja de Rodes i la comoditat de tants dels que arriben de terra ferma i opten pel primer sorral que troben han preservat una certa tranquil·litat a una de les platges més septentrionals de l'illa de Monteagudo: Figueiras.
Figueiras continua sent, malgrat que a l'estiu hi arriba gent de mig món, un oasi de calma. Tot just 400 metres de sorres blanquíssimes i d'un mar amb tants graus de blau que costa imaginar-ho. Tan a prop i alhora tan lluny de l'enrenou de Rodes, dels seus vaixells i del seu quiosquet. Figueiras és la platja dels que busquen un altre ambient, dels que enyoren les Cíes d'un altre temps. I, a més, ha estat votada pels lectors de Condé Nast Traveler com la segona millor platja d'Espanya, només darrere de la gaditana Valdevaqueros.
Un secret que moltes vegades passa desapercebut per als visitants forans
La platja do Alemany, com també es coneix per un d'aquells visitants dels anys 70 que en va fer el seu camp base i que va instaurar aquí el naturisme. Encara avui, mig segle més tard i encara que actualment bona part dels visitants optin pel banyador, Figueiras continua sent una platja nudista.
I com més al nord, sobretot a la petita cala que hi ha darrere les roques, més s'accentua la presència d'aquesta opció. Figueiras va ser sempre un lloc lliure, on tots hi caben i on tots es respecten, on cadascú tria com vol conviure amb aquest paisatge.
El camí, amb el mar apareixent aquí i allà entre els pins, és espectacular, encara que no anticipa el que un es troba en arribar. Sembla impossible que a pocs quilòmetres de Vigo, la ciutat més gran de Galícia, sobrevisqui un lloc així, una franja de riba atlàntica en què el temps sembla transcórrer a un altre ritme, en què és fàcil oblidar-se del rellotge i deixar-se portar només pel ritme que marquen les marees.
Costa creure que allà, a un pas, amb prou feines a 20 minuts de vaixell, hi ha la Galícia urbana, Cangas amb les seves tavernes, Baiona, Moaña, Nigrán, Canido. A l'altra banda del Canal Nord que separa de terra ferma, les rompents del Cap do Home, les sorres de la platja de Melides i el far de Punta Subrido.
Són només 3 quilòmetres, però des de la platja semblen molt més distants. Allò és el continent. I això, si encara no t'has adonat, és un altre món.
La platja de Figueiras és la nudista per excel·lència de les Illes Cíes
Costa no deixar-se emportar i voler quedar-se. Costa, encara que no podem oblidar que la majoria dels visitants, excepte aquells que tinguin una reserva al càmping, deixaran l'illa cap al tard, amb el darrer vaixell. A tots els costarà anar-se'n. Tots faran un darrer cop d'ull, resignat, des del camí.
I no és que el retorn sigui un mal pla. Hi seran les terrasses de Cangas, esperant-nos a la nostra tornada, amb el seu pop, la seva caldeirada de sabata (un peix sec que només trobaràs en aquesta comarca) o les seves racions de xoubas. O Vigo, per als que naveguin al sud, amb la seva interminable oferta de lleure.
Tot i així, encara sabent que la ria té molt a oferir, és inevitable sentir un pessic en recollir. Perquè és impossible aquí no fer el camí de tornada amb desgana, desitjant que el dia durés una estona més. És impossible no adaptar i fer la nostra aquella dita caribenya, perquè Qui pot ser infeliç a l'ombra de la pineda de Figueiras?
Cap do Home