Xàbia sempre és una bona idea
Potser et coneguis Xàbia de memòria o que, al contrari, no hagis anat mai, però et tempti des de fa temps. Potser has estat només una vegada o potser ho tens pendent.
Sigui com sigui, et passarà tot el que t'explicarem. Paraula d'estiuejants (alguns ja residents) que ens han ajudat a crear aquesta guia de sensacions i llocs de Xàbia:
TROBARÀS LA INSPIRACIÓ A CADA RACÓ, COM LI VA PASSAR A SOROLLA
“Xàbia sublim, immensa, el millor que conec per pintar. Supera tot. Estaré alguns dies. Si estiguessis tu, dos mesos”. El 1896, només arribar a Xàbia, ho descrivia així a la seva esposa Clotilde en el seu primer telegrama.
I per captar aquesta emoció que sentia el pintor valencià per aquest poblet mariner, només hem de recórrer els seus llocs: “El mer fet de passejar pel port de Xàbia i la platja de la Grava ja és suficient per entendre el paisatge i la llum que va pintar Sorolla en els seus quadres però si ens volem acostar una mica més a les vistes en el seu estat original només cal contemplar el Cap de Sant Antoni des de final de l'espigó del port, passejar per Cala Blanca o bé pujar al mirador de la Creu del Portitxol”.
David Gutiérrez és Llicenciat en Història de l'Art, guia de rutes particulars sobre Sorolla a Xàbia i autor d'una web on recopila tot allò que sentia l'artista per aquesta part del Mediterrani, que ell va descobrir fa només uns anys gràcies a la seva parella.
És madrileny però des del 2018 viu aquí i ja té els seus indispensables: “Hi ha molts racons de Xàbia que m'enamoren però si he d'escollir-ne un seria el passeig per l'entorn del Cap de Sant Martí a la ruta que surt des del mirador de la Creu del Portitxol”.
Mediterrani en estat pur
RECORDARÀS ELS ESTIU DE LA TEVA infantesa, SENSE IMPORTAR ON HAGI ESTAT
“Els meus pares van comprar una casa a Xàbia el 1987, just l'any que vaig néixer. Recordo quan m'atrevia a cargols al Diana, un restaurant que era un cabàs; els arrossos al Trinquet, que ara segueix sent un dels millors, i les tardes jugant a la plaça contigua, fins que els nostres pares acabaven de dinar. El Mesquida i el Pope (actual Tangó) també eren mítics”.
Clara Puig de la Bellacasa ens rememora així les postals (gastronòmiques, és clar) del Xàbia de la seva infància. Ella va estiuejar aquí fins als 18 i, després d'uns anys d'absència (“Jávea i jo vam tenir una relació d'amor-odi”), en fa quatre va muntar aquí el seu propi restaurant, Tula, lúltim en rebre una estrella Michelin aquí.
I continua amb el relat estival que ens teletransporta: “Em perd la platja del Portitxol i aquells àpats a La Barraca, en pareo i amb el salnitre enganxat a la pell”.
Cala del Portitxol
"Aquestes vistes i aquest blau del mar són inigualables. Encara que la nostra zona de bany era el Primer Muntanyar. Les platges de sorra no m'han fascinat mai, potser perquè des de petita m'han acostumat a les de pedra. En aquella època havíem d'entrar amb les cranqueres a l'aigua perquè encara hi havia garotes. M'encantava bussejar perquè l'aigua estava més transparent que a cap altre lloc i podíem veure multitud de peixos o pops enrocats", recorda Clara.
“També solíem anar al final de Cala Blanca. Teníem una zodiac petiteta i fèiem escapades a la Cala Sardinera. Torníem amb la posta del sol sobre el Montgó i és una estampa que mai se m'oblidarà: aquell moment en què et vas acostant a la bocana del port i escoltes al fons la bullícia a El Arenal (l'única platja de sorra de Xàbia), que et connecta una altra vegada amb la realitat, però tu encara tens la sensació de la pell tirant i aquest esgotament que et produeix el mar. Vens d'una realitat totalment diferent i t'adones que ets afortunat”, conclou.
