La família va ser el primer. És sempre el primer. Ni princeses ni prínceps. La família. Mentre encara acabaven Zootrópolis, els directors de Disney Jared Bush i Byron Howard van decidir que la seva següent pel·lícula giraria sobre aquest concepte universal: la família.
La pregunta següent va ser on situar aquesta història sobre la família. I de seguida van pensar en Amèrica Llatina. “La família és important a tots els països i cultures, però a Amèrica Llatina és força comú que diverses generacions visquin sota un mateix sostre”, explica la productora Yvett Merino.
Van mirar diferents països, però van anar tancant el cercle, enfocant, i ajudats per la cineasta Natalie Osma, colombiana, van arribar fins a Colòmbia.
“Els va agradar la idea que els va donar Natalie de Colòmbia com una cruïlla de cultures: indígenes, negre, hispà… Diferents tipus de música, una topografia tan diversa”, explica Clark Spencer, també productor.
Maribel, un encant.
Abans fins i tot de seure a compondre la història completa, els dos directors van viatjar a Colòmbia amb el cineasta i compositor Lin-Manuel Miranda (Hamilton), a qui li van encarregar la part musical del film. Van recórrer el país buscant inspiració de llocs, cultura i personalitats. “Van ser per tot arreu, però un dels llocs que més els va agradar va ser el Vall de Cocora. Quan van arribar van sentir que en un paisatge així podien plantar la casa”, diu la Merino.
Encant és la història de la família Madrigal. Una família nombrosa la història de la qual comença en una tragèdia quan els avis van haver de fugir amb els seus trigèmins bebès. A la fugida, l'avi mor, però l'àvia resa davant d'una espelma i s'hi obra el miracle.
Sorgeix un poble nou, preciós i segur del no-res, envoltat de muntanyes, i una casa per a la família que estarà sempre protegida. Cada membre dels Madrigal té un do: la força, la bellesa, saber escoltar… menys Maribel, la protagonista, l'única normal sobre la qual acaba caient la responsabilitat de salvar el miracle.
Lin-Manuel Miranda a Barichara.
“Un 'encant' és un terme que de vegades es fa servir per anomenar un lloc de màgia i espiritualitat, on poden passar coses màgiques o extraordinàries”, diu la coguionista del film, Charise Castro Smith. "És un lloc on el paisatge està impregnat de possibilitats màgiques".
Màgia sempre hi ha hagut a les pel·lícules de Disney. I a Encanto, inspirada a Colòmbia, encara més. El realisme màgic és excusa i argument en aquesta història. “Està lligat a sentiments i esdeveniments reals i és reflexiu i estratificat. No es limita a ser una resposta fàcil als teus problemes, sinó que és un reflex de les experiències que vius cada dia, ja sigui gaudint de l'èxit o passant-ho malament”.
Si la pel·lícula Coco de Pixar era un viatge i homenatge a Mèxic i la seva cultura, una ranxera alegre de les tradicions del país asteca. Encant no és Colòmbia.
“No va sobre Colòmbia”, aclareix Spencer. “Encara que sí que està profundament inspirada a Colòmbia”. I amb això n'hi ha hagut prou perquè sentissin la pressió de ser autèntics i fidels al país, de no caure en el temut apropiacionisme, ni retratar malament els costums. I per això van muntar un comitè de colombians experts en diferents matèries i van projectar la pel·lícula abans d'acabar-la al Colombian Cultural Trust.
Foto de Barichara presa pel director Byron Howard.
“Espero que hàgim encertat en reflectir la bellesa de Colòmbia, des de la Vall de Cocora fins la Regió Cafetera (Eix Cafeter) i les selves tropicals”, diu Merino. “Per nosaltres el més important és que la nostra pel·lícula reflecteixi la bellesa de la gent de Colòmbia”.
PAISATGES I ARQUITECTURA DE COLÒMBIA
El Vall de Cocora, als Andes colombians, va ser la inspiració principal per al paisatge del poble dels Madrigal. Les seves muntanyes verdes, aquestes altíssimes palmeres són les que envolten els encantadors carrers del poble imaginari i màgic.
A Salent, prop de Cocora i, més al nord, al poble de Barichara, famós com un dels més bonics de Colòmbia, van trobar els colors i l'arquitectura que els va ajudar a construir el poble de la pel·lícula. Els carrers empedrats, els colors de les cases de tova i fusta.
Els boscos tropicals de Colòmbia a l'habitació d'Antonio.
I, per descomptat, van viatjar a Cartagena d'Índies i Bogotà on es van fixar en els detalls de les cases per dissenyar la dels Madrigal. Dins la mansió màgica, cada membre de la família té una habitació especial que servia per afegir una altra localització o tradició colombiana: el dormitori d'Isabella, per exemple, la germana més bella que a cada pas que fa creixen flors estava inspirada en els festivals florals de Medellín.
La Torre del misteriós oncle Bruno, en canvi, un paisatge dur, agrest, s'assembla més del Eix Cafeter. I l'univers animal del més petit de la família va ser l'oportunitat d'animar els boscos tropicals de Colòmbia.