En dies de verema, heus aquí una escapada (amb vi, és clar) a Roda que val no només per a aquest mes on el terrer és el protagonista, sinó per a tot l'any. Perquè al paradís del verdejo esperen també històriques viles com Tordesillas, Olmedo o Medina del Campo; cellers on l'arquitectura és una joia per ella mateixa; i pecats gastronòmics com el lletó.
Precisament de la cerca d'aquesta sinergia entre l'enoturisme, el patrimoni, la història i la gastronomia de la zona neix el 2013 la Ruta del Vi de Rueda, amb 22 municipis adscrits i prop de 150 socis entre els quals hi ha cellers visitables, bars, restaurants, allotjaments i una quinzena de comerços singulars que fan de la zona ser qui és. Conèixer-los tots serà complicat en una sola visita, però com a introducció, heus aquí una ruta per beure, menjar, veure, dormir i, per descomptat, gaudir-ne.
Cellers subterranis de Mocén.
A LES ESTRENES DE LA TERRA
És clar que, ja que es porta més de mil anys produint vi en aquest límit del riu Duero, un no pot venir aquí sense aturar-se a descobrir el savoir faire dels seus cellerers. Noms com Cuatro Rayas, Yllera, José Pariente, Protos o les de La Rioja Viore i Marquès de Riscal són només alguns dels prop de 70 noms que componen la D.O de vi blanc més consumit del país i que es poden visitar dins de la Ruta del Vi de Roda. Ara, res com submergir-se sota terra per descobrir la essència mudèjar de la zona.
Entre les cellers subterranis que millor es conserven –i que es poden visitar– hi ha les de Mocèn, a la pròpia localitat de Rueda, amb els seus quatre quilòmetres excavats a 25 metres de profunditat. Magnífic exemple de l'herència mudèjar de la zona, el celler compta a més amb un imponent museu la biblioteca del qual compta amb prop de 20.000 volums sobre gastronomia, vi i història de la zona i una galeria d´art amb obres de diferents artistes i moviments pictòrics.
Encara que de subsòl també saben bé al celler històric D'Alberto , a la veïna Serrada. Ja els dominics al segle XVIII fermentaven el vi als cups que avui segueixen en funcionament sota els comandaments de la quarta generació de la família Gutiérrez en un laberint digne de perdre's. A més, com a curiositat aquest celler compta amb una veritable ‘platja de damajuanes’ on es duu a terme la primera fase dels seus guardonats vins pàl·lids i daurats, portant un raconet de Jerez al cor de Rueda i oferint una foto del més memorable.
Platja de damajuanes.
Tornant al cel obert, és millor omplir-se l'estómac abans de continuar amb el tast de vins, especialment els que prefereixen fugir de les escopidores. Una parada que fan locals i visitants és Casa Lola, el punxo de truita i els plats d'embotit mai fallen. Epicentre d'enòlegs de la D.O., especialment a l'hora del cafè, aquest gastrobar a priori de carretera compta a més a més una de les millors botigues gurmet de la regió.
Si se't fa difícil escollir entre els 1.500 vins que exposen no dubtis a preguntar per Bruno, l'encarregat i hereu de Casa Lola, que després d'estudiar topografia va tornar a la cleda familiar per consagrar-se completament al vi. A la venda ia la producció, doncs està fent els seus primers passos al vi amb una joia anomenada Botó de Gall que promet.
Sala a Casa Lola.
UNA ESGLÉSIA SENSE MISSA
Es diu que la Milla d'Or de Roda està formada pel triangle Roda-Serrada-La Seca. Doncs bé, en aquesta darrera localitat –que ja van trepitjar els Comuners fa 500 anys– espera la possibilitat de descobrir els vins ecològics i les varietats recuperades que Javier Sanz porta anys posant en pràctica ni més ni menys que entre les parets d'una església del segle XVI.
I és que aquest viticultor no va dubtar ni un segon a comprar el lloc on havia fet la comunió quan aquesta va sortir a subhasta. Això sí, eren ruïnes allò que quedava de l'església de l'Ordre Tercera que avui llueix reconstruïda per gaudir entre un ressò religiós de joies com el seu verdejo de ceps vells Finca Saltamontes, el nou nom de la seva etiqueta 1863, així com de les creacions limitades de varietats extintes com la malcurta o el colorit.
