La seductora Dublín és una ciutat que enamora a primera vista. I no ho diem per la grandiositat arquitectònica, a l'estil d'altres capitals europees, sinó perquè és una ciutat de dimensions humanes, feta a la mida de qui vulgui descobrir-la caminant a poc a poc, sense rumb fix.
A Dublín cal fixar-se en els tons i colors que ofereixen les seves cases, les portes colorides de Merrion Square o Fitzwillian Square, per exemple. O també al verd immaculat dels parcs dublinesos com el St. Stephen's Green Park.
Casa on va viure Bram Stoker, a Dublín.
Fins i tot podem descobrir els curiosos "arcoiris" que es colen entre els carrers, quan la pluja va deixant pas al sol, que també vol ser part integrant de l´ambient. Però si hi ha alguna cosa que enlluerna en aquesta ciutat i pel que és coneguda mundialment és per els seus pubs, on es pot beure una bona cervesa Guinness mentre se sent música tradicional irlandesa.
Encara que tampoc ens podem oblidar que Dublín és la “Ciutat de la Literatura”, així declarada per la Unesco. Visitem dos museus dedicats a les lletres com el Dublín Writers Museum i el recentment inaugurat “MoLI” , el Museu de la Literatura Irlandesa.
Tots dos dedicats a una excel·lent plèiade de escriptors dublinesos, com (Butler Yeats, Bernard Shaw i Samuel Beckett, que han guanyat el Premi Nobel), i d'altres grans literats (que han viscut o nascut aquí), com James Joyce, Jonathan Swift, Oscar Wilde, Kate O'Brien, O 'Casey, Samuel Beckett, Ian Gibson, Bram Stoker, etc, entre d'altres.
Penny Bridge, Dublín.
Aquest darrer novel·lista, autor de la gran novel·la gòtica Dràcula, va néixer a Dublín el 1847. Una ciutat que formava part del Regne Unit i que, de fet, es considerava com la segona ciutat més important del país. N'és una prova els nombrosos edificis georgians i victorians, alguns de gran monumentalitat, que abunden pels carrers d'aquesta ciutat elegant i amable amb el vianant.
Al número 15 del carrer Marino Crescent, una petita urbanització construïda en forma de mitja lluna, va néixer un nen que van anomenar Abraham Stoker. Va ser en un barri burgès una mica allunyat del centre de la capital. Afortunadament la casa es conserva, encara que és privada.
Monestir Glendalough, Dublín.
Just davant, en honor a l'escriptor, es troba el parc que porta el seu nom i una placa que en recorda el naixement. El que no sabia Stoker és que, la que seria la seva futura dona Florence Balcombe, vivia també al mateix carrer però al número 1. No ho va saber fins a 31 anys després, quan es van conèixer.
La família de Stoker era protestant i de classe mitjana. La seva infància va ser força dura ja que va passar els seus primers anys malalt, el que va fer que la lectura i les històries de misteris que sembla que li explicava la seva mare fossin la seva vàlvula d'escapament davant d'un món que li semblava llunyà.
Sota el Penny Bridge, Dublín.
STOKER AL CASTELL DE DUBLÍ
Amb 17 anys ingressa a el famós Trinity College, la principal universitat d'Irlanda, on seria un alumne avantatjat en matemàtiques, ciències i esports durant els sis anys que hi va estar. Aquesta universitat que consta de diversos edificis, conserva l a Antigua Biblioteca, una de les més boniques del món amb més de 200.000 llibres antics.
Entre les prestatgeries es troba el Llibre de Kells, un manuscrit cristià de l'Edat Mitjana amb il·lustracions decoratives de gran riquesa i colorit amb un caràcter enigmàtic.
Biblioteca Marsh de Dublín.
Durant els últims anys que va estar al Trinity, Bram (diminutiu d'Abraham) com ja li deien els seus companys i se'l coneix oficialment, comença a treballar al mateix lloc on ho feia el seu pare, és a dir, al Castell de Dublín. Stoker, un adolescent alt i físicament imponent, va entrar a treballar com a administratiu, però sense una afició particular per aquest tipus de feina.
