Lloc de vigilància a una platja de Santa Barbara, Califòrnia.
PRIMER TRAM DE LA HIGHWAY ONE
Santa Bàrbara – Big Sud – Monterey – Carmel
Hi ha viatges que no tenen fi. O potser conviden a una infinitat de finals. Califòrnia compleix amb les ambicioses expectatives de una generació revestida de mites contemporanis on entren en joc la literatura, el cinema, la música o l'art. I ho fem en un camí que tampoc sembla tenir fi: a la Pacific Coast Highway , ni més ni menys.
I en aquesta homèrica catarsi, sobre rodes, a quatre mans i en femení, floreix per sobre de tot el poderós anhel de tombar, o potser enfortir, les nostres pròpies utopies. Amb noms propis: Jack Kerouac, John Steinbeck, Doris Day, Henry Miller, Quentin Tarantino, Sam Shepard, Allen Ginsberg, Marion Davis, David Lynch, Nicole Kidman, Emma Stone… centenars. Milers. I també, per què ruboritzar-se, el deliri adolescent de Thelma & Louise. Reconéixer l'adrenalina, el legítim pessigolleig a l'estómac, quan, després de repostar en una benzinera que es dilueix a 48 graus a Death Valley, emergeix “l'udol”: “Arrenca, Louise!”.
Santa Cruz, a Califòrnia, va ser baluard de la contracultura dels 50 i 60 del segle passat.
DE MISSIONS, MANSIONS I BODEGONS
Santa Bàrbara - Santa Ynez - Solvang - Sant Lluís Bisbe
A poc més d'una hora de Los Angeles , i esglaiats per les seves làmpades i familiars palmeres, vam aterrar a la insolent bellesa de Santa Bàrbara, lloc d'esbarjo i de residència de productors esgotats de L.A. que van decidir fer fora el fre, canviar el cotxe per la bicicleta i compartir les seves rutines a l'entramat de casetes blanques i teulades mediterrànies de la coneguda com a Riviera Americana.
El primer contacte visual, al passeig marítim que uneix East Beach amb West Beach, desfilen herculis imberbes sobre skates, parelles agafades per la cintura de bronzejat de llargues temporades i estiloses californianes vestides amb barrets impossibles (o mascotes inclassificables) dediquen tard a tarda a 'estar' sota el sol de Santa Bàrbara.
Impassible i des de les altures, la Missió de Santa Bàrbara, del 1920, 'la reina de les missions californianes', amb la seva façana dòrica que rematen dues torres, és el màxim exponent de la tasca eclesiàstica espanyola al segle XIX. Molts segles abans de l'assentament dels clergues, els indis chumash recol·lectaven i caçaven de llarg a llarg del comtat de Santa Bàrbara. Actualment relegats en una petita reserva a Santa Ynez, crida l'atenció que el cementiri de la missió catòlica albergi unes 4.000 tombes chumash.
La Missió de Santa Bàrbara, Califòrnia, alberga 4.000 tombes dels indis chumash.
Convertida en capital de l'estiueig de SoCal (South of California) , la glòria de la Riviera Americana es paladeja amb un passeig al capvespre a Stearns Wharf, el moll més antic de la Costa Oest, els troncs de fusta dels quals cruixen sota els peus dels qui entren i surten de les botigues de records, bars i restaurants consagrats al marisc i peix fresc de la costa oest.
Així passa a Shellfish Company, on cada nit es donen cita desenes de comensals que sospiren pels seus especialitats de cranc. No reserven: t'apuntes a una llista a l'entrada, l'espera es fa inoblidable amb una lager local entre mans –el beer boom californià mereixeria un reportatge monogràfic a part– i, si deixes menjar al plat, reclames el teu ‘doggy box’.
Diuen que els californians et conquisten amb els cinc sentits. No cal anar lluny per comprovar-ho. A l'entorn del districte de Funk Zone, els habitants de les mansions elevades es fan amb estiuejants francesos o japonesos per esgotar unes compres vespertines a The Shopkeepers oa la botiga especialitzada de Surf n-Wear's Beach House , tormar-se el pols (i diversos vins) a Lucky Penny o The Lark , o vessar algun còctel a la calor de música a Figueroa Mountain Brewing Co.
