Aquests dies hauríem d'estar a Highlands però hem traslladat el viatge a un altre moment per culpa de un vaivé als vols i una mica per les caretes que porten posant els nostres dos gats adoptats (Tractor i Purrún) cada cop que explota un obús al carrer.
No és el rodatge de Apocalypse Now, ca València dos anys després d'una pau que ningú esperava però que bé hem passejat pel barri els dies previs a Sant Josep aquests idus de març entre la pandèmia i la primavera que no arriba. Deixeu-me anar a la feina per estalviar-li l'article al hater: detest Les Falles.
La meva germana és fallera, un dels meus millors amics les estima fins a l'os, tinc records bonics ( una cremà de la mà del meu pare), em vaig pegar festes llegendàries al costat de l'adolescència, em vaig menjar llavors (elegidíssim, eh) no menys de cinquanta mascletàs, he conegut aquestes altres Falles amb esperit iconocolasta, vaig viure mitja vida a la Ciutat Fallera, recordo jugar entre fustes, claus i suro —aquells hangars destil·laven artesania, esmalt i avantbraços més de bucaner que de poeta. Potser ve d'allà aquest entendre l'escriptura com un acte físic. molta bellesa en aquell extraradi.
Fa un mesos es va embolicar una bona a aquesta València maldestre perquè les mascletàs, petards, castells, bombardejos i altres arfetactes de tortura acústica no cohabiten gaire enllà amb les colònies felines ni amb tants gossets abandonats, que només saben patir la festa i morir per la teva pàtria noia, falleret. A tot això, el nostre alcalde ho té clarinet: “La suspensió d'una mascletà no es pot condicionar que hi hagi una colònia de gats”. Olé tu, Joan Ribó.
Doncs clar que sí, si total són animals, de carrer a més, gatets homeless: n'hi ha molts. On compararàs aquesta colla de petites molèsties peludes amb una mascletà ben grossa i ben bonica, per lluir el vostre margalló al balcó de l'Ajuntament que pago amb els meus impostos. Ara que ho penso Les Falles també les pago amb els meus impostos. I el teu sou també. I crec que els bunyols amb xocolata que us caminareu cruspint aquests dies també, ja que em poso. Visca la festa, és clar que sí.
Cartell de les Falles, València 2022.
Quan escric aquestes coses les torxes prenen el comandament de l'argument a bona part de la platea coent però aquesta és la meva columna i aquests són els meus despropòsits, jo intueixo que una València sense Falles ho seria per al valencià (un despropòsit) però que bonic pinta el Mediterrani sense més soroll que les onades i la pluja (perquè Zeus , el Déu de la pluja, castiga cada any la terreta amb els seus núvols i els seus trons sense consol) i el rum-rum de les terrasses. Però no, què va: viuen molt fort al cor més castís ia més des de fa no tant la barbeta ben alta amb el penjador ètic de ser Patrimoni Immaterial de la UNESCO.
Les Falles han tornat al voltant de l'eslògan “renaix de la flama” i un cartell preciós de foc sobre el foc, tant de bo més enganxat la festa al seu origen pagà ( purificació i èxtasi davant l'equinocci de primavera que ja arriba), tant de bo més cor i menys turbulències.
Tampoc és que pugui sorprendre gaire la rebequeja al lector d'aquest raconet: detesto el soroll, la mala educació, els bous (jo aquí penso com Manuel Vicent, valencià proscrit: “Presidint aquesta carnisseria ja no hi ha un Déu assedegat de plasma al qual calgui saciar, tan sols caps de bestiar braus són públicament apallissats, trepats amb garfis, arrossegades del coll amb una soga, abrasades en viu amb boles de brea, degollades en mitjà d'una gran gresca”), la tradició mal entesa, el masclisme tàcit, el provincianisme ranci, els carrers tallats, els borratxos sense criteri, l'olor de fritanga, les coses perquè sí, entendre el folklore (bellíssim, tantes vegades) com un calaix de sastre on hi cap tot. Doncs mira, no.
Jo vull imaginar una altra manera d'entendre-les perquè Les Falles també són el foc que purga, símbol del renaixement i la vida que ve; la mística pagana de salvació, reflexionar davant les flames al voltant de qui ets i qui vols ser, que crema el mal a la foguera de la consciència, ser millors que antany. No som res si no creixem. Una festa per celebrar la vida. Renaix de la flama.