Per a ell era més aviat tediós, però el seu pare tenia tres fills a la universitat i Bram va haver de recolzar la família en l'àmbit econòmic amb aquesta feina. Allí es quedaria treballant durant deu anys, fins a 1878, sent promogut a inspector i contribuint a la reorganització del treball de tots els tribunals de primera instància del país.
Església de Santa Ana a Dublín, on es va casar Bram Stoker.
El castell de Dublín va començar sent un assentament víking, però després es va convertir en la fortificació més important d'Irlanda. Avui és una de les grans atraccions de la ciutat, no només per alguns dels edificis que hi ha dins del recinte, com l'única torre medieval que es conserva, la Capella Reial amb un interior de gran bellesa o els recentment descoberts fonaments del castell medieval del S.XIII, sinó perquè és marc d'importants actes oficials com la presa de possessió cada set anys del president d'Irlanda.
Stoker, mentre treballava al Castell va canviar de residència, però sempre a prop seu. Una a la St. Stephen's Green 7 i una altra al número 30 de Kildare Street, on una placa en honor seu recorda aquest fet.
Pub O'Donoghue's a Dublín.
Durant aquest període de treball al castell, Stoker comença a escriure els seus primers relats de terror que, encara que no van ser gaire coneguts, donaven ja pistes per al que vindria més endavant. També va escriure crítiques teatrals per al diari Dublin Evening Mail, el propietari del qual Le Fanu, era precisament l'autor d'una de les primeres novel·les vampíriques que es van escriure i que, lògicament, van influenciar Stoker.
Abans de deixar el lloc d'inspector al castell, Stoker escriu un manual titulat Els deures dels empleats dels Tribunals de Primera Instància a Irlanda, publicat el 1879 i que seguiria en ús fins als anys 60 del segle passat.
Capella Reial del Castell on va treballar Bram Stoker a Dublín.
LA BIBLIOTECA MARSH, EL SECRET MILLOR GUARDAT DE DUBLÍ
Amb 18 anys Stoker visita per primera vegada la Biblioteca Marsh, possiblement el millor tresor amagat de tota la ciutat. Aquesta biblioteca que va obrir el 1707 va ser la primera biblioteca pública d'Irlanda. El seu interior, amb una atmosfera gairebé medieval, no ha canviat en els darrers tres-cents anys i conté una important col·lecció de llibres i manuscrits des del S.XV fins al XVII.
Doncs bé, Stoker, que la va visitar set vegades, va demanar que li portessin diversos llibres per al seu estudi i gràcies al llibre de registre que es conserva amb la seva firma, ens indica quines eren les seves inclinacions. Va llegir llibres de cosmografia, geografia, de medicina, etc., i un que sobresurt entre tots: l'Atlas Geographus, el segon tom del qual va sol·licitar per investigar sobre alguns països com Hongria i Turquia.
Una dada intrigant, ja que aquest volum conté un mapa de Transilvània. Es podria pensar que aquí estaria el germen perquè anys després publiqués Dràcula, en què inclou dades de llocs geogràfics que detalla magistralment a la novel·la sense que Stoker mai viatgés a Transilvània.
El llibre que demanava Bram Stoker a la Biblioteca Marsh de Dublín.
No seria tampoc estrany que Stoker visités un dels llocs més interessants dels voltants de Dublín. Una vall solitària envoltada per llacs, on hi ha el més bonic conjunt monàstic d'Irlanda: Glendalough. El seu nom significa vall dels dos llacs i va ser fundat al segle VI.
Una alta torre rodona domina tot el conjunt servint de refugi i campanar. St. Kevin's Church, just al costat, és l'únic edifici d'Irlanda amb teulada de pedra. El cementiri que envolta el monestir juntament amb les creus cèltiques que la decoren, formen un conjunt únic que impacta la primera vegada que es veu.
Castell on va treballar Bram Stoker a Dublín.
Stoker també va ser entusiasta del teatre i amb vint anys va conèixer al gran actor anglès Henry Irving, del qual es va fer amic íntim per a tota la seva vida.
