Loja és un d'aquells miracles incomprensibles que regala la natura. Apareix gairebé per caprici, per culpa del riu Genil, un escandalós afluent del Guadalquivir que creua l'àrida Sierra Gorda amb aspecte de gran senyor.
I després de la seva estela, brolla l'aigua en brolladors eixerits que fan de Loja la seva raó de ser. Perquè la història de l'aigua del Genil és el que va permetre que aquí s'aixequés el que és un dels pobles més bonics de la província de Granada, molt a prop de la frontera amb Màlaga.
L'abundància d'aigua de font va ser una de les coses en què segurament es van fixar els musulmans per fer de Loja una gran ciutat. Avui dia es poden comptabilitzar fins a 42 fonts, repartides per carrers i places que encara conserven algunes reminiscències d' n passat gloriós rubricat per noms il·lustres d'Al-Andalus. I totes conviden a parar per beure i fer-se una fotografia, perquè elles parlen de la història de la pròpia ciutat.
Font de la Mora o dels 25 Canelles.
CIUTAT DE BATALLES I PERSONATGES IL·LUSTRES
Possiblement la petjada més perdurable de la cultura musulmana la trobem a Loja a un dels seus tresors més grans, l'Alcassaba. És inevitable arribar a Loja i dirigir-se directament a aquesta fortalesa defensiva que va ser construïda al segle IX (encara que es va acabar al XIII) i ca Monument Històric Artístic des de l'any 1931.
És admirable el seu estat de conservació, tenint en compte que passada una dotzena de segles manté dempeus la Torre de l'Homenatge, que va haver de reconstruir-se diverses vegades a causa dels nombrosos atacs, l'aljub i la cúpula octogonal.
Aquí la imaginació es dispara, perquè és fàcil imaginar els setges a la Guerra per la presa del Regne de Granada. La Torre de l'Homenatge conserva fins i tot la trapa per la qual s'abocava oli bullint l'invasor. Això i molt més es pot trobar al Museu Històric de l'Alcassaba, ubicat a l'interior del recinte al lloc que ocupava la Casa dels Alcaides Cristians. Això sí, millor trucar primer per confirmar la visita.
Museu Històric de l'Alcassaba.
L'Alcassaba es troba al punt més alt de la ciutat, un punt estratègic que, a més de servir de comunicació amb les torres guaites, regala unes espectaculars vistes des de dalt, sobretot des del Mirador que es troba al capdamunt de la torre.
Des d'aquí, el camí el fem cap avall, sentint el cantussejar del aigua que surt a borbolls pels canons de les fonts entre resplendents cases emblanquinades. Perquè el Genil es vol fer sentir a aquesta petita ciutat que, per a qui no ho sàpiga, ha estat la mare de grans personatges il·lustres.
La Plaça de la Constitució és la nostra propera parada, deixant enrere l'Oficina de Turisme i xocant-nos de front amb l'antiga Casa de Cabildos, un edifici renaixentista del segle XVI que va ser el consistori de la ciutat durant més de quatre segles.
Al segle XX el Consistori es traslladaria al Palau de Narváez. Ramon María Narváez, nascut a Loja, a més de ser el primer Duc de València va ser un polític decisiu a la Història de l'Espanya d'Isabel II. De fet al centre d'aquesta plaça hi té el seu propi monument.
Lo Palau de Narváez foguèt ordenat bastir per el meteis, en comptant amb l'inspiracion d'un arquitècte francés. Narváez volia una residència amb magnificència i ho va aconseguir. Avui dia, a més de ser la seu de l'Ajuntament, es pot visitar de manera gratuïta. De la mateixa manera es pot visitar el seu mausoleu, encara que caldria fer marxa enrere i recórrer el carrer Antequera cap a laltra banda i deixar lOficina de Turisme enrere.
DE L'ART SACRE A GROUT MARX
Loja ha estat al punt de mira d'historiadors i cineastes. De fet molt a prop del mausoleu de Narváez es troba el Mirador de Sylvania, una de les localitzacions fetitxe de Sopa de Ganso, la famosa pel·lícula dels germans Marx.
