Xose, que porta tota la vida enfornant pa a la petita localitat gallega de Pontedeume, assegura que, quan era petit, endinsar-se pels senders dels densos boscos de les Fragas do Eume –sense senyalitzar aleshores– era una cosa que li gelava la sang i l'atreia, irresistiblement, a parts iguals.
Aquella llunyana infància es presenta difusa a la seva memòria, com embolicada a la boirina que acudia puntual a la seva cita amb cada clarejar al bosc.
No obstant això, li brillen els ulls, i la seva mirada rejoveneix unes quantes dècades, quan parla d'una cosa que no oblidarà mai: “ Jugàvem amb els follets i les meigas i ens van ensenyar alguna recepta màgica que encara avui preparo quan els meus néts caminen una mica pachuchos”.
Bellesa prehistòrica de la natura.
I és que tot sembla possible, i completament real, quan ens internem en la frondositat d'un dels boscos atlàntics de ribera més ben conservats d'Europa. Fragas do Eume és un dels sis parcs naturals que hi ha a Galícia.
Al costat de les esbojarrades aigües del riu Eume, habiten més d'un centenar d'espècies de vertebrats, 15 d'amfibis i 14 de rèptils, tots emparats sota les branques de roures, bedolls, freixes, pollancres, castanyers, verns i ni més ni menys que 28 espècies diferents de falgueres, aquesta bellesa prehistòrica que encara perdura en els nostres boscos.
Perdre's en aquesta fraga és retrobar-se amb els orígens de l'home i la natura, però també amb la cultura i antigues tradicions, que prenen aquí forma de monestirs, molins i fins i tot museus etnogràfics.
Pontedeum, a tir de pedra.
UN DELS MILLORS DESVIAMENTS DEL CAMÍ ANGLÈS
No són moltes les persones que saben que una de les variants del Camí de Sant Jaume, el Camí anglès, passa per la població de Pontedeume, un dels escassos nuclis habitats del parc natural de Fragas do Eume –on amb prou feines hi ha censades 500 persones–, i lloc on el riu que dóna la vida a la fraga desemboca a les aigües de l'oceà.
El Camí Anglès té, alhora, dues variants: una des de Ferrol i una altra, més curta, que parteix de La Corunya. El traçat des de Ferrol en té uns 112 quilòmetres repartits en cinc senzilles etapes (amb pernoctacions recomanades a Neda, Miño, Bruma, Sigüeiro i Santiago de Compostela ) i passa per Pontedeume en la seva segona jornada. És en aquest punt on convé desviar-se i internar-se pels senders que perforen les Fragas do Eume.
Acompanyats per la natura.
SENDERS PLENS DE MÀGIA
Encara que no ens trobem realitzant el Camí Anglès, si ens agrada el senderisme gaudirem enormement en aquest bell paratge natural. Les moltes i variades rutes que es troben aquí són aptes per a qualsevol tipus d'excursionista i passen per ponts penjolls, pegats de bosc (tan densos que la llum solar amb prou feines es pot obrir pas entre les branques), antigues preses, molins, esglésies i molt més.
Tres dels millors traçats són el Camí d'Os Cerqueiros, el Camí dóna Ventureira i el Camí dos Encomeneir-vos. El Camí d'Os Cerqueiros és una ruta d'uns 8,5 quilòmetres que ens regala les millors vistes aèries de la zona i una bona aproximació als diferents ecosistemes del parc.
Part de les pinedes de les zones més altes, i des del mirador de Carbueira podrem apreciar la vasta extensió del parc natural i els capritxosos girs d´un riu que llueix d´un bell color turquesa des de les altures. Després, baixa fins a les fargues cobertes per mantells de líquens, molt properes al embassament de l'Eume.
El pont penjant de Fornelos.
El Camí de Ventureira ens mostra la petjada de l'ésser humà a la zona. A través d'un preciós sender estreta, tot just freqüentat i totalment immers al bosc, ens descobreix la minicentral elèctrica de Parrote i ofereix bones vistes al Monestir de Caaveiro.