A l'església anglicana de Santa Anna, enclavada en un dels millors barris del centre de la ciutat, va ser on Stoker es va casar amb 31 anys amb Florence Balcombe el 1878. Un bust de lescriptor a linterior de lesglésia recorda aquest fet. Només cinc dies després, Stoker i la seva dona es traslladen a Londres amb Irving i ja no tornaria a residir mai a Irlanda.
Pont de Samuel Beckett, per l'arquitecte Calatrava, Dublín.
Després de la seva emigració a Londres, Irving el contracta com a secretari personal, compaginant aquest treball com a director del Lyceum Theatre, ia més, també va ser crític literari en el Daily Telegraph.
ELS ORÍGENS DE DRÀCULA
Un cop a Londres, Stoker comença a aglutinar tota la informació que va anar emmagatzemant, estudiant i llegint sobre el vampirisme. Novel·les com El Vampir, de Polidori, Frankenstein, de Mary Shelley i, sobretot, la novel·la Carmilla, de Sheridan Le Fanu, són fonts que segur van seduir Stoker, juntament amb tota la informació que va aconseguir a les biblioteques del Trinity College i la biblioteca Marsh.
Museu de l'Emigració Irlandesa, Dublín.
També hi ha referències que Stoker es va basar en unes converses que va mantenir amb un personatge hongarès que li va parlar de Vlad Tepes. Els orígens de la novel·la els centra l'autor a finals del segle XIX a Transilvània, que vol dir “més enllà dels boscos”. En aquesta regió, que antigament pertanyia a Hongria i ara a Romania, va existir realment el personatge de Vlad Tepes, a qui els seus paisans li van concedir el sobrenom de “L'Empalador” ja que, en les seves lluites contra els turcs procedia cruelment a empalar els presoners.
Hi ha diverses versions sobre l'apel·latiu de Dràcula, sent la més coneguda la següent. El pare de Tepes, anomenat Vlad Dracul (perquè pertanyia a l'ordre del Drac), en néixer el seu fill li diu Vlad Draculea, ja que en romanès la terminació “ulea” significa-fill de-, per posteriorment transformar-se en Dràcula.
The Temple Bar, Dublín.
La novel·la es publica el 1897 amb força èxit, però realment no és fins a deu anys després de la mort de Stoker, quan s'estrena la pel·lícula Nosferatu el vampir, dirigida per Murnau el 1922, provocant un rellançament de la novel·la que arriba a les més altes quotes de popularitat.
Gràcies al Setè Art les possibilitats dramàtiques inherents al conte de Stoker es van realitzar per complet i el Comte Dràcula va entrar a la consciència del públic en general. A partir d'aquí, centenars de pel·lícules han fet que aquesta novel·la sigui universalment coneguda i traduïda a tots els idiomes, i en què el protagonista del llibre supera en popularitat el seu propi creador.
Casa natal de Bram Stoker a Dublín.
Qui pensava que pocs anys després d'escriure Dràcula, el castell de Bran, ubicat a l'actual Transilvània a Romania, es convertís en l'estada del Comte, ja que segons la llegenda (encara que no oficialment), va ser habitat pel vaivoda Vlad Tepes, cosa que ha fet que grans masses de turistes busquin en aquest castell la llegenda i la fantasia que correspon a l'obra i que s'entrellaça amb la realitat mateixa:
“…El castell havia estat edificat sobre el cim d'un penyal enorme, de manera que era inexpugnable per tres costats; així mateix, els alts finestrals practicats en aquell mur eren impossibles d'assolir per cap mitjà. Cap a l'est es veia una profunda vall i elevant-se al lluny es veien unes muntanyes molt escarpades potser alberg de bandits i uns pics abruptes…”
Trinity College, Dublín.
Però no caldrà anar a Transsilvània per gaudir de tot allò concernent al llibre. El proper mes d'octubre, molt probablement es realitzarà el Bram Stoker Festival per celebrar aquesta efemèride en què Dràcula estarà esperant els visitants, per servir de guia per la ruta del seu creador en aquesta ciutat de Dublín. Estan tots advertits.