A l'imaginari dels més escèptics de les arts de Cupido sempre hi ha la manida frase de “Mireu a aquells que semblen els amants de Terol, ximple ella i ximple ell”. Però el que molts igual passen per alt és que la llegenda dels amants de Terol va tenir un calat molt profund en la nostra història, fins al punt que s'ha considerat la història del Romeu i la Julieta espanyols, encara que Shakespeare vingués molt després.
I encara que els historiadors no es posen d'acord amb la veracitat dels fets, alguna cosa va passar a l'Edat Mitjana perquè vuit segles després, segueixin estant en boca de tot el món.
Els amants de Terol.
HISTÒRIA O LLEGENDA?
Els Amants de Terol tenen la seva pròpia Fundació al mausoleu on suposadament jeuen els famosos i llegendaris amants, a la mateixa ciutat de Terol. Aquesta organització va ser creada l'any 1998 per diverses institucions com el Govern d'Aragó i l'Arquebisbat de Terol i Albarrasí a fi de preservar la tradició històrica i la difusió d'aquesta parella malaguanyada que es va convertir en un símbol per als turolencs.
Aquí descobrim la història, que suposadament va tenir lloc al segle XIII, de l'amor nascut entre Don Diego de Marcilla i Donya Isabel de Segura. Diego i Isabel havien crescut junts al si de dues famílies adinerades, i el seu amor havia estat vist amb bons ulls per part del pare d'aquesta última si no fos per una plaga de llagostes que va assolar la Hisenda dels Marcilla.
Per recuperar el “linatge perdut”, la solució va ser la de partir Don Diego a les Croades per cinc anys a fi de tornar amb diners i glòria i així poder consumar els desitjos nupcials de la jove parella. Al llarg d'aquells anys, no es rebien notícies de Don Diego, i les que es van rebre asseguraven que a la darrera batalla ningú va quedar amb vida. Fins i tot es va arribar a creure que va ser la pròpia família de Doña Isabel la que va alimentar aquestes xerrameques per tal de impedir el casament.
Mausoleu dels amants de Terol.
En complir-se els cinc anys Isabel va haver d'acceptar el pretendent del seu pare, també senyor d'Albarrasí (bonics interessos tenia el pare). I precisament el mateix dia del casament va aparèixer Don Diego, carregat d'honors i poder. En assabentar-se del casament de la seva estimada va decidir reclamar l'últim petó promès, escalant el balcó on el nou matrimoni dormia. Però fidel al matrimoni, Isabel ho va rebutjar, caient mort Don Diego.
A l'enterrament, ella no va poder suportar no haver pogut salvar la vida del seu estimat i, fent orelles sordes al que poguessin dir les males llengües, es va colar al funeral i va besar Diego, caient fulminantment morta a l'instant. I aquest va ser l'impacte del succés, que es va decidir donar-los sepultura junts.
Els amants de Terol.
I aquesta sepultura es troba al?interior d?aquest museu, en una espectacular escultura d'alabastre de Juan de Ávalos dels anys 50, que mostra els amants agafats de la mà. Els cossos que descansen dins seu es van descobrir en una capella de l'Església de Sant Pere i van generar certa controvèrsia ja que hi ha alguns historiadors que diuen que corresponen a una mare amb el fill, però això no s'ha pogut demostrar. L'entrada al mausoleu no és gratuïta, però permet un circuit pel museu i la preciosa església mudèjar de Sant Pere, imprescindible a la teva escapada a Terol.
LES NOCES D'ISABEL SEGURA
La història dels amants de Terol té un calat tan gran entre els seus habitants que cada any celebren una festa en què es recrea la història dels malaguanyats Isabel i Diego. Declarada com Festa d'Interès Turístic Nacional, existeix des de l'any 1997 i només s'ha vist interrompuda el 2021 a causa de la COVID. Però aquest any es tornen a celebrar, i tot i que se celebren sempre a mitjans de febrer, a l'últim moment s'ha emplaçat la celebració al mes de març.
Hem recorregut els carrers de Terol de la mà de Raquel Esteban, l?artífex que els casaments d?Isabel Segura se celebrin a Terol des de fa 25 anys. “Quan jo era petita la veritat és que els amants no eren res. El mausoleu era un lloc trist que als nens ens feia por. Fa 25 anys ho vam muntar tot i érem quatre gats. Però aquí va passar alguna cosa, perquè tothom es va emocionar amb l'escenificació dels casaments, van començar a notar una cosa molt seva, un senyal d'identitat” relata Esteban.
