El 'boom' de la música electrònica a Kosovo
Més enllà del turbofolk , la **vida nocturna als Balcans ** es caracteritza per les festes de música electrònica que entrellacen clubs i discoteques que et belluguen, si aguanta el cos, fins al migdia . Potser tot va més enllà: els horaris són aquí orientatius.
Belgrad és el principal centre regional, conegut com “el Berlín dels Balcans” , encara que cada dia sona amb més força Kosovo, que experimenta un ‘boom’ cultural generalitzat que, a més, sona molt a electrònica. Tot i això, aquí la tendència no la marquen les sales: prové de col·lectius independents.
Els col·lectius que abanderen aquest 'boom' electrònic són Vakuum , Servis i ** Hapësira **. N'hi ha més, però només cal seguir aquests tres grups a les xarxes socials per assabentar-se de les festes més vastes de Kosovo.
Regla número 1: oblida't de la càmera de fotos i deixa't portar
Generalment són a Pristina, la capital , encara que de vegades arriben a altres entorns naturals de Kosovo. És llavors quan poden durar diversos dies , convertint-se més aviat en festivals o raves . Les entrades ronden els 10 euros; 15 a les grans cites.
Les festes de Vakuum generalment són de techno industrial o EBM , fusió de música electrònica i postpunk en què destaquen artistes com Nitzer Ebb . Són monotemàtiques, sense les barreges d'estils característiques dels clubs comercials. En la seva obertura al públic com a col·lectiu, l'any passat, van comptar amb dos discjòqueis de talla mundial. El duet serbi ** Ontal ** i el britànic Ansome , cap de cartell a sales com la berlinesa Berghain , van demostrar que els sons raspats que en els seus aguts martellegen sense parar sí que tenen espai a Kosovo.
Servis comparteix el gust per l'EBM, però aposta per estils més electro, garatge i techno. Hapësira , creat el 2015, fluctua entre el techno alemany i altres estils hipnòtics com el de l'artista ** Abdulla Rashim .**
Regla número 2: tu i la música, no hi ha res més
Generalment, els esdeveniments especials de cada col·lectiu no coincideixen amb altres festes. Entre ells són amics, promotors de música electrònica que difereixen sol, i no sempre, a l'estil. Els esdeveniments de Vakuum solen tenir lloc al Teatre Oda , una sala de teatre que engalana algunes de les nits més salvatges de Pristina. S'hi accedeix baixant unes escales: el primer que es troba el visitant és una barra allargada, després els robers, i al final els banys. Entremig, a la dreta, hi ha la sala principal. És àmplia, de sostres alts , que s'agraeix per aplacar la calor, i té una bona acústica . En definitiva, el lloc perfecte per escoltar techno industrial.
Servis fa les seves festes a la Sala Roja del mític Centre per a la Joventut i l'Esport . I Hapësira té la seu habitual en una antiga impremta, Rilindja Warehouse , un lloc ideal per crear l'atmosfera clubbing.
**La primavera passada aquí es va celebrar la primera sessió Boiler Room en la història de Kosovo**. I quan no hi ha techno, com a les altres sales, programen altres activitats culturals que, a més, permeten promocionar els joves talents locals.
Regla número 3: pum pum pum pum pum...
RUTA A PRISTINA
A Kosovo s'hi pot arribar de diverses maneres, encara que des d'Espanya la millor opció passa per aterrar a **Skopje, la capital de Macedònia del Nord**. Des d'allà, per 5,5 euros el bitllet als autobusos que surten cada hora des de l'estació central, són només dues hores fins a Pristina. Aleshores es podrà conèixer el país més jove d'Europa , Kosovo va aconseguir la seva independència el 2008, i interactuar amb la població més jove d'Europa.
La festa a Pristina pot començar de diferents maneres. Locals com Dit’ e nat’ sempre tenen moviment: es menja, es beu i es discuteix en aquesta llibreria que més aviat és un cafè . És un dels locals favorits dels joves de fins a 25 anys. Un ambient relaxat de tocs pretensiosos.
Una altra opció és a la carrer 2 Korriku , on hi ha diversos bars de xerrades bullicioses . Per als que vulguin electrònica, **Klubi M** és el lloc on dirigir-se. Tot i que després de la mitjanit aquests locals comencen a tancar. I els kosovars, en general, solen dirigir-se als bars que jalonen la carrer Fehmi Agani . Allà, les copes i les cerveses són més cares, i al tancament, a prop, hi ha clubs de música mixta que permeten continuar la festa.
Pel que fa a l'electrònica, Zone Club és la referència amb més pes. Una discoteca que barreja estils que van més enllà de l?electrònica i que, per tant, s?allunya de l?esperit del clubbing.
Regla número 4: possiblement la música electrònica sigui la més intimista
A Kosovo, sobretot si es parla de música electrònica, cal tenir en compte les estacions de l'any. Hi ha clubs que principalment obren entre la primavera i la tardor . Durant la resta de l'any, l'aposta electrònica prové de les festes de aquests tres col·lectius.
En un intent per normalitzar la seva situació, és a dir, tenir un espai de reunió fix , Hapësira està intentant obtenir la llicència per gestionar Rilindja Warehouse durant tot l´any. Un lloguer més llarg per crear un centre cultural a Kosovo que sonaria molt a electrònica i que permetria recuperar aquest lloc habitual de clubbers perdut després del tancament de discoteques com Spray Club i Bahnhof . Una versió diferent del **centre social Termokiss**, l'espai de decisió horitzontal de referència de Pristina i que cap turista no hauria de deixar de visitar.
El 1999, després de la guerra de Kosovo, les festes van començar a espais abandonats de Pristina . Una atmosfera natural perfecta per a lelectrònica.
Més tard, durant una dècada, li va arribar el torn a l'Spray Club. I després Bahnhof, l'última discoteca underground de referència a Kosovo. L'espai era una estació de tren que, durant els caps de setmana, ajuntava els usuaris del ferrocarril i els amants del techno. Va tancar fa més d'un any, deixant òrfena Pristina. Ara, el 2020, recolzats per una població jove plena d'il·lusió, aquests col·lectius dirigeixen el renéixer o boom de l'electrònica a Kosovo.
Regla número 5: sempre fins a l'alba