Un exuberant verger mediterrani on perdre's si vas a Alacant
Mai no t'ho esperaries. Molt a prop de Dénia, a la comarca alacantina de la Marina Alta, hi ha un edèn imprevist (i visitable) de més de 5 hectàrees: el Jardí de l´Albarda és el resultat de la vocació naturalista i de l'afany per conservar el nostre patrimoni natural de l'enginyer químic Enric Montoliu.
“Als anys 80, quan vaig veure que tenia prou diners per viure, vaig voler complir el meu somni. La meva idea era comprar una finca antiga a prop de València, però no me'n convencia cap. I com de petit estiuejava a Xàbia, vaig traslladar la meva recerca a aquesta zona. Aleshores vaig trobar aquest terreny, que no era més que un erial amb un hort de llimoners, però amb vista al Montgó. I aquí vaig construir-me una casa d'estil antic, que és la típica valenciana dels horts de Carcaixent, Alzira, Nàquera, Benicàssim o fins i tot Benidorm: quadrada i amb un pati al centre”.
Un tresor natural de més de 700 espècies de plantes autòctones
I al voltant, l?edèn. “Vaig tenir la sort de conèixer un viverista que treballava amb planta autòctona i encara que vaig ficar alguns capricis (xacaranes o araucàries), pocs anys després, la zona d'espècies endèmiques era el més bonic”.
Així va néixer, el 1990, aquest jardí renaixentista mediterrani de gran biodiversitat, que fa olor de gessamí o flor de taronger i on s'escolta el cant dels rossinyols. Aquí es podria haver rodat la deliciosa pel·lícula El Jardí Secreto, però ara és escenari d'una suggeridora agenda d'esdeveniments estivals com concerts a l'aire lliure, passejades contemplatives o capvespres musicals.
Gràcies a l'ímpetu d'aquest mecenes, que compta amb l'ajuda de tres jardiners (el manteniment i el reg es fan, pràcticament totalment, a mà), d'un parell de persones a l'oficina i de diversos voluntaris, podem gaudir d´aquest oasi verd durant tot l´any, encara que Montoliu ens recomana fer-ho a la primavera o tardor.
Entre fonts renaixentistes o àrabs, jardins silvestres o boscos d'arcs, pèrgoles de parres i roses, estanys anglesos o arbres fruiters, que és a més la llar i refugi de fauna autòctona (aus, libèl·lules, insectes nocturns, amfibis, esquirols, tortugues mediterrànies o serps), és fàcil trobar zones per a l'esbarjo i racons per a la lectura o per deixar volar la imaginació, com l'umbracle de plantes tropicals.
Podem gaudir d´aquest oasi verd durant tot l´any
“Em sap greu que no vingui més gent a pintar al jardí. M'encantaria sortir de casa i veure artistes, estudiants o aficionats amb el faristol i el llenç, pinzell a la mà”. És el lloc per fer-ho, perquè aquí tot és inspirador.
Per això la necessitat de preservar-lo: el 1996, Montoliu va decidir crear Fundem, la fundació per a la conservació de la fauna i flora mediterrània, que compta amb menys de 1.000 socis, les quotes dels quals destina a comprar territori per protegir-lo a la Comunitat Valenciana, però també a Toledo o al País Basc, que donen en custòdia grups ecologistes de cada zona perquè millorin els terrenys.
“Necessitem més socis, perquè som molt pocs”. La National Trust, el seu exemple que cal seguir, té 6 milions. Però Enrique Montoliu demostra amb cadascuna de les seves afirmacions, el seu ferri compromís. “Sóc un gran amant de la societat civil. Som nosaltres els que hem de protegir el nostre entorn i agafar les regnes, perquè no ens adonem que si no ho fem nosaltres, el medi ambient no té solució. És l´única manera de lluitar contra el canvi climàtic”.
Montoliu ens parla de manera pausada però alt i clar. “És un problema cultural. Vivim en un país totalment estatalista. A Espanya no hi ha tradició de jardins i els que n'hi ha són massa privats. L'única manera de conservar patrimoni és la iniciativa privada, quan l'Estat s'hauria de recolzar a la societat civil. A nosaltres puntualment ens fan alguna donació en forma de plantes, però no tenim suport econòmic de cap mena”. De fet, de manera que recapten amb les visites o els concerts cobreix només el 25% de les despeses, però el 75% surt de la butxaca.
Aquí és fàcil trobar zones per a l'esbarjo i racons per a la lectura
La seva reivindicació és constructiva. Per això comencen des del principi. “El meu pare, que era músic i pescador de canya, em portava tots els caps de setmana a jugar a la natura. Lamentablement, avui dia els nens hi viuen d'esquena: la naturalesa no està de moda perquè hi ha tauletes o centres comercials”.
El Jardí de l´Albarda advoca, és clar, per la immersió a la natura des de la infància, i per això organitzen rutes interpretatives o tallers de jardineria per a centres docents.
També organitzen viatges per veure jardins públics i privats de tot el món a través de l'agència Bomarzo. El següent és a Còrdova, però ja han estat a Cornualla, Gal·les, Estocolm, Corfú, Madeira o La Provença. “A qui té un jardí preciós, li agrada ensenyar-ho”.
Podem gaudir d´aquest oasi verd durant tot l´any