I ara l'important: dedica-li una tarda (amb les hores nocturnes) per a Urban Wine Trail , una proposta per recórrer a peu o en bici una xarxa de 28 gegants locals , en un recorregut tatxonat de boutiques, restaurants de disseny i galeries d'art que converteixen la Riviera Americana en un imant per a elegants sibarites que s'agafen en diversos idiomes.
Moll de Stearns Wharf, a Santa Bàrbara, el més antic de la Costa Oest.
Solcada pels vents del Pacífic i per la boira de la vall de Santa Ynez, la zona vinícola de Santa Bàrbara va servir com a reclam, el 2004, a l'equip de la pel·lícula Sideways, convertida en fita turística de la cultura vinícola de Califòrnia. En el camí a buscar raïms, confonem molins amb gegants.
Estem a Solvang , un poble de conte fundat per colons danesos fugint del fred hivern del mig oest el 1911. Els seus rossos descendents conviuen en aquest particular enclavament nòrdic de clima mediterrani, on trobem, entre una vintena de cellers, un museu dedicat a Hans Christian Andersen o diverses reproduccions de molins del nord d'Europa.
El grapat de pomes del nucli històric convida a perdre's entre boutiques d'explosió pastís, a provar els autèntics aebleskivers (bunyols danesos amb melmelada) a Birkholm's Bakery & Café o deixar que Uve i Etla ens relatin, entre mos i mos, per què Swedish Candy Factory és l´únic lloc d´Amèrica que elabora els caramels Swedish Polkagris.
Ara bé, estem entre vinyes, i Solvang és un bon punt de partida per a un passeig entre aquestes vinyes besades pel sol, la boira i els vents del Pacífic. Un esquer incontestable per a viatgers a bord de Harley's, caravanes new-age, descapotables americans i fins i tot bicicletes. Convé imitar les litúrgies dels locals: sortir-se de provisions per a un pícnic – The Rancho Market resulta esglaiador–, triar un camí entre la vall de Santa Maria i la de Santa Ynez –el nostre, la Foxen Road Trail–, parar als cellers que t'inspiren –la majoria tenen jardins per al festí a l'aire lliure–, i donar-se a la Pinot Noir ia la Chardonnay sense mirar el mòbil, ni el passat.
Vinga, aquí van les nostres apostes: Foxen , al celler sostenible de Dick Doré i Bill Wathen provaràs el cel dels syrah estil Roine, el Ranxo Sisquoc , tasts (10 dòlars amb copa gravada) de sis de les seves joies, amb una ovació a el seu 2016 Sauvignon Blanc i 2015 Pinot Noir, en una parcel·la amb vistes a un mar de vinyes, i Riverbench Vineyard & Winery , que presumeix de premiadíssims Pinot Noir, Chardonnay i escumosos mirant a la vall de Santa Maria.
El poble de Solvang, a califòrnia, va ser fundat per colons danesos el 1911.
Cumada les fantasies entre copes, reprenem la Pacific Coast Highway rumb a un altre paratge pensat per al delit. El 2017 Sant Lluís Bisbe ocupava el cinquè lloc del país a l'espinosa categoria de 'ciutats felices' , i segons els paràmetres de National Geographic.
La veritat és que aquí l'alegria va irremeiablement lligada a diversos aspectes, com la seva incombustible agenda cultural, històrics i preciosistes edificis com la façana art déco del Fremont Theater, tòtem del cinema dels 40 i referència musical d'aquesta era, una agraïda comunitat universitària i el llegat de l'alegria i fe catòlics, així ho testifica la Missió de Sant Lluís Bisbe de Tolosa, les campanes del qual toquen cada dia des del 1772.
Davant seu, un rierol divideix en dos el centre històric. A l'altra banda d'un minúscul pont, és gairebé obligatori tastar, amb una de les seves cerveses o saks!, les generoses especialitats del dia a Novo. Al mateix carrer, la celebració setmanal del mercat de grangers setmanal es nodreix llocs de verdures, barbacoes fumejants i música en directe. Sí, efectivament Sant Lluís Bisbe t'arrenca uns somriures.
