La vida discorre a la platja de l'Arenal, on conviuen turistes i autòctons
Entre petites muntanyes, i amb el mar de testimoni, Xàbia s'erigeix com una perla a la costa alacantina . Més tranquil·la que la seva veïna Gandia , però amb més marxa que Dénia , aquest poble? costaner és l'enveja de la zona.
Restaurants instagramejables, cales que fan la competència a qualsevol anunci estiuenc i ambient tot l´estiu… Xàbia és una bona opció per a un cap de setmana que estreny la calor.
Un paisatge de pins i penya-segats amb la Mediterrània als peus
Xàbia es divideix en tres zones: el casc històric, el port i la zona de platja, sent aquesta la més concorreguda… I fent aquesta partició, un passeig agradable per descobrir-la de punta a punta.
Cal tenir en compte que hi ha sorral i platja de pedra, i que aquesta primera és artificial. Però tot i ser-ho, té encant, perquè està recollida entre els restaurants de moda a la dreta –amb el mar de cara– i el Parador de Xàbia a l'esquerra, imponent a la costa com un castell guaita del segle XX. S'hi pot dormir, en prenem nota. Per a un cap de setmana val la pena, tenim tot a prop.
EL port de Xàbia amb el massís del Montgó de fons
I és a la Platja de l'Arenal on discorre la vida, on s'esmorza d'hora, es menja també d'hora, i es pot prendre alguna cosa a deshora. Perquè qui s'asseu a les taules és una barreja dispar de madrilenys que escapen de l'infern de la capital i d'alemanys i anglesos que es volen trobar amb la Mediterrània.
Per això aquesta barreja de restaurants per a guiris i autòctons que ofereix llocs per a tots els gustos. Però és que fins i tot els que tenen els seus menús en anglès, tenen el seu encant.
Molts tenen el mateix segell, perquè qui estiuegi allà t'explicarà que hi ha un conegut francès que no para d'obrir locals. I tota la raó. ** Acqua, ** és una de les seves darreres obertures, un espai que serveix tant per sopar com de copes, que ofereix des de carns a pizzes, amb una variada carta per a tots aquells que tinguin gana. Prendre's un plat italià escoltant reggaetó –i la música del bar del costat– és una experiència divertida.
Xàbia, un lloc on escapar-se a parar el temps
Però per a aquells que prefereixen bressar-se per les vistes i gaudir d'un bon arròs –que estem a la Comunitat Valenciana!– hi ha un clàssic que mai falla: ** La Perla de Xàbia. **
Asseure's amb la sal de la platja i els pantalons texans curts pot resultar una mica incòmode en fer-li la competència a la impol·luta de les seves taules i tovallons de roba, però a Xàbia està permès, que per alguna cosa és un lloc de platja.
Demana taula a la vidriera i gaudeix del pa amb allioli i de qualsevol dels seus arrossos admirant la muntanya de fons, el Cap de Sant Antoni. Voldràs que el menjar no s'acabi mai. Ja tenim on dinar diumenge –no oblidis reservar amb antelació!–.
També cal prendre nota de Tula, un petit restaurant proper a la platja, obert per una parella que va treballar abans a Casa Gerardo –qui sigui de Xàbia, sap del que parlo–.
Les vostres especialitats? El tàrtar de cérvol o la ploma ibèrica amb salsa bordalesa. I per postres, l'arròs amb llet en homenatge al lloc on van treballar abans. Una bona opció per al dissabte.
La Siesta, per a un còctel al capvespre, o una copa acabada d'estrenar la nit
I per sopar? ** Saona, ** que ha obert també sucursal a Madrid i que compta amb diversos a València. Oblida't de sopar en un restaurant amb cadires de plàstic. A Xàbia se sopa en llocs micos. Demana, per cert, les tortitas de tataki de tonyina amb alvocat o el tac de xai amb emulsió de llima i alvocat.
I parlant de llocs micos, no pot faltar ** La Siesta, ** literal… I no tant. Aquesta terrassa i restaurant a mig camí de la platja de sorra i el port fa les delícies d'aquells que vulguin un còctel cap al tard, o una copa acabada d'estrenar la nit. Llits balinesos, música chill out… Perquè aquí ve tot menys a dormir.
Continuant amb la nit, en el cas que es vulgui sortir, imprescindible fer els primers passos de ball a ** Achill ,** que segueix sent el reclam nocturn més gran. Amb el mar de fons, i la pista de ball just darrere, corona el més alt de la zona de locals de la platja.
No perdre's tampoc ** Chabada ** abans del gelat nocturn. Cal pensar que el cap de setmana té dues nits.
Achill, un dels protagonistes de la vida nocturna de Xàbia
Deixant enrere l'oci pur i dur, cal recalcar que Xàbia va servir d'inspiració per a Joaquín Sorolla, i havent vist molt món, el dissenyador Cristóbal Balenciaga, va voler passar els darrers dies de la seva vida aquí.
Perquè a les cales de pedra, al blau de les aigües, i als pins del camí, Xàbia –amb accent valencià– és pura bellesa. Entre les muntanyes, es colen casetes de luxe i armilles que fan somiar qualsevol amb les seves vistes. Es fa inevitable pensar: “Tant de bo estiuejar algun agost allà”. Però hi ha vistes també més terrenals, per a totes les butxaques…
De camí a Cala Blanca, hi ha una porta metàl·lica que porta a un camí serpentejant entre els pins que porta a la cala del Francès… No la busquis, és gairebé impossible trobar-la a la ubicació d'Instagram.
Una mica incòmoda per les grans pedres –que no et faltin les cranqueres a la maleta, si us plau–, té unes vistes envejables a Xàbia.
Té una roca a la cal escapar-se amb una cerveseta ben fresqueta. Barrejada amb la sal de l'aigua, és l'autèntic sabor de l'estiu. El camí, és clar, és una delícia epatant. Una foto al mirador és obligatòria.
Per a vistes, també, les del Cap de Sant Antoni. Fan ganes d'asseure's a admirar les vistes mentre sona la cançó de Joan Manuel Serrat al cap. O al mòbil, que per alguna cosa som tecnològics. Ja tenim dissabte complet.
El cap de Sant Antoni, una de les vistes més impressionants de la zona
Parlant de mòbil, Instagram ens demana a crits acudir a la **Cala del Portitxol, que té article propi. ** És cert que val la pena per la foto, però arribar-hi i gaudir de la seva ubicació, és una cosa que no es capta per lobjectiu del telèfon.
La seva carretera, entre algunes de les cases més boniques de Xàbia, ja val la pena. Sobretot perquè, entre teulada i teulada, observem el mar de fons, trucant-nos. Si es pot, la vista entre algun dels buits mereix una fotografia prèvia.
A baix, ja ens trobem amb aquest petit Santorini les cases del qual –propietat privada, que no se'ns oblidi- són l'escenari perfecte de la foto del cap de setmana. Pertanyen a la Penya El Mero.
Observant tot això és clar que la Cala del Portitxol té bellesa fotogènica, coronada entre muntanyes. És un petit paradís alacantí que fa viure als ulls i patir als peus.
I després de la foto? Prendre alguna cosa a la guingueta nova de la platja: Cala Clemence. Per aturar-se a retocar les fotos, respirar la brisa marina i sentir-se afortunat –i malenconiós– abans de tornar. Ai!
Blanc i blau: els colors d´una de les platges més trend topic de l´estiu