Febrer i març són els mesos més significatius per la cultura japonesa , doncs arriba el Setsubun. El Japó celebra cada any una de les tradicions més arrelades i conegudes de la seva cultura, tant és així que es podria dir que és una mena de Cap d'Any a la japonesa. I, com a tal, ho celebren amb magnificència.
La traducció de Setsubun fa referència al canvi i divisió de les estacions de l'any, un estadi on es marca el final de l'hivern per donar la benvinguda a la primavera segons el calendari lunisolar.
Tot i que la data en què sol marcar-se l'inici del Setsubun sola rondar el mes de febrer, aquest calendari pren en consideració les fases tant del sol com de la lluna, per tant, les dates poden variar d'un any a l'altre. De fet hi ha una relació molt estreta per aquest motiu amb el calendari de l'Any Nou Xinès, però les dates no coincideixen.
Escena quotidiana de Mamemaki durant el Setsubun, Japó
MAMEMAKI, BONIC DIA PER A UN EXORCISME
Una de les creences que voletegen per l'imaginari col·lectiu nipó és que amb el canvi d'estació els Oni solen alliberar-se i barrejar-se amb els éssers humans al pla terrenal. Els Oni són molt importants dins de la cultura i el folklore japonès ja que representen dimonis o petits déus desviats que s'alimenten de les ànimes de les persones i que només porten el mal.
Es creu que quan algú és mala persona al llarg de la seva vida es transforma en Oni després de la seva mort i el seu destí va lligat al pla no terrenal a la tortura de les bones persones que encara viuen a la terra. És possible que aquesta sigui una de les raons per les quals la societat japonesa mantingui aquesta educació i aquestes bones maneres, més tenint en compte com de supersticiosos són en aquesta part del món.
El Setsubun arrenca amb una neteja d'aquests mals esperits, cosa que es podria definir com un exorcisme en tota regla. El ritual comença amb el que ells anomenen “Mamemaki”, una tradició que arrossega ja set segles d'història i el significat literal és “llançar llavors”.
Aquest peculiar costum es porta a terme amb llavors de soja, que es llancen a la cara dels caps de família de cada casa. Normalment el que rep el bombardeig dels grans de soja sol anar abillat amb una màscara que representa algun Oni.
El llançament de llavors sol anar acompanyat de frases per espantar els Onis com “Fora dimonis” o “Que entri la bona sort”, vitals perquè el ritual de l'exorcisme dels mals esperits sigui efectiu. I no només a les cases se celebra el Mamemaki, és molt comú assistir a aquest espectacle a les escoles, a molts temples i fins i tot en concentracions de carrer. De fet, molts supermercats venen un kit per al Setsubun que inclou llavors de soja i una màscara Oni, perfecte per als que volen viure el moment o per als turistes despistats.
Maki de shiso.
A més és molt curiós, sobretot als pobles, veure com algunes cases es protegeixen dels esperits amb plantes aromàtiques o branques de plantes que es consideren sagrades sobre les portes. Fins i tot els més tradicionals segueixen un curiós costum centenari de decorar les portes amb caps de peix. Això és degut a que fa segles es creia que les olors fortes espantaven els Onis, per la qual cosa solien cremar caps de peix sec sobre les portes de les cases per evitar que els esperits entressin a les cases.
GASTRONOMIA I SUPERSTICIÓ ES DONEN LA MÀ
Com en tota festivitat, en aquestes dates els japonesos tenen els seus propis costums gastronòmics. A més de llançar-se els grans de soja, es diu que cal menjar-se un gra per cada any que s'ha complert fins ara perquè a més de atraure la sort se suposa que propicies que s'allargui la vida.
Qualsevol japonès et pot assegurar que al Japó no mengen sushi amb regularitat. De fet el sushi en totes les seves representacions sol ser present a la taula nipona quan arriba una ocasió especial. I el Setsubun n'és una. Quan s'acosta la festivitat de la fi de l'hivern és tradició menjar l'ehomaki, és a dir, el rotllo de peix en alga nori que tots coneixem a la resta del planeta i que tantes passions aixeca.
Però el maki no el mengen tallat. La tradició mana menjar-ho sencer, sense parlar, sense tallar-ho, en silenci i mirant cap a una direcció determinada que és la de la sort. Si això s'aconsegueix, l'any es presenta amb sort per als negocis i la salut, això si aconsegueixes no ennuegar-te. La direcció de la sort depèn del punt cardinal on s'ubiquin els déus, que canvia cada any. Aquest 2022 se situa al Sud-oest. A més els set ingredients de l'ehomaki representen els set déus de la fortuna: cogombre, anguila, shitake, tofu, pastanaga, carbassa i truita dolça.
El Temple Sensoji, centre d'Asakusa.
També es va recuperant a poc a poc la tradició de menjar peix d'olor forta per espantar els Onis. És per això que durant Setsubun Japó s'omplís antany de sardines, un peix que en cuinar-lo desprèn una forta olor. Però aquest costum es va anar perdent per les zones més rurals del país i no és fàcil de trobar sardines rostides a les grans urbs. Per això hi ha molts més motius per descobrir altres zones del Japó que són grans desconegudes per als ulls dels turistes.
IA MÉS…
Hi ha molts llocs a les grans ciutats on es pot gaudir d'una macrofesta per celebrar el Setsubun com a Espanya fem amb la nit de Cap d'Any. Un dels més multitudinaris es desenvolupa a el temple Sensoji d'Anakusa, el districte més tradicional de Tòquio, considerat el “Tòquio vell”. Aquí es reuneixen milers de persones, entre elles grans celebritats del país, i se celebra una cerimònia on s'encén una foguera gegant.
Hokkaido
En algunes zones del Japó en lloc de llançar grans de soja es llencen cacauets. Aquesta pràctica és molt típica de l'illa de Hokkaido i la raó de substituir la soja pels cacauets és perquè és més senzill de netejar i el gra no s'embruta.
La tradició de les sardines no s'aprecia a les grans urbs però si la de menjar ehomaki. És per això que durant la festivitat, els restaurants de les grans ciutats solen oferir aquest plat entre les seves especialitats. És molt probable que no ho vegis, a la carta però sempre pots preguntar. Feliç Setsubun.