Ara la Clara ens confessa que sent exactament el mateix: “No vaig pensar mai que pogués viure lluny d'una ciutat gran. Trobo a faltar els meus amics de Madrid però no trobo a faltar el caos, el soroll. M'he acostumat a aquesta pau i m'he adonat que no en necessitem més. Som privilegiats per poder viure aquí. Borja (la seva parella i l'altra meitat de Tula) sempre recorda una frase que ens va dir un client fa temps: Us heu jubilat amb 30 anys a Xàbia. Borja li va contestar que simplement ens havíem atrevit a fer el que somia molta gent”.
Recórrer els seus carrers plens de buguenvíl·lies
VALORARÀS L'AUTENTICITAT D'AQUESTS LLOCS QUE NO ENS PROMETEN RES I ENS HO DONEN TOT
Borja Susilla va arribar a Xàbia gràcies a Clara. I, encara que és de Azuqueca de Henares, ara sembla un javienc més. Quedem amb ell a Cala Bandida , el restaurant al qual assessora, que és un autèntic balcó al mar, que obre des de l'esmorzar fins a les copes de després de sopar.
Passegem fins a la zona del port, mentre ens explica que tradicionalment a Xàbia es pescava llagosta, pop i moll. Ens porta fins la Cala del Tangó, on Sorolla va pintar Nens banyant-se a les roques o El Bany i ens assenyala un camí (el PR-CV 355) que ens portarà fins a un mirador.
Tota aquesta zona ja pertany al Parc Natural del Montgó , igual que el Cap de Sant Antoni o la sorprenent Cova Tallada , de la qual ja t'hem parlat alguna vegada.
Després passegem fins a la església de La nostra Senyora de Loreto , que impacta per la mida i pel disseny arquitectònic contemporani, inspirat en la nau d'un vaixell.
Cova Tallada i els banys amagats a la Costa Blanca
I passem per Casa Mata, la botiga de pesca que, ens explica, tots coneixen, o la llibreria de segona mà Polly's Bookshop , amb les butaques chester que conviden a quedar-se una estona. Altres clàssics: el cinema Jayan o el Cheer's Bar (“és l'últim que tanca i l'únic del poble que té billars i futbolins”).
I seguim, passant pel Cafè Miraluna (una cafeteria amb vistes al mar i una excelsa terrassa al sol, on Borja ens recomana esmorzar), fins a la Casa del Cable , actualment sala d'exposicions (imprescindible) i que al seu dia va ser estació telegràfica: d'aquí sortia un cable submarí que unia la península amb Eivissa.
"Per alguna cosa hi ha tantes similituds entre les Balears i Xàbia: aquesta zona és la més propera d´Espanya a les pitiüses". Abans de marxar, us demanem que ens recomani on menjar: “A part del Trinquet o La Perla de Xàbia, aneu a Da Giulia”.
ET TORNARÀS A ENAMORAR AMB LA MATEIXA INTENSITAT DE LES PRIMERES VEGADES
Hi ha llocs, com a persones, que ens segueixen produint espurnes encara que siguin ja vells coneguts, en què sempre sentim aquella emoció desmesurada de qui veu, toca o assaboreix alguna cosa per primera vegada. I Xàbia ho és, encara que sigui l'enèsima.
“Estiuo allà des de fa més de 20 anys. És el meu racó de pau i la meva via d'escapament on em retrobo amb el mar cada any i on escolto el que m'ha de contar. Allà vaig conèixer el meu marit i allà em vaig casar (a l'Església de Sant Bartomeu). Xàbia és el meu lloc”.
María Gálvez Ensenyat (que ens inspira amb les seves receptes, els seus plans, els seus viatges i el seu gust exquisit al vostre compte Goutdhestia) també és una enamorada de Xàbia i ens xiva aquests llocs que no ens podem perdre: “El Cap de Sant Antoni és el meu racó favorit: recomano pujar abans del capvespre, per la llum que hi ha a aquestes hores”.
