"La decisió de viatjar sola va ser terapèutica i per descomptat, efectiva"
L'ansietat, la solitud, el valor de l'amistat o fins i tot el significat de néixer dona. Tot això va empènyer a Helena Palau –coneguda a les xarxes socials com @helenavisuals – a aventurar-se a viatjar amb maleta i càmera com a única companyia.
Des del 2019 viatja sola: Vietnam, Uganda, o Japó són alguns dels remots llocs on mai no va creure haver pogut arribar i no obstant va superar el repte –i la por–. Del seu indòmit periple neix Suposem que viatjo sola (Arpa, 2021) un recorregut fotogràfic pels llocs que li han fet replantejar molts dels dubtes i les pors que turmenten tota una generació.
“En un moment en què em sentia sense control ni autoestima, vaig pensar que viatjar en solitari em tornaria la independència que havia perdut. També significava sortir de la meva zona de confort, en aquell moment intoxicada, i així enfocar-me en altres coses”.
"Viatjar t'exigeix mantenir-te alerta, t'ofereix paisatges, persones i records nous i tot això et permet oxigenar el cervell i en definitiva deixar de pensar durant una estona en allò que et preocupa. La decisió va ser terapèutica i, per descomptat, efectiva. És molt important recordar, de tota manera, que emprendre un viatge sola no ha de significar viatjar sense companyia i encara menys sentir-se sola” explica Palau.
Helena Palau.
Des de l'Àrtic fins a l'Àfrica Subsahariana, ens parla d'Uganda com “el destí més impactant i transformador”. “Em va fer enfrontar als meus prejudicis i mals costums. Vaig veure en primera persona el motor que representa la dona ugandesa en el creixement social i econòmic del país, a diferència del que podria haver pensat abans darribar. Un viatge que va posar en evidència la necessitat urgent de revisió i autocrítica per part de les persones amb privilegis”.
Al llibre hi ha molta autoanàlisi: el mínim esforç, la informació sense profunditat, l'impacte ecològic i els prejudicis a l'hora de conèixer altres cultures. Després de l'experiència arriba l'anàlisi i l'aprenentatge.
“És imprescindible la autocrítica per entendre i respectar els altres. Passa per ser conscient de els meus avantatges, els meus prejudicis, les meves exigències i ser capaç d'admetre d'on vénen, perquè poden ser perjudicials per als altres o per què poden ser hipòcrites o injustes. Al llibre defenso la idea que viatjar t'ofereix eines d'autoanàlisi i introspecció, et col·loca davant de realitats molt diferents i en alguns casos fins i tot t'enfronta a les conseqüències dels teus actes”.
"Pots aprofitar-ho per qüestionar-te i evolucionar en la bona direcció o pots seguir vivint en la comoditat dels teus privilegis. A més Suposem que viatjo sola ens convida a reflexionar sobre qüestions tan necessàries i urgents avui dia com la petjada ecològica dels nostres viatges i els abusos a les xarxes socials”.
Posa en qüestió també el que suposa ser dona i creuar en solitud: “Destacaria una en particular, l'esperançadora solidaritat que hi ha entre les dones de tot el món quan ens trobem. Com dic al llibre, existeix una norma silenciosa no escrita de cuidar-nos entre nosaltres”.
"Tot i que la nostra condició com a dones ens fa estar i sentir-nos en perill a qualsevol lloc, viatjar en solitud m'ha demostrat que són les dones les que em fan sentir segura. Confiem les unes en les altres, respectem-nos, cuidem-nos. Tot i que ens separin la cultura, l'idioma o les idees”.
Per viatjar menys també és més. Helena procura portar el mínim material per crear el contingut visual. “Tot allò que no estic segura si faré servir, ho acabo no utilitzant. No hi ha res més incòmode i contraproduent que viatjar amb massa pes. Per treballar i ser creatius, hem de generar un ambient còmode. Els dies previs al viatge, investigo sobre el destí i penso quines temàtiques em podria interessar fotografiar per crear una sèrie d'imatges”.
El que és imprescindible per viatjar sense companyia és, per a Helena, deixar els temors a casa. “A qui ho vulgui fer per primera vegada, li diria que no tingui por. Que per viatjar sola no s'ha de ser més valenta del que ja ho som totes cada dia. És una experiència capaç de tornar-nos el sentiment de poder i llibertat que moltes vegades creiem no tenir”.
“Comença per una destinació urbana, una ciutat propera a la teva i estigues uns cinc dies. Abans d'anar-te'n, prepara una mica el viatge, investiga la destinació i els seus interessos. Si t'agrada l'experiència, atreveix-te amb un segon viatge més llarg i aventurer”.
'Suposem que viatjo sola', d'Helena Palau.