Carta d'amor a la terreta
Estimada terreta:
Quan penso en tu, t'imagino plena de tarongers, ametllers o cirerers florits, palmeres, masies, arrossars, riuraus, finques d'oliveres… i molt mar . Més enllà del que és evident, el teu estil de vida, tan sol d'hivern, sempre he pensat que som afortunats…
Pel teu LLUM , aquesta tan mediterrània que ningú no ha pintat com Sorolla.
Pel teu FOC , el de la cremà, el de l'arròs al sarment, el de les torres… i el del capvespre des del Far de Sant Antoni o l'Albufera.
Pel teu COLOR : del blau infinit des de l'illa de Tabarca o les Columbretes a l'hipnòtic turquesa de la Granadella o la Cala del Moraig.
I aquest verd del teu PAISATGE de l´horta valenciana , de camps plens de cultius de xufa o arròs i d'hectàrees d'arbres fruiters entre barraques i alqueries. O del teu mar de vinyes, a Vinalopó o Les Terres dels Alforins . I dels teus pulmons, com les Hoces del Cabriol o la Serra de l'Espadà . I què dir-te dels teus jardins secrets, com l´Albarda.
Un exuberant verger mediterrani on perdre's si vas a Alacant
Terreta endins, fins i tot ens sorprens amb els teus castells com el de Morella, Alacant, Xàtiva, Villena, Cullera, Bunyol o Sax . I les teves muntanyes: aquí també és fàcil tocar sostre a Penyagolosa o Aitana i, en menys de dues hores, estar fent una capbussada a Benicàssim… oa Benidorm.
Perquè també, i sobretot, ets MEDITERRANI . Aquest que banya els teus més de 500 quilòmetres de costa, de Vinarós a Pilar de la Horadada.
Però més enllà del mar, el festival de color continua amb el rosa de les llacunes salades de Torrevella o el canviant verd aiguamarina de l'embassament de Guadalest . Perquè si ens endinsem uns quilòmetres, tenim paradisos aqüífers com la vila termal de Montanejos, el Salt de la Núvia, el de Chella, les Fonts de l'Algar o els Llacs d'Anna . Hi ha molt interior per descobrir.
Vall de Guadalest
I tants POBLES … Altea i les seves impol·lutes façanes blanques i carrers empedrats; Bocairent, Alcoi o Peníscola i la seva essència medieval; les coloristes casetes de pescadors de la Vila Joiosa, sempre alegre i amb olor de xocolata.
Perquè també ens agrades pel teu AROMA , aquell que impregna cada racó: a torró de Xixona, a nespres de Callosa, a nyora, a coca acabada de fer, a carxofes de Benicarló, a moixama o pop sec, a magrana mollar d'Elx , a formatge tovalló, a la llotja de Calp, Dénia o Santa Pola.
També pel teu SO , que enganxa a tants: el de la mascletà o la despertà, el de la música de bandes, el de revetlla … Sí, de tot fem una FESTA, perquè amb tu sempre hi ha alguna cosa a celebrar… Fer comboi i allò que sorgeixi. Aquesta paella amb amics, encara que no sigui diumenge. La vida és al carrer; les nits d'estiu, amb els peus a la sorra; sopar, sempre a la fresca…
Pels carrers d'Altea
Ets ARTESANIA , perquè has sabut valorar i conservar aquests oficis tradicionals que tant ens representen i enorgulleixen: artistes fallers, torroners, espardenyers, apicultors, sabaters, terrissers, pessebristes, brodadors, jogueters, orxaters o esparters.
Generosa i hospitalària com cap, ens acolleixes amb la teva GASTRONOMIA , que comença amb els productors locals, continua als mercats (potser hi ha una mica més de la terreta que el mercat central de València?) i acaba en una taula on compartir, ja sigui la de una guingueta, la del bar del poble, la de estovalles blanques d'una estrella Michelin o la del pati de la casa de l'horta. I brindar amb cava de Requena i al final, demanar un fondilló més.
Paciència, paciència i paciència
I no oblidem el esmorzaret: aquí, moltes coses comencen amb un xarrup de cassalla abans de l'entrepà , llegiu mitja barra de pa amb tot el que càpiga, sempre acompanyat dels cacauets… i el cremaet com a colofó.
Els que han viscut fora, i han tornat, diuen que sempre et trobaven a faltar. Jo també quan m'allunyo. Has conquerit fins i tot els nord-europeus, que et trien per la teva calor . Quina sort tenim de poder dir en ple desembre” hui fa dia de falles "perquè sembla primavera. Com diu una amiga, a què cap nòrdic es compra una casa a la Castellana quan es jubila? Tots, a la Costa Blanca.
I, quan penses que ho has vist tot, arribes i ens sorprens de nou. Com aquell dia que vam veure una rajada de dofins des del port de Xàbia . Et recordes?
La terreta no és un lloc, és un sentiment . I què tindràs, que fins i tot els que som de fora, ens volem quedar per sempre.
Marta Lozano ens descobreix el seu lloc preferit del món: Xàbia