Façana art déco del Fremont Theater, a San Luis Bisbe.
EL PAÍS GRAN DEL SUD
Amb aquesta grandiloqüència van batejar els primers colons aposentats a Monterey l'extraordinària naturalesa del Big Sud, una escarpada franja costanera de 145 quilòmetres, encaixonada entre les boires del Pacífic i l'irresistible microclima de la vall de Santa Llúcia.
Per a molts, la mera menció del lloc ens remunta a un particular grau de recreació, sostingut sobre un catàleg inclassificable de referències literàries, musicals i cinematogràfiques d'un període essencial a la història de Califòrnia: entre les dècades dels 50 i 70 del segle XX.
El Big Sud ha estat refugi de magnats, com testifica el desmesurat Hearst Castle, un homèric palau que William Randolph Hearst va encarregar a la primera arquitecta californiana, Julia Morgan; a més de llar i salvació de genis de la literatura universal com Henry Miller, d'il·luminats del new-age i de membres de la Generació Beat –Lawrence Ferlinghetti o Jack Kerouac–, que van elevar a llegenda la seva fascinació per aquest paratge de penya-segats mostassa, platges d'escuma fluorescent esquitxades de pedres de jade i paisatges jalonats de sequoies teatrals, on campen al seu aire elefants marins a San Simeón, neden les balenes migratòries a l'alçada del parc estatal de Julia Pfeiffer Burns, es relaxen les llúdrigues del mar i vola sense frens l'amenaçat còndor americà.
La grandesa de l'imponent Big Sud en estat pur.
Si les condicions ho permeten, el sinuós tram de la Highway One, des de Morro Bay fins a Garrapata State Park, transita per paisatges que silencien qualsevol conversa i que donen per fer diversos viatges d'anada i tornada a la profunditat de les nostres utopies.
Convé no deixar de banda aquest estat mental en passar pel esplendorós penya-segat de Ragged Point, la cascada de McWay, una caiguda de 24 metres sobre el mar des de Julia Pfeiffer Burns i, per sobre de tot, quan recals a l'últim refugi literari que un espera trobar en una perillosa corba.
L'Henry Miller Memorial Library s'alça com el darrer batec beat i ànima cultural del Big Sud. “Aquí estic absolutament fora del món”. Així transmetia Henry Miller a la seva estimada Anaïs, en un dels seus intercanvis epistolars, la intenció de quedar-se a Big Sud. I així ho va fer des del 1944 al 1962.
Va ser el seu amic Emil White, que va aixecar aquest temple dedicat a la memòria de l'autor del Tròpic de Càncer el 1981. Ironies de la vida, Miller es declarava enemic de les concessions post mortem: “La manera d'honrar algú és vivint la teva vida dignament ”. Potser avui somrigués en veure aquest lloc d'aire encantat fer les delícies de lectors arribats de totes les latituds.
Detall pres a la Henry Miller Memorial Library, al Big Sud, Califòrnia.
GRANS PETITES VERITATS: Carmel – Monterey – Santa Cruz
El nom de Liane Moriarty està per sempre unit al de Monterey. L'obra _ Big Little Lies _ va portar aquesta autora australiana fins a la mateixa llar de David E. Kelley. El creador de la sèrie homònima va sucumbir a les atrocitats ia l'enginy de les dones protagonistes i va traslladar aquest demolidor al·legat contra la violència de gènere a un entorn idíl·lic, el de Monterey, i va col·locar sobre les espatlles de Reese Whiterspoon, Nicole Kidman, Laura Dern, Shailene Woodley i Zoë Kravitz la responsabilitat de convertir la capital de comtat a les portades de les revistes femenines.
La sèrie de culte d'HBO suma premis, seguidors, bones crítiques i una estela de curiosos que acudeixen des de la seva estrena a descobrir per què Monterey s'ha convertit en emblema del poder feminista (almenys a la ficció).