I ens esmenta els seus altres indispensables: “pujar a Cabo Negro, passejar des del Parador fins al port, anar a Cala Ambolo ia Cala Sardinera oa la platja de roques, el que anomenen Muntanyar II (no t'oblidis de ficar els escarpins o cranceres a la maleta!)”.
Pel que fa a restaurants… “Sens dubte, el Piri-Piri (reserveu amb antelació). Per prendre alguna cosa, La migdiada”.
La Siesta, per a un còctel al capvespre, o una copa acabada d'estrenar la nit
I no podem oblidar-nos de Xàbia poble, perquè encara que la zona del port o les seves platges t'atrapin, no et pots anar sense passejar per la Xàbia Històrica. Un consell: cerca Carrer Estret, un carreró ple de plantes que és un autèntic verger.
“És molt bon pla prendre l'aperitiu i fer la compra al mercat d'abastaments. I m'agrada sopar al restaurant Portitxol, a La Trastienda oa La Rebotica”.
Pel que fa a les botigues, ens recomana Cuca (allà t'atendrà Pla) i Nakuti. “Però cada cop que vaig descobreixo coses noves. Et confesso que Xàbia em cura tots els mals. El primer que faré quan torni és anar-me'n amb moto a seure a la platja de roques i escoltar el mar”.
No et pots anar sense passejar per Xàbia poble
SEMPRE QUE TORNES HI HAURÀ ALGUNA COSA NOVA ESPERANT-TE
Aquest estiu, per exemple, us sorprendrà el nou Nomad Hotel, creat per Mónica (espanyola, de Dénia) i Dieter (belga), que van ser nòmades durant 20 anys… fins que es van adonar que volien tornar a la Mediterrània.
Van començar a plantar la llavor amb The Beach House i ara es llancen a l'hoteleria, on ja fa anys que treballen pel món, per crear el seu propi somni en forma dhotel de 14 habitacions amb vistes de creuer.
La vostra inspiració? Tots els seus viatges, que han plasmat a una decoració acollidora i tan desitjable que voldràs emportar-te a casa. La bona notícia és que podràs, perquè en tindran una Travel Gallery , on vendran tots els objectes de l'hotel,** elaborats per artesans locals, productors i cooperatives de tot el món** (Kenya, Zimbabwe, Marroc o Índia).
També tindran un restaurant gastronòmic (Terra), un Sky Bar amb cocteleria conceptual, inspirada en històries viatgeres… i fins i tot la seva pròpia marca de cafè. Però no és tot: oferiran experiències molt especials i personalitzades, com ara esmorzars al far a l'alba o rutes a Vespa amb pícnic inclòs.
VOLDRÀS REPETIR
Encara que no tots ho reconeguem, a alguns ens fa feliços viatjar al mateix destí. Per això sempre tornem, però perquè seguim sentint-ho tot alhora.
I és que quan trepitges aquest poblet costaner t'adones que és tan magnètic com aquesta llum del Mediterrani llevantí que va enlluernar fins i tot Sorolla.
Sí, sabem que estaràs pensant que se'ns queden moltes coses al tinter, perquè Xàbia també és Cala Granadella (t'hipnotitzarà la seva blava turquesa) o la ruta dels miradors a través de la carretera de corbes (imprescindibles, a banda dels ja esmentats del Cap de Sant Antoni i de la Creu del Portitxol, el tan fotografiat -amb raó- La Falzia, el del Cap de la Nao o el d'Ambòl).
Xàbia també és, i molt, el restaurant Bonamb (el dos estels Michelin d'Alberto Ferruz que és com menjar-te el Mediterrani a mos). I és busseig, perquè Xàbia és una de les destinacions més desitjades pels amants del submarinisme.
I tu, fa quant que no fas alguna cosa per primera vegada?
Cala Granadella