Gravada el 1933, Sylvania amenaçava la pau de la República de Freedonia en una divertida història que passaria a la posteritat com una de les joies del cinema clàssic. Sylvania era Loja, i en aquest mirador es va fer història. Avui dia és inevitable fer-se la foto allà, al costat d'uns eterns germans Marx que es gronxen a la balustrada.
A més, els amants de l'art sacre troben a Loja tot un paradís d'arquitectura religiosa en totes les representacions. Si seguim a la zona del mausoleu de Narváez podem visitar la ermita de Jesús Nazareno, un temple barroc del segle XVIII que amaga alguna obra atribuïda a Alonso Cano i un retaule amb columnes salomòniques veritablement impressionant.
Encara és l'Església Major de l'Encarnació el referent quant a arquitectura religiosa, una col·legiata d'estil gòtic-mudèjar de finals del segle XV a l'interior del qual es custodia una bona col·lecció d'obres d'art.
L'altra gran sorpresa la trobem a la església de Sant Gabriel de Loja, un dels exponents més exquisits del Renaixentisme de Granada. Aquest temple del segle XVI, Monument Històric Artístic des de 1991, presumeix d'una preciosa volta amb detalls policromats i bustos en relleu on de vegades és difícil no perdre la vista amb tanta perfecció.
ALLÍ ES MENJA I ES TAPEA… AMB CAVIAR
La gastronomia de Loja podem dir que té nom propi i cognoms. Tenen la seva pròpia porra, la porra lojeña, a mig camí entre el gaspatxo i el salmorejo. Experts a l'ajoblanco i als guisats de peixos del Genil, els luxosos no dubten a convidar a una taula en què no falta el caviar de Riofrío, com és a Flati (av. Andalusia, 40), parada obligada a Loja on cal venir amb gana. Fam dels seus flamenquins fets amb amor, del seu bacallà confitat o d'algunes d'aquelles carns madurades que a la brasa són tota una opereta per a l'olfacte.
A Loja també es ve a tapejar, perquè allà ho fan molt bé (i ho saben). Hi ha moltíssims llocs on es tapeja genial a Loja. De fet, prop de Flati dues bones opcions són La Barrica (Rafael Pérez de l'Álamo, 1) per als amants del bar de poble de tota la vida on prendre un vi amb un montadito i Alacena (Rafael Pérez del Álamo, 20), un bar restaurant senzillet per començar picant embotits i acabar amb filet. I tan panxos!
Bé, i seria un delicte anar-se'n de Loja sense provar els seus famosos roscs, una delícia que es disputen forns i obradors de la ciutat per ostentar l'estendard de “el millor”. La closca de merenga ens recorda als bufadors de l'Alpujarra, però res no tenen a veure ja que els roscos de Loja tenen farcit. El souvenir perfecte.
Roscos de Loja.
IA MÉS...
Hi ha moltes pedanies que pertanyen a Loja i que bé val la pena una ullada. Una és Riofrío, el lloc on es produeix el caviar espanyol més apreciat dins i fora de les nostres fronteres. La visita a la piscifactoria es pot convertir en tota una experiència gastronòmica.
L'entorn natural que acompanya Loja i els seus voltants són un veritable escàndol. Encara que no cal allunyar-se gaire de Loja per endinsar-se a l'edèn, ja que a tan sols dos quilòmetres es troba el Monument Natural dels Inferns de Loja, un fenomen càrstic amb bellíssims salts d'aigua que demostren el caràcter revoltós del riu Genil. Un dels racons més instagramejables es troba a la cascada coneguda com la Cua del Cavall.
Monument Natural dels Inferns de Loja.
Aquesta és la importància de l'aigua a Loja que la ciutat té el propi Centre d'Interpretació de l'aigua. Hi ha qui juga a fer-se una fotografia a totes i cadascuna de les fonts repartides per la vila. La foto que no pot faltar és a la font de la Mora, una bonica font de 25 canelles que es diu que va ser escenari de llegenda entre l?amor d?una donzella mora i un cavaller cristià.