La Marina Corricella, a Procida.
Són les deu del matí i les campanes de l'església de Santa Maria delle Grazie ressonen entre els carrerons escrostonats de la Marina Corricella. Espantades, un parell de gavines alcen el vol des de la cúpula per apoderar-se d'algun balcó. Les persianes de fusta de les cases veïnes encara romanen tancades. Asseguts en un banc davant del petit moll, entre xarxes embullades i barques de colors, dos avis rememoren nostàlgics temps passats. Les mans esquarterades, la pell arrugada pel sol... Semblen tenir molt per explicar.
Gairebé tant, potser, com aquesta illa italiana de només 4 quilòmetres quadrats on el temps es mesura pels horaris dels ferris que la connecten amb l'exterior. Amb una realitat en què la vida és una altra cosa. Perquè Procida sempre es va saber –se segueix sabent– més especial que cap: sorgida, petita i continguda, dentre les blaves aigües del golf de Nàpols, es tracta de la germana petita de les tres illes que esquitxen aquest trosset del mar Tirrè.
Ella és la humil, la serena. La que viu aliena a tot el luxe i malbaratament de Capri; a tota l'activitat i la vida d'Ischia. En definitiva: la desconeguda. Però si alguna cosa comparteixen totes –inclosa la Costa Amalfitana, que les observa a la distància–, és l'edèn natural que ofereixen als visitants: escarpats penya-segats, platges de somni, pobles plens de màgia i la seva eterna relació amb el mar. També aquest no sé què tempta els qui les trepitgen a no marxar mai.
Pescador fondejat al costat del Castello Aragonese, a Ischia Ponte.
A Procida s'hi arriba després d'un trajecte de 35 minuts amb vaixell des del port de Nàpols. El just per sentir com el vaivé de les onades ens bressola suaument i llest: ja som aquí. Si a l'agost els escassos allotjaments arriben a veure's una mica més saturats, durant la resta de l'any la cosa passa a estar molt relaxada. L'illa no compta amb grans cadenes hoteleres o resorts de luxe. Alguns hotelets íntims, apartaments de lloguer i bufons B&B en tenen prou.
Nico, oriünd de l'illa, s'encarrega de gestionar a través de la vostra empresa, Gioi Apartments, el lloguer de petits apartaments boutique. Diversos es troben en plena Marina Corricella, l'idíl·lic barri de pescadors que representa la postal més popular de la illa. Que fins aquí només es pugui accedir per mar, oa peu, travessant intricades escalinates i estrets arcs voltats, té el seu aquell.
Davant del Tirrè, i amb l'amfiteatre de façanes en colors pastís a l'esquena, Nico relata com segles enrere els mariners les van pintar per poder identificar-les des de la llunyania a la tornada de pescar. Aquí se sent el salnitre, l'olor d'aquesta brisa marina que tot ho acapara. De les finestres penja roba posada a assecar.
La xarcuteria italiana més selecta a Ischia Salumi.
Procida va viure eminentment del camp fins que, després de la seva conquesta pels Borbons a principis del XIX, molts van canviar les eines de cultiu per la pesca. Terra d'abundants conills, va ser el vedat de caça favorit de Carles III –més tard també de Ferran IV–, que, com a compensació al seu dret exclusiu a practicar-la, va regalar als seus habitants part dels guanys del comerç marítim. Avui, l'herència d'aquell bescanvi es tradueix en dos detalls: compten amb l'Institut Nàutic més antic de tot Europa (1875), i més de la meitat de la població continua vivint del mar.
Cal pujar el costerut costa fins a Terra Murata, una desgastada fortalesa medieval aixecada al punt més alt de l'illa, per gaudir de la millor panoràmica, encara que això comporti posar a prova els nostres pulmons. Allà dalt també hi ha l'abandonat Palau D’Avalos, un dels llocs més inquietants de Procida. Aquesta construcció del XVI que avui amb prou feines es manté dreta, va ser a l'origen la llar de la família D’Avalos, després va passar a mà dels Borbons i, ja el 1700, va ser transformat a la presó.
Van ser els jesuïtes els qui, després d'una revolta el 1848, van decidir que els presos havien de fer servir el seu temps en una cosa productiva, així que els van ensenyar a cosir. Les peces de lli made in Procida van arribar a assolir tal qualitat, que es van fer famoses a tot el món. Fins i tot van suposar un revulsiu econòmic per a la illa. Recórrer avui la presó, engolida per una vegetació que campa a plaer, resulta sinistre alhora que captivador.
La coqueta Sant’Angelo, a Ischia.
