Imatge resultant de la superposició del fotograma anterior amb el vermell ataronjat que li continuava
Gairebé un segle després de la seva estrena el 1927, Filmoteca Espanyola ha recuperat el color original de la primera versió de Pontevedra, bressol de Colom, un curtmetratge documental del fotògraf, cineasta i investigador cinematogràfic Enric Barreiro.
Es tracta de la primera pel·lícula rodada en color a Espanya gràcies a un sistema experimental patentat pel mateix Barreiro el 1925: el Cromacolor.
L'1 d'octubre podrem veure-la al Cine Doré i el 29 serà accessible en línia a través de Flors a l'ombra, el canal de Vimeo de Filmoteca Espanyola. També es projectarà al CGAI, la filmoteca gallega, el 27 d'octubre.
Fotograma original a l'estat en què ha arribat als nostres dies, amb restes de verd blavós a la part inferior
La importància d'aquest títol és que "respon a les innovacions introduïdes per a l'obtenció de cinema en color per Enrique Barreiro, i aquesta possibilitat de gaudir del color no s'havia aconseguit fins ara a Espanya", destaca Marián del Egido, directora del Centre de Conservació i Restauració de Filmoteca Espanyola (C.C.R.).
Aquesta recuperació ha estat possible gràcies a la col·laboració entre Filmoteca Espanyola i el Centre Gallec d'Arts da Imaxe-Filmoteca de Galícia, i forma part d'un projecte que pretén unir els materials que formen la col·lecció d'Enrique Barreiro, dipositada per la seva família a l'entitat gallega.
LA RECUPERACIÓ DEL COLOR
Tot i que la presència de color no és estranya en materials antics, el més normal era que les seqüències, llevat dels casos en què es pintaven a mà, es tenyissin senceres d'un mateix color. L'excepcionalitat de Pontevedra, bressol de Colom rau precisament en el sistema emprat: el Cromacolor.
El sistema Cromacolor consistia en un filtre rotatori que consta d'una part de color vermell ataronjat amb una franja carmí violeta i una altra part groc-verd amb una franja blava.
El fotograma un cop restablert el bany de color
S'anava capturant la resposta a aquests colors al negatiu en fotogrames alterns, primer en passar la imatge pel filtre vermellós i, al següent fotograma, en passar pel filtre verdós.
Un cop revelada la pel·lícula, es tenyien els fotogrames alternativament d'un color carmí o vermell i de color verd amb matisos blaus, de manera que, en projectar-los a gran velocitat, la persistència de la retina s'encarregava de fer la barreja i veure la imatge en color.
En revisar el material conservat a Filmoteca Espanyola, es va comprovar que els colors apareixien degradats a causa del pas del temps, doncs el vermell o carmí era pràcticament inexistent i el verd blavós havia perdut intensitat.
UN TREBALL DIGITAL PERÒ TAMBÉ MANUAL
En dur a terme la digitalització, es va procedir a la restitució dels colors esmentats fotograma a fotograma, però quan es va projectar la cinta no es produïa la barreja de colors. Tal com explicava Barreiro a les seves patents, el sistema no llençava els resultats desitjats.
No obstant això, com que la informació del color sí que estava disponible als fotogrames, es podia recrear el color utilitzant una altra estratègia: superposar manualment cada parella de fotogrames un cop restablert el color vermell i verd blavós. Així s'aconseguia la barreja desitjada i la consegüent aparició de les imatges polícromes.
Imatge resultant de la superposició del fotograma anterior amb el vermell ataronjat que li continuava
Javier Rellán , la persona responsable de dur a terme el projecte, explica que “un cop resolt el problema de l'obtenció del color, la seva recuperació a la totalitat del metratge ha estat un procés laboriós, ja que s'han hagut de tractar individualment en més o menys mesura 20.000 dels 33.000 fotogrames que componen la pel·lícula”
“Encara que les eines han estat digitals, el procés encara té bona part de treball artesanal ”, afegeix Rellán.
Més enllà del procés de recuperació del color, Marián de l'Egido destaca la investigació prèvia desenvolupada per aconseguir l'efecte desitjat: “per recuperar el color original de la pel·lícula ha calgut investigar sobre els avenços científics en òptica en els anys precedents”.
A més, van haver de “trobar la manera com Barreiro va traslladar a les seves patents un mètode propi de cinema en color i recuperar tan fidelment com sigui possible la pel·lícula amb ajuda dels procediments actuals de tractament d'imatge digital”, conclou Marián.
“Encara que la tècnica emprada per barrejar els colors és diferent, el resultat final és en teoria equivalent. Aquesta va ser la dificultat més gran: canvi d'estratègia i aconseguir les tonalitats adequades”, remata Javier Rellán.
PONTEVEDRA, BRESSOL DE COLÓ
Enrique Barreiro va ser una de les figures més importants de la dècada de 1920 dins de la cinematografia gallega del moment i al llarg de la vida va experimentar amb múltiples sistemes per dotar de color la imatge cinematogràfica.
Pontevedra, bressol de Colom va tenir dues versions, la del 1927 i una altra posterior del 1930, les quals van servir a Barreiro com a camp de proves per als seus experiments. “Aquest redescobriment ens ha permès valorar en millor mesura els coneixements i l'afany de Barreiro, que van donar com a resultat les primeres imatges de cinema a color d'Espanya”, apunta de l'Egido.
La cinta partia dels arguments defensats per l'historiador Celso García de la Rega i els seus continuadors Enrique Zas, Prudencio Otero i Rafael Calzada, encaminats a demostrar la tesi del naixement de Colom a Pontevedra, on la tradició oral situava la casa natal del navegant. La pel·lícula es va estrenar el 2 de maig de 1927 al Teatre Principal de la capital pontevedresa i va tenir una gran acollida.
EL MES DE L'ARXIU
La presentació de la pel·lícula s'emmarca dins d'una sèrie d'activitats organitzades per Filmoteca Espanyola al llarg d'octubre per celebrar el mes del fitxer.
El dia 27 doctubre es commemora el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual , aprovat per la UNESCO el 2005 amb l'objectiu de conscienciar els públics sobre la necessitat de prendre mesures urgents i reconèixer la importància d'aquest tipus de documents.
Pontevedra, bressol de Colón és la primera d'una sèrie de presentacions de materials recentment rescatats, digitalitzats o preservats que es podran veure al llarg de tot el mes doctubre.
A més, a finals de mes es projectarà un reportatge inèdit de 12 minuts de la proclamació de la II República, rodat des d'una de les finestres de la Porta del Sol i localitzat recentment als Estats Units.