L'església de l'Ordre Tercera avui és reconstruïda.
NO HI HA VI SENSE FORMATGE
No hi ha millor combinació al món que una copa de vi acompanyada d´un bon formatge i pa de veritat. I de les tres coses en saben a l'altiplà castellà. Només cal dir que el Museu de Pa espera a Majorga i que existeix la Indicació Geogràfica Protegida Formatge Castellà per deixar clar que al pa, pa, i al vi, vi.
Descobrir aquest producte 100% llet d'ovella dins de la ruta de Roda és possible. Només cal acostar-se a les formatgeries de Campoveja (Serrada) i El Gran Cardenal (a Medina del Camp) per delectar-se amb les seves creacions. Sense pertànyer a la IGP però amb mestratge propi també mereix una parada la granja Cantagrullas, aïllada del mundanal soroll entre Medina del Camp i Olmedo, al costat d'un poble de només vuit habitants, consagrada a l'elaboració i afinació de formatges artesanals espanyols que a Madrid es poden tastar a la coneguda Formatgeria Cultiu.
Formatge castellà.
DINAR ESTRELLA
Segur que amb el formatge s'ha obert la gana. Doncs a tot just deu minuts de Serrada amb cotxe espera una de les parades gastro ineludibles: La Botica. És a Mataposols on hi ha l'única Estrella Michelin de la zona.
Situada a l'antiga farmàcia del poble és la cuina de Miquel Àngel de la Creu sens dubte un dels referents culinaris de Castella i Lleó. Espera aquí una cuina subtil, contemporània i molt personal que es nodreix d'ingredients de l'entorn que ell mateix recol·lecta: arrels, herbes, baies i plantes silvestres, amb especial atenció a les pinyes i pinyons d'aquesta terra de vi i pinedes. Disposa de carta i d'un menú degustació: Un passeig per l'entorn (per 65€ sense vi), on delectar-se amb creacions com Molleja de vedella lacada amb crema untuosa de pinyó i pinya verda sota un vel de llet i herbes; Ànec de Villamartin, tofe salat de cebes del terreny i tòfones d'estiu o Remolatxa vermella i maduixots amb mentes, 'sidra' d'herbaluïsa i suc de remolatxa.
Plat de caça.
AL CELLER DE RAFAEL MONEO
En direcció Madrid espera la vila d'Olmedo, però abans d'entrar-hi els amants de l'arquitectura haurien de saber que el Premi Nacional d'Arquitectura i únic premi Pritzker espanyol, Rafael Moneo, va néixer a Tudela però té part del seu cor posat aquí. Concretament en una finca que ell mateix va restaurar i els vins del qual són propietat de la família.
És La millorada una d'aquelles joies que, ja sigui per la història que traspua, la qualitat arquitectònica que té o la peculiaritat de fer vi negre a Rueda, val la pena parar. El germen de la finca rau en un monestir jerònim erigit al segle XV el patrocini del qual va signar l'Infant Fernando d'Antequera, més conegut després per la història com a Fernando I d'Aragó. De fet, convertit en hostatgeria passaria a ser un lloc on nobles i reis pararien amb freqüència, així com esdevindrien grans moments com que Cristòfor Colom redactés allà el Memorial de 1497 o que Alonso Berruguete va dissenyar el retaule per a la seva capella mudèjar, avui en peu i qualificada de Monument Nacional. Els segles futurs farien créixer el monestir, desmantellar-lo, vendre'ls a mans privades, convertir-se en col·legi i, finalment, arribar a mans de Moneo a la dècada dels 2000.
Cellers i vinyes La Mejorada (Valladolid).