Tan enigmàtic resulta el lloc que estrany va ser que els productors d'El talento de Mr. Ripley, filmada a l'illa, no l'escollissin com a localització. També es va rodar aquí, per cert, El cartero i Pablo Neruda. Hi ha veïns que encara assenyalen orgullosos la cafeteria on el jove postí va captivar la que acabaria sent la seva dona. Amb tanta facilitat per conquerir les arts, la notícia que Procida serà Capital Italiana de la Cultura el 2022 no va agafar desprevingut ningú, encara que els seus deu mil habitants ho van celebrar amb magnificència.
A l'extrem occidental de l'illa, fent-li la competència a la Marina Corricella hi ha un altre petit barri pesquer. A la Marina Chiaoilella s'hi arriba en un agradable passeig entre cases i xalets amb jardins plens de llimoners que es deixen entreveure després dels murs. És Procida terra de limoncello, i això es nota. El port, on descansen iots i vaixells, té diverses particularitats: es troba sobre un antic cràter volcànic, està situat al costat de la platja amb el capvespre més bell de l'illa –la Spiaggia della Chiaoilella–, i està unida per un pont de vianants a l'illot de Vivara, que acull una reserva natural només visitable determinats dies de l´any. Observar-la des de la terrassa del Crescenzo,** el restaurant més antic de Procida, és potser el millor pla per a un comiat.** Tot i que el viatge continua. Ischia ens espera.
Església de Santa Maria delle Grazie, a Procida.
L'elegància mediterrània adquireix tota la força de l'univers en posar els peus a la germana gran de les illes, la segona i darrera parada del nostre periple italià, molt més popular. La més gran en mida compte, als seus 46 quilòmetres quadrats, amb platges de somni com la de Lacco Ameno, luxosos balnearis que els mesos d'estiu pengen el cartell de complet, sinuosos senders que exploren el seu interior i mil racons que esperen a ser descoberts.
Un d'aquests secrets és terra endins i té nom propi. Tot i que La Vigna di Alberto no compta amb rètol a la façana, està al mig d'una carretera enlloc i el seu propietari té l'humor segons claregi el dia, no hi haurà pèrdua, perquè aquí tots el coneixen. Sopar a la seva rústica casa, on Alberto va néixer, suposa gaudir d'un bon festí a la italiana on se serveix el que hi hagi, que sempre és glòria.
Però, encara millor, vol dir xerrar amb l'amfitrió sobre la seva vida i sobre la vida envoltats de pebrots granat que pengen de les bigues del sostre, a la llum d'un parell d'espelmes i mentre s'esgota alguna copeta de vi, el seu vi, cultivat als terrenys del voltant, que és pur plaer.
No obstant això, a la terra on van deixar córrer la seva passió Elisabeth Taylor i Richard Burton durant el rodatge de Cleòpatra, doncs va ser aquí on es va destapar el seu romanç, no només es ve a menjar: també a sentir com emergeixen de les entranyes les ardents arrels volcàniques, que li regalen centenars de fonts minerals i fumaroles. A la recerca d'un bany en aigües termals en solitari -de lliure accés i sense portes, si us plau- posem rumb al sud. Molt a prop de la coqueta localitat de Sant’Angelo, al final d’un camí de terra i després de baixar 300 esglaons, s’arriba a Baia de Sorgeto, on la barreja de temperatures a les seves bombolles aigües és la millor teràpia.
Cactus al Giardini Ravino.
Però el gran referent d'Ischia, el Castell Aragonès, s'alça sobre un illot rocós a Ischia Ponte, la zona més turística. Va ser Hierón I qui va construir la fortalesa original en aquest enclavament el 474 a. C., encara que la seva imatge actual la devem a Alfons V d'Aragó. Al seu interior no ens perdem l'antiga Cattedrale dell´Asunta i els seus frescos incomparables, els seus miradors, patis i capelles; tampoc les seves eternes vistes al mar.
Encara que per a panoràmiques, la que es gaudeix del castell, al clarejar, des de Villa Lieta, un dels escassos que pot presumir d'aquesta sort. Va ser això el que va convèncer l'Anna, la seva propietària, a obrir aquí el seu B&B, envoltat de botigues de records, ambientats restaurants i petits negocis com Ischia Salumi, on assaborir la xarcuteria italiana més selecta.
