Us trobem a faltar, festivals
Et recordes de quan fèiem plans ? Sona increïble ara mateix, oi? Sembla que dista una eternitat d'aquell temps en què se'ns anava la vida fent malabars per encaixar-ne tants a l'agenda. Una cita, un sopar o un concert acaparaven els nostres calendaris, il·luminant una data assenyalada que esperàvem ansiosos amb dies i fins i tot mesos d'antelació. Però n'hi havia una de molt especial, aquella que es repetia any rere any i que era la nostra benzina per, després d'un ardu any, tenir la nostra recompensa estiuenca: els festivals.
Aquest 2021 ens tornem a quedar sense ells, de nou toca trobar-los a faltar i anhelar-los encara més. Però tornaran , i aquesta és l'alegria per la qual esperarem pacientment.
Si hi ha alguna cosa millor que menjar i beure, és poder fer-ho amb música en directe.
Tot i així, ningú ens treu el ballat. I vaja si hem ballat en aquestes aventures que començaven fent clic al botó de compra quan per fi sortien a la venda els preuats abonaments que, durant diversos dies, serien el nostre passaport per veure les nostres obsessions musicals a l'escenari disposades a crear alguns dels millors records de les nostres vides.
De les nostres vides, efectivament. Perquè un festival és per sempre . Qui no recorda el seu primer festival? La primera cançó amb què va fer un pogo? ¿Aquella que va sentir de la mà del seu amor d?estiu? O la que va cantar a tot pulmó? I aquell moment de joventut en què un càmping sonava a pura glòria? Quins temps aquells en què el termòmetre superava els 40 °C i ni això suposava un impediment per enfundar-nos les nostres millors gales, fer cues eternes per aconseguir les nostres polseres d'accés i recórrer llargues distàncies per arribar a temps a un ajustat horari musical que poc marge deixava a la improvisació.
Parc del Fòrum
Això durant la joventut, perquè, mentre ens hem anat fent grans, hem vist com els festivals han anat evolucionant amb nosaltres, perfeccionant logística, organització i caps de cartell. I amb l'edat, com bons festivalers , hem après també a gestionar millor les nostres energies i somni , canviant la intempèrie nocturna per dormir en llits de disseny, abandonant els embotits de supermercat per esmorzars a l'habitació i permetent-nos descansar i gaudir les comoditats del destinació escollida.
Et trobem a faltar, BBK Live
Així, Barcelona sempre ha sabut rebre'ns entre vermuts esperant l'obertura de portes de cites com el Sónar o el Primavera Sound ; mentre que Benicàssim ens daurava la pell durant el dia al quiosquet per després escalfar els motors del seu emblemàtic festival; l'indie i el pop del SOS a Múrcia, el drum & bass i el tecno al desert de Monegres , el BBK a Bilbao, Starlite a Marbella... tots els festivals on alguna vegada hem anat (o volgut anar) són tan diferents i diversos en escenaris i localitzacions com els seus recintes, públics i gustos musicals, però tots aporten alguna cosa en comú: ens fan viatjar a noves experiències en què viure i compartir la música és lúnic que importa.
L'emoció aquests minuts abans que l'artista surti a l'escenari
Perquè un festival mai no es viu en solitud, no. Un festival cal celebrar-ho amb aquests amics als que, amb tan sols una mirada, saps dir-los que treu el cap te-ma-zo . Aquests que quan els perds entre el tumult de fans saben que sempre et trobaran al mateix costat de l'escenari on sols fer-te fort. No cal preguntar per WhatsApp el clàssic “on ets?”, tu sempre segueixes les mateixes coordenades. Aquests amics i aliats són els mateixos amb què et despertes l'endemà, entre rialles (i sí, alguna ressaca, ho acceptem) per desgranar punt per punt el concert del dia anterior. Que si va sonar malament, que si “buah, com guanyen en directe”... són hores les que podries passar parlant del dia anterior amb ells per, arribada la nit, tornar a començar i viure-ho tot de nou.
Barcelona és sinònim de Primavera Sound
Tant se val que en un festival de música ens hagin trencat el cor. O que sigui el lloc on mai falta el típic personatge que més que per la música practicarà el postureig , on ens cau l'ànima a terra quan el nostre ídol no dóna la talla o on és fàcil caure en una profunda tristesa per no creuar un enorme recinte a temps per arribar a aquesta cançó.
Ho sabem, no són una utopia, però, tant se val quan hi ha música pel mig? Tant se val quan la cultura ens fa saltar, cantar i abraçar-nos amb aquells que comparteixen les mateixes passions que nosaltres? Festivals: us trobem a faltar, però prometem que, quan torneu, anem a abraçar-nos amb encara més ganes.
T'ho perdràs?