La diminuta platja de Gulpiyuri està envoltada de prats verds.
Diuen que és la platja més petita del món , i aquesta particularitat és la que li ha fet guanyar fama i interès mediàtic: "A jutjar pel volum de consultes a l'oficina de turisme i per l'afluència observada, l'interès per Gulpiyuri ha crescut de forma exponencial en els darrers tres o quatre anys, possiblement arran d'anteriors publicacions que la titllaven com 'la més petita del món' i de diversos reportatges de la costa oriental asturiana que la destacaven", confirma Mario García a Traveler.es , tècnic de l'Oficina Municipal de Turisme de Llanes, consell asturià a què pertany.
Però la seva veritable singularitat, més enllà de la seva mida reduïda (fa uns 40 metres) , resideix que està tancada al mar per un penya-segat on hi ha una cova que permet el pas de les marees i de l'onatge.
Aquesta petita dolina –que abans va ser una caverna que a causa d'un enfonsament es va transformar en una depressió en forma circular– va ser declarada Monument Natural pel Principat d'Astúries l'any 2001, a més de pertànyer al paisatge protegit de la costa oriental.
A la platja de Gulpiyuri se sent el rugir del Cantàbric a l'altra banda del penya-segat.
De capacitat reduïda –fins i tot quan hi ha baixa mar i comença el desguàs– l'accés no és gens complicat, només cal caminar uns deu minuts des de la platja de Sant Antolín, per una pista plana d'uns tres metres d'amplada.
Això sí, procura no oblidar-te de portar tot allò necessari ja que no disposa de cap tipus de servei (ni tan sols de senyalització) : estaràs envoltat de front pels penya-segats ia la teva esquena per la verdor dels prats, situats això sí a una altitud més gran. I el Cantàbric? S'intueix pel rugir a l'altra banda de la vertical rocosa.
TAMBÉ A PROP
La localitat més propera a aquesta platja d'interior és el llogaret de Naves, la visita del qual no només val la pena per la seva església de Sant Antolí de Bedó (un temple benedictí del segle XIII), sinó també per els seus horris i paneres tradicionals, els antics graners asturians.
I si ets per la zona i el mar es posa brau, és hora de deixar-se impressionar pels bufons de la costa, aquesta mena de guèisers que brollen dels penya-segats quan el mar copeja amb força durant la pleamar i que fa que l'aigua surti acomiadada cap amunt per les xemeneies naturals produint un so (esbufec) esglaiador. Trobareu els de Pría a l'oest de Gulpiyuri i cap a l'est els bufons d'Arenillas, tots dos declarats també Monuments Naturals del Principat.
Impressiona veure els bufons de Pría, però molt més escoltar-los.
PER DORMIR
Hi ha a Naves una preciosa casa d'indians construïda per a un emigrant cubà per l'arquitecte Joaquín Ortiz García (1899-1983) que ha estat rehabilitada i convertida en un hotel rural de tan sols 16 habitacions. Villa Marrón és el seu nom i destaca per les impressionants galeries laterals, pel porxo de l'entrada i pel disseny paisatgístic, els jardins del qual són obra de Dstudio (de caràcter estacional, obre el període de reserves per Setmana Santa) .
Villa Marrón, una antiga casa d´indians rehabilitada.