I sí, la cansalada fumada és meravellosa, però tampoc no està malament el còctel de cactus —fruit de cactus, maracuià, pebre i chili— amb el que reben entre suculentes, llimoners i paons al Giardini Ravino, la bogeria que el capità Giussepe D´Ambra va dur a terme en una vinya abandonada i que avui acull 5.000 plantes i rep 17.000 visites anuals. I això de bogeria no és un dir. Molts van titllar així el seu projecte quan, el 2006, va obrir les portes a prop del poble de Forio. Potser van pensar que les plantes no aixecarien passions entre els turistes, i no obstant, es van equivocar. Beneïda bogeria aquella que permet avui viure experiències com la d'assistir a concerts de música clàssica rodejats d'aquest verger.
Perquè ja és sabut que la sal de la vida, allò que veritablement importa, de vegades es troba en allò que altres no veuen. I ho venim dient des de fa estona: aquí, en aquest raconet del món envoltat de pura Mediterrània, això ho saben de sobres.
Escapada mediterrània i hedonista a Procida i Ischia.
QUADERN DE VIATGE
COM ARRIBAR
Iberia té vols directes a Nàpols des de Madrid i Barcelona, Un cop allà, hi ha dos ports des dels quals parteixen ferris que la connecten a Procida (40 min) o Ischia (1 hora): Molo Beverello i Porta di Massa. Hi ha enllaços freqüents amb les companyies Caremar i Medmar.
ON DORMIR
A Procida
Gioia Apartments: Els apartaments boutique d´aquesta empresa local estan repartits pels llocs més emblemàtics de l´illa. Amb espectaculars vistes i totes les comoditats.
San Michele: El luxe bohemi és la gran aposta de aquest hotelet a Marina Corricella.
En aquestes illes et sentiràs com els protagonistes de Luca (Pixar).
A Ischia
Vila Lieta: Despertar amb vista al Castell Aragonès? És possible en aquest bonic bed & breakfast regentat per Anna, que ofereix cada matí a la terrassa els millors esmorzars.
Regina Isabella: L'únic hotel de luxe a Ischia. La seva obertura als anys 50 va estar en mans del productor i editor Angelo Rizolli, que va ampliar els històrics Banys de la Reina Isabel amb aquest exclusiu allotjament. Compte amb 128 habitacions per les quals han passat grans celebritats.
ON MENJAR:
A Procida
Crescenzo: El restaurant més antic de Procida ofereix el millor producte fresc del mar a bon preu. Les seves espaguetis amb musclos a la llimona són tot un must.
Gorgonia (Marina di Corricella, 50): Només la seva pasta amb eriçó de mar ja és excusa per provar-ho.
Flamingo Cafè (Libertà, 90): Esmorzar un espresso com a déu mana i un croissant amb crema de pistatxo és el començament de dia amb què somiem.
A Ischia
La Vigna di Alberto (Giuseppe Garibaldi, 57): Fa falta reserva i només accepten efectiu, però les converses amb Alberto i les receptes de tota la vida assaborides al pati de la seva finca natal s'ho mereixen.
Ischia Salumi (Luigi Mazzella, 100): Empresa familiar especialitzada en les delícies illenques, porta quatre generacions produint tota mena de chacinas.
Dal Pescatore: Amb una terrassa amb vista a l'enorme roca protagonista de la localitat de Sant´Angelo i envoltat de boutiques i galeries d´art, és el racó ideal per apostar pel dolç.
Dóna Ciccio (Luigi Mazzella, 32): Restaurant familiar especialista en cuina marinera, encara que la fama li ve per les pizzes.
Viella Lieta.
ON COMPRAR
Luigi Nappa: La galeria d?aquest capità de vaixell i artista és el colofó a una carrera professional que el va fer viatjar i viure per mig món fins a trobar la passió.
Laboratori di Ceramiche de Camillo Matera: Dels pocs que mantenen la tradició terrissera d'Ischia.
QUÈ FER
Palau D´Avalos (Terra Murata, 33): Per visitar les ruïnes d'aquest lloc enigmàtic heu de sol·licitar una visita guiada a l'Oficina de Turisme de Procida.
Termes de Cavascura (Iesca, 11): El balneari exterior més antic de l'illa. Disposa de banys romans excavats al penya-segat i una sauna natural.
Giardini Ravino: Obre tots els dies de la setmana de 10 a 14 hores per a visita lliure. Si preferiu fer un tour guiat (per 16€), cal reservar.
***Aquest reportatge va ser publicat al número 146 de la Revista Condé Nast Traveler (Estiu 2021) . Subscriu-te a l'edició impresa (18,00 €, subscripció anual, trucant al 902 53 55 57 o des de la nostra web). El número de Condé Nast Traveler d'estiu està disponible a la seva versió digital per gaudir-lo al dispositiu preferit