Festa dels Amants de Terol.
Raquel ens parla d'altres temps, explicant que la postguerra va ser molt trista perquè es deia que les persones enterrades al mausoleu eren les mòmies de dos guàrdies civils. “Durant la Guerra Civil, les mòmies es van amagar al convent de les monges clarisses entre rates i deixalles. Quan es van fer les proves del carboni 14 van veure que la data real de les mòmies era de principi del segle XIV, que encaixa amb el marge de la història dels Amants”.
Gaudir de les Noces d'Isabel Segura és una experiència que cal viure almenys una vegada a la vida. Els carrers de la ciutat es converteixen en veritables capítols de la història dels Amants, transformant-se en una petita ciutat medieval on es reprodueixen diferents passatges de la història de Diego i Isabel, repartits en diversos dies.
Dijous comença la festa. Aquest any faran un resum del que va passar l'any anterior que, a causa de la pandèmia, les festes van ser virtuals i els passatges dels Amants de Terol es van filmar. Els quatre escenaris es munten al nucli vell, al voltant de la plaça de la catedral, tenint cadascun la seva pròpia significació.
Divendres se celebra el casament. S'escenifica el moment en què Isabel Segura es casa amb l'home proposat pel seu pare en no haver tornat Don Diego.
El dissabte és el dia de la celebració del bou nupcial, símbol de fertilitat i fecunditat. En aquesta mateixa tarda se celebra el Torneig Medieval en honor a Jaume I d'Aragó, que per a l'època dels amants era tan sols un nen. És en aquest moment quan s'espera l'arribada del senyor Diego.
A la versió cinematogràfica de l'any passat Don Diego es trobava amb una bruixa. Es planteja que Isabel es casa embruixada, doncs la seva cunyada contracta unes bruixes perquè encanterin Isabel i s'oblidi de Diego. Duraria aquest encanteri fins que passés la lluna de març. És en aquest moment quan arriba Diego, puja al balcó i demana el petó, caient mort.
Diumenge se celebren els funerals per la ciutat. Aquí és quan Isabel, penedita, fa un petó a Diego i mor instantàniament sobre el seu cos. Comencen les desfilades i es prepara el final de festes on no falta la música i el menjar. Per a Raquel hi ha a més un moment molt emotiu en aquest punt: “Cal posar-se a la pell és els actors. Diego aquesta gairebé dues hores mort desfilant pels carrers de Terol, i això és un treball. És molt notar l'esforç que ha de fer, perquè tant ell com Isabel gairebé cauen en un tràngol. Hi ha un moment meravellós quan acaba tota la desfilada i ells desperten abans d'aparèixer al balcó com a actors. Aquest moment final, quan passen de personatges a actors, és molt emocionant, és com si hi haguessin viscut realment el personatge i es percep a l'ambient una mica poderós” narra Esteban.
Cartell Les Noces d'Isabel, Terol.
I no cal oblidar el Mercat Medieval que s'aixeca a Terol amb motiu de les festes i que alberga al voltant de 250 llocs molt variats. Artesania, menjar, tavernes, roba medieval i fins i tot calçat d'època per als que volen anar més enllà. A més a les tavernes cal demanar el meravellós pernil de Terol i embotits amb pa de poble , hidromel, vins amanits amb herbes i molta cervesa. Així dóna gust.
BONUS TRACK PER A CURIOSOS
L'actor que fa de Don Diego passa molt de temps “mort”. Dins de l'equip tenen un codi secret per si l'actor necessita alguna cosa tan simple com per exemple que li piqui el nas, necessiti que li gratin ia més evitar que les càmeres de televisió se n'adonin.
Es diu que els amants de Terol són els Romeu i Julieta espanyols . Però el cas és que Shakespeare, que va escriure la seva tragèdia a finals del segle XVI, va tenir com a font d'inspiració Bocaccio. Bocaccio, al seu torn, va escriure el Decameró a mitjan segle XIV, probablement fent-se ressò del que s'explicava a la Cort de Nàpols on hi havia certa influència espanyola.
Al quart llibre del Decameró es parla de la història dels Amants Girolamo i Salvestra, una història exactament igual a la dels Amants de Terol. De fet, els noms són anagrames de Marcilla i Segura. Molta coincidència, no? Creiem que Terol va arribar primer.