FORNAT I SPA: LA PARADA PERFECTA
Parlant de patrimoni, és Olmedo una altra de les viles en qüestió on una parada sempre és encertada. A més, si no es té gaire temps per visitar tota la zona, el Parc Temàtic del Mudèjar de Castella i Lleó pot ser el pegat perfecte, doncs aquest espai de 15.000 m2 ubicat a Olmedo alberga 21 rèpliques arquitectòniques a escala de icones patrimonials com els veïns castells de la Mota o de Coca. A més, encara que Lope de Vega no va viure per aquí, la seva obra sí que ho va fer, immortalitzant aquest cavaller d'Olmedo per a l'eternitat i deixant-lo Palau del Cavaller d'Olmedo la visita perfecta per apropar-se al teatre del Segle d'Or ia l'obra de l'escriptor.
Lletó tradicional.
És més, aquí espera un altre gran clàssic culinari: El Caballero de Olmedo. És el lletó una de les grans joies culinàries castellanes i en aquest restaurant de títol teatral ubicat en un antic convent franciscà fa més de dues dècades que aconsegueixen el rostit perfecte. Resta dir que és millor anar amb gana, ja que no poden faltar a la taula els seus delicioses croquetes de lletó o una botifarra que treu el singlot. Creuant el carrer, el Balneari d'Olmedo es presenta com un punt cardinal perfecte per passar la resta de la jornada (i fer-ne la digestió). Alçat sobre les ruïnes de l'antic convent de Sancti Spiritus del segle XII, aquest complex amb hotel de quatre estrelles del grup Castilla Termal convida a oblidar-se de tot entre els seus aigües mineromedicinals i els tractaments amb vi entre restes d'art mudèjar.
Ja que parlem de menjar, altres noms que mai fallen, són, per exemple, El Cossío a Mullats –perfecte per al lletó xurro–; el Mesón de Pedro, a Matapozuelos, per a unes sopes d'all tradicionals; o El Sarment, a Serrada, per descobrir el sabor de la carn i el peix a la brasa de sarment.
Balneari d'Olmedo.
MIG CENTENAR DE PATRIMONI
Ni més ni menys que 46 monuments declarats com a Bé d'Interès Cultural formen part de la Ruta del Vi de Roda, oferint una escapada emmarcada entre superbs castells, imponents construccions civils i una gran col·lecció de temples i ermites. Sens dubte una de les parades obligatòries a la ruta és el Conjunt Historicoartístic de Tordesillas, la vila més visitada de la província de Valladolid i recordada a la història com l'escenari de captiveri de, la mal anomenada, Juana la Loca.
El seu pont medieval convida a entrar a uns carrers on la història cobra vida i on és obligatori descobrir l'art mudèjar del Reial Monestir de Santa Clara, declarat Patrimoni Nacional, així com les Cases del Tractat, on el Nou Món es va dividir en dos després de la signatura del Tractat de Tordesillas. Cal dir que el seu Parador és un dels millors llocs on pernoctar a la zona.
Pont de Tordesillas.
Per descomptat, altres noms igual d'isabelins que formen part de la ruta són el castell de la Mota a Medina del Camp o la vila, el recinte emmurallat i l'església de Santa Maria del Castell de Madrigal de les Altes Torres (Àvila), bressol de la reina Isabel la Catòlica. Interessant resulta també a Mullats l'únic museu d'Espanya dedicat a Carles V, una experiència immersiva a la vida de l'aguerrit emperador i de la cort al segle XVI.
Ara, no hi ha res més castís a Tordesillas que els polvorons El Toro. I si no pregunteu a qualsevol autòcton per aquesta joia que porta fent-se a la pastisseria Galícia més de 150 anys. Sens dubte una icona de la vila on parar sempre que es passa per la zona.
SENDERISME I NATURA
Qui va dir que l'altiplà era sec? El Parc Natural de les Riberes de Castronuny creua bona part d'aquesta ruta, oferint refugi a una gran varietat d'espècies i diverses activitats a l'aire lliure, des de senderisme fins a rutes eqüestres i micològiques on planificar un dia de naturalesa després d'aquesta llarga jornada de plaers carnals. A més, la pròpia Ruta del Vi de Rueda acull la seva pròpia ruta eqüestre, senderista i cicloturista per als més atrevits amb 40 quilòmetres de vinyes, castells i terres de cultiu que uneixen Medina del Campo, Rueda i La Seca.
SUBSCRIU-TE AQUÍ a la nostra newsletter i rep totes les novetats de Condé Nast Traveler #YoSoyTraveler