Cala Llebeig, Alacant.
Llargues files esperant amb el seu smartphone davant una posta de sol, els monstres de formigó que haurien espantat els pirates més agosarats o fars que alguns es plantegen convertir en restaurants. El turisme ha desdibuixat part dels encants històrics de les nostres costes, però encara n'hi ha racons que semblen congelats en el temps, aliens als capricis del món. **Cala Llebeig n'és un. **
Enclavada a la famosa Ruta dels Penya-segats de Benitatxell, a la comarca alacantina de La Marina Alta, Cala Llebeig és un oasi on les casetes de pescadors parlen d'una altra època. D'un segle XIX on protegir les costes dels pirates i el contraban era un ofici tan usual com solitari.
Cala Llebeig sembla detinguda en el temps.
CALA LLEBEIG FA A CONTRABANT I SIRENES
A la província d'Alacant encara queden llocs on el temps s'atura: aquí tenim les casetes de la Vila Joiosa, pintades de colors per guiar els pescadors confosos; l'aroma a salnitre de barris com Baix la Mar a Dénia o els restaurants del Pinet als quals mai va arribar Paco Martínez Soria. Tot i això, pocs llocs parlen tan bé de la seva història com Cala Llebeig.
Fins al segle XVIII, la porció de costa alacantina compresa entre Dénia i Benidorm era pati d'esbarjo per a pirates i corsaris. Per tal de frenar la seva activitat es van arribar a construir fins a 20 torres i fortificacions al llarg del litoral, destacant la Torre d'Ambolo (a Xàbia, al nord), i la Torre del Cap de Moraira (al sud).
Tot i això, entre ambdós punts de vigilància existien petites cales que havien de ser reconegudes de forma diària per comprovar que cap embarcació enemiga burlés els controls. Per fer-ho, un soldat anomenat 'atallador' arribava fins a Cala Llebeig i donava l'alarma en cas d'amenaça. **Pirates del Carib es quedava curt. **
Amb el pas del temps, la pirateria va decaure a poc a poc i al llarg del segle XIX els pescadors del proper poble de Benitatxell (4,3 km) van començar a desplaçar-se fins a aquesta cala al final del barranc de la Vídua per pescar durant els caps de setmana. Aquelles llargues jornades els van portar a construir les conegudes covetes, un tipus d'habitatge excavat al propi penya-segat on guardaven els estris de pesca. Paral·lelament, es van erigir casetes de portals blaus, o casups, en què homes errants es reunien per a comparar la pesca i explicar històries.
Aquest enclavament no només va servir per traslladar la vida del poble a la costa, sinó també com lloc de trobada entre pescadors, agricultors i contrabandistes que esperaven les mercaderies il·legals de tabac, sucre i tèxtils, especialment mantons de Manila: "Les barques arribaven carregades des del port d'Alacant per a la seva distribució a pobles com Xàbia a través de Cala Llebeig", explica a Traveler.es Kiko Llobell, tècnic de Cultura a l'Ajuntament de Benitatxell. “Es carregaven els cavalls i se'ls col·locaven sacs a les potes perquè, en caminar, els sons dels cascs no poguessin delatar la presència dels contrabandistes”. **
Els nous 'pirates' del contraban eren una de les grans xacres de les Reials Rendes al segle XIX, motiu que va portar el govern a instal·lar un lloc de carrabiners (l'antiga Guàrdia Civil) en una de les cases actuals de la cala per a vigilar aquest racó secret de la costa dAlacant.
Casetes de pescadors a Cala Llebeig, Alacant.
Visitar avui la Cala Llebeig té també una mica de furtiu: després de creuar els últims pins i sucumbir al silenci contingut al barranc de la Vídua, els portals blaus prometen un guisat de peix a l'altra banda i el sol ha confós els colors de les persianes. A l'entrada llueixen les canyes de les quals penjava la pesca subjectes a les teulades amb xancletes centenàries, i les velles barques custodien unes coves que semblen magatzems, però també picadors de sirenes i mariners.
I aquí, entre tants viatges al passat, un s'oblida del principal motiu pel qual vam venir: unes aigües blaves turqueses que abracen aquesta cala de còdols. Alguns gossos s'atreveixen a banyar-se, els penya-segats xiuxiuejen vells poemes i fingir uns segons que sures en un altre punt de la història forma part de l'experiència. Les ulleres de busseig són un obligat per explorar la posidònia, però també els escarpins i les sabatilles d'esport, ja que la manera d'arribar a Cala Llebeig suposa una altra de les grans atraccions de la visita.
La posidònia és el pulmó de la Mediterrània
EL QUE PROTEGEIXEN ELS ACANTILATS
Cala Llebeig només és assolible a peu o amb vaixell. El cotxe s'aparca lluny i aquest és el millor indicatiu que ens espera un tresor. La primera opció per a beach seekers precipitats consisteix en aparcar el cotxe a la urbanització Cimera del Sol, on després d'un laberint de carrerons s'arriba a un aparcament de màxim deu vehicles. A partir d'aquí, només queda perdre's pel camí de roques traçat a la gola del barranc de la Vídua durant uns quinze minuts fins a sucumbir al paradís.
La segona opció per accedir a Cala Llebeig, i la més atractiva, és recórrer la famosa Ruta dels Penya-segats de Benitatxell (o Penya-Segats). Des de l'aparcament de la cala del Moraig, seguim les marques verdes i blanques de la ruta SL-CV 50 a través de 2,3 km que revelen tresors com la Cova del Tio Domingo L’Abiar o la Cova del Morro del Bou, on antics forns rudimentaris servien per perpetuar una vida a l'empara d'oliveres, figueres i garrofers.
Far de Llebeig
El darrer tram de la ruta, potser el més complicat, és el descens que enllaça la muntanya amb Cala Llebeig. Un recorregut que sempre trigarem més a sortejar quan es tracta de fer totes les parades necessàries per fotografiar aquest tros d'història congelat en el temps. **
Això sí, confiem en vosaltres i en un esperit aventurer que avui, més que mai, clama per ser-ne responsable. Perquè protegir els nostres patrimonis i lliurar-los de les massificacions, les escombraries o el vandalisme és el manament que impera a qualsevol lloc, incloent els secrets de les nostres costes. Recorda que Cala Llebeig encara et vigila. Que aquí un no sap si continua el 2021 o si en algun moment arribarà una altra barca carregada de mantons de Manila.