Poc o res queda del seu passat com important centre de producció de sardines en conserva, quan l'avinguda Cannery Row condensava les proeses i misèries d'aquella classe treballadora immortalitzada per John Steinbeck a Els ravals de Cannery: “(Cannery Row és) un poema, una pudor, un so grinyolant…”.
A poca distància a peu, a Prescott Ave., s'alça el bust en bronze del genial cronista de la Gran Depressió. Sense sortir del carrer, on fos una de les conserveres més grans, el Monterey Bay Aquarium presumeix de ser un de més prodigiosos aquaris del món, amb una població de més de 35.000 criatures marines i plantes aquàtiques (esment especial a la seva Galeria de Meduses ia l'Open Sea atestat de taurons martell, tortugues i peixos lluna).
Façana d'una barberia a Monterey, Califòrnia.
Mentrestant, ia poca distància a peu, un altre bastió turístic com Old Fisherman Wharf ha servit de punt d'inspiració per als guionistes de la joia d'HBO. Cada temporada aglutina una ressenyable comunitat de rastrejadors d'éssers divins: balenes, foques, dofins o lleons marins.
Custodiant les vistes del mar, les mansions acoloreixen d'avantguarda i disseny arquitectònic les altures de Monterey. Arribats a aquest punt, algú es preguntarà on queda el monument que ha popularitzat Big Little Lies a la sintonia d'arrencada (una ovació a Michael Kiwanuka ja, si us plau) : el Pont de Bixby.
Per fotografiar el monument portentós d'un sol arc has d'allunyar-te de la localitat pesquera uns 30 quilòmetres, direcció Big Sud. I, per als valents, a deu quilòmetres, una parada al cap verd del parc de Point Sud i, també de camí, un respir a Garrapata State Park per abraçar sequoies veteranes.
Per fer una bona foto del portentós Pont de Bixby hauràs d'allunyar-te uns quilòmetres i agafar perspectiva.
Després d'un trajecte de 15 minuts, al nord de la Pacific Coast Highway, les stories d'Instagram es col·lapsen amb la primera instantània de Carmel-by-the-Sea. Bona part de la seva fama se la deu a Clint Eastwood, que va ser alcalde d'aquesta exclusiva vila durant els anys 80. De tant en tant, es deixa veure entre els seus carrers o als voltants de la bellíssima Missió de Sant Carles Borromeu de Carmel, fundada per Juníper Serra el 1770.
Els seus prop de 4.000 habitants acullen amb la mateixa hospitalitat estrelles del cinema, artistes, productors i tota una col·lecció d'estiuejants que custodien amb el mateix zel els comptes bancaris i l'anonimat.
Però aquí els que manen no són només ells, sinó també les mascotes. Carmel sent autèntica devoció i respecte pels habitants canins. Des de 1880, l'exclusivíssim centre d'estiueig manté a ratlla les multituds a Ocean Avenue, que nodreix les més obscenes fantasies dels seus habitants en temples com Tiffany's o Bottega Veneta.
Als carrers limítrofs, més de 100 galeries d'art, restaurants de factura francesa, boutiques canines, hotelets i uns quants quilòmetres revestits de mansions amb xemeneies de pedra on un cop van descansar Jack London, Brad Pitt, Clark Gable, Charles Chaplin o Doris Day, l'hotel del qual Cypress Inn és un paradís caní d'estil mediterrani per a mascotes més habituades a viatjar en descapotables i jets privats.
En aquesta aventura sense fi, ens concedim una penúltima llicència: Santa Creu. Santa, per la seva reputació com a baluard de la contracultura dels 50 i 60 i llar dels visionaris del new age als 70. I la seva creu: la predisposició a l'hedonisme i una forma de vida dedicada al surf, o al servei dels capricis del Pacífic.
En aquest joc de contrastos, el mite surfer troba el seu equilibri entre el caos del passeig de Santa Cruz Beach Boardwalk i l'aferrament a la vida sostenible dels estudiants de la University of Califòrnia. El ying i el yang del somni americà. El principi de la fi.
Atraccions vintage del passeig marítim de Santa Cruz Beach, del qual el carrusel Looff data de l'any 1911.