No obstant això, és el Camí dos Encomaneu-vos el sender més popular. Tot i que té diferents variants, la més comuna és la que uneix els ponts de Cal Grande i Santa Cristina, passant pel pont penjant de Fornelos. Al camí podrem gaudir dels boscos, les aigües dels rius Eume i Sesín, i del magnífic Monestir de Caaveiro.
El Monestir de Caaveiro, allunyat del món.
EL MONESTIR DE CAAVEIRO, UN LLOC DE RETIRE MIL·LENARI
La primera vegada que contemplem la silueta del Monestir de Caaveiro ens sol resultar increïble que hagi pogut ser aixecat en un lloc com aquest. I és que sembla mantenir l'equilibri sobre una estreta cinglera rocosa que s'aixeca entre les aigües dels rius Eume i Sesín.
El premi a tal atreviment i grans reptes arquitectònics és unes vistes espectaculars i una pau ideal per a qualsevol tipus de retir espiritual. I això és una cosa que buscaven els monjos i religiosos de les ordres de Sant Benet i Sant Agustí que van habitar aquest lloc des d'almenys el segle X.
Un temple envoltat de misteri.
El monestir va patir diverses reformes al llarg dels segles i moltes parts de la seva estructura original s'han perdut per sempre, però encara es poden admirar la capçalera i nau original del temple romànic, així com un preciós campanar barroc del XVIII, les cuines i la casa dels canonges.
La renovació d'alguns d'aquests edificis s'ha fet amb molt de tacte i seguint els patrons de l'època, per la qual cosa el conjunt monàstic llueix avui amb gran majestuositat i perfectament integrat a la natura.
On habiten les meigues.
LLEGENDES I MITES DE LES FRAGES DO EUME
La tradició oral és una cosa vital a Galícia. Amb una orografia complicada, moltes vegades les històries i notícies es transmetien de boca a boca, de poble a poble, amb les consegüents sanes dosi de fantasia que alteraven un relat –que potser ja des del principi tenia una mica de màgia– per convertir-lo en una aventura fascinant.
En el cas de les Fragas do Eume, la mateixa existència del riu Eume ja té part de faula. Segons expliquen, Déu va crear tres rius a la serra de Xistral: l'Eume, el Sor i el Landro. En fer-ho, els va prometre que aquell que arribés primer al mar obtindria, com a recompensa, la ofrena de la vida dun home cada any.
El parc vista d'ocell.
Al principi, els tres rius van aconseguir un pacte de cavallers i van prometre desembocar a les aigües de l'oceà alhora. Tot i això, en descansar la primera nit, els rius Sor i Landro van incomplir la seva paraula i van marxar mentre Eume dormia.
En despertar, Eume es va encabritar sense mesura i va començar a baixar cap al mar amb la fúria de cent déus, travessant boscos i formant valls i salts per tot arreu. Així, va arribar al mar abans que els seus competidors, que van passar a ser simples afluents.
Des de llavors, les aigües de l'Eume han estat realment braves, cobrant-se la vida d'algunes persones imprudents. Aquesta i l'obtenció d'energia hidroelèctrica va ser una de les raons per les quals van acabar embassant-lo. Una altra història són els follets i meigues que pul·lulen per la zona. Diuen que apareixen a la nit i, lluny d'espantar o danyar els humans perduts al bosc, els ajuden.
El Monestir de Santa Maria de Monfero.
ALTRES LLOCS DE SOMNI ALS VOLTANTS
Podem passar un parell de dies explorant el parc natural de Fragas do Eume i gaudir, després, d'algunes de les atraccions que ofereixen als voltants. És el cas de la població de Pontedeume, amb aquest aire medieval que es respira a la tranquil·litat dels seus carrers.
També és interessant el castell d'Andrade, peça clau de la revolució dels irmandiños i fantàstic mirador a la ria d'Ares; i el Monestir de Santa Maria de Monfero, menys popular i concorregut que el de Caaveiro, però gairebé igual de bell. Tots racons secrets d'una terra ancestral on els mites es confonen amb la realitat.