Una de les coses que em produeixen més nostàlgia (fins i tot ràbia) en arribar l'estiu és el fet de no poder experimentar-ho amb la innocència dun nen. Segur que a tu també t'ha passat: volem tres mesos de vacances en lloc de dues setmanes, saltar des d'un trampolí sense por i somriure, perquè ja són les festes, en veure les banderoles del carrer besant el cel blau ras rasíssim.
Per sort, existeixen nombroses dreceres a l'estiu, la infància i els seus somnis : prendre l'orxata pedregada amb fartons, estendre el flotador al costat de la roba i asseure'ns en una cadira de plàstic deixant que el blanc emblanquinat ens emboliqui. Però si vas més enllà, descobriràs que als següents carrers del nostre país espera un estiu etern.
CARRER CECS, JEREZ DE LA FRONTERA (CADIS)
Quina relació pot existir entre Japó i Xerès de la Frontera? El komorebi, o la forma nipona de nomenar la llum que es filtra a través de les fulles de la natura. És la filosofia màgica dels colors daurats i verds que projecta l'emparrat de Cecs , considerada com un dels carrers més bonics d'Espanya i el nom del qual procedeix d'un asil per a invidents fundat abans de 1589. El tendal natural que formen els seus 30 parres centenàries aixopluguen el visitant a través d'un carrer amb parada final al complex cellerer González Byass , regentat per cinc generacions des de 1835.
CARRER BALBUENA, VALDEPEÑAS (CIUTAT REAL)
Els paraigües són per a la tardor, però també per a lestiu. N'és una prova els diferents carrers arreu del món que durant els últims anys han optat per penjar colors paraigües per a festejar revetles o protegir els visitants de la calor sufocant. Una nova tradició que viatja des de les localitats portugueses de Vila Nova de Cerveira o Àgueda fins a la mateixa Jerusalem, passant per la manxega Valdepeñas.
El municipi de Ciutat Real torna a apostar aquest estiu per les seves pèrgoles a base de paraigües atès l'èxit de la iniciativa en anys anteriors. En el cas d'aquest 2022 el motiu cromàtic girarà al voltant d'Ucraïna , la bandera del qual es deconstrueix a través dels colors que inunden els carrers del centre històric, entre elles Balbuena, Juan Alcaide, Castellans, Escoles i Reial.
AVINGUDA DE L'ORXATA, ALBORAYA (VALÈNCIA)
A priori, l’Avinguda de l’Orxata podria ser una artèria urbana més, fins que ens adonem que existeix una orxateria cada dos passos. Pocs llocs del món compten amb tants temples de la orxata en tan poc espai com el poble d'Alboraia, ubicat a 3 km al nord de València i líder mundial en producció de xufa des del segle XIII.
En aquesta avinguda el nèctar valencià s'assaboreix millor amb fartons, berenar llevantí a gaudir a les orxateries Panach, Noubonaire, o Daniel . No hi ha fars, ni portes blaves, però és igual.
Buganvilla i altres flors a Puerto de Mogán, Gran Canària.
BUGANVILLA AL CARRER…. CERCA TU!, PORT DE MOGÁN (GRAN CANÀRIA)
Si hi ha una enfiladora insígnia dels mesos d'estiu aquesta és la buguenvíl·lea, planta que podem trobar al llarg de les principals zones costaneres del nostre país, de l'emmurallada Dalt Vila a Eivissa als pobles blancs de l'almerienc Cap de Gata. No obstant això, hi ha una estampa encara més evident a immortalitzar a Port de Mogan, poblet al sud-oest de Gran Canària on buguenvíl·lies de tots els colors sospiren sobre arcs blancs i entre casetes que emulen l'arquitectura marinera sota el filtre de nous hotels boutique. Us diríem el nom del carrer, però en aquesta ocasió us deixem trobar-lo per vosaltres mateixos.
QUALSEVOL CARRER DE LA LLATINA (MADRID) I GRÀCIA (BARCELONA)
Estiu és sinònim de revetlla, d'aquell ambient festiu que solca fins al poble més remot de la nostra geografia. Però quan parlem de Madrid, ai Madrid!
Durant el mes d'agost una amalgama de xulapos, xotis, veïns ballant, entrepans de calamars i camises estampades s'apodera del cor de Madrid per desplegar un enfilall de celebracions úniques.
Festa Major, Gràcia, Barcelona.
El 6 i 7 d'agost tenen lloc les festes de Sant Caietà (Rastre / Ambaixadors), el 10 i 11 d'agost són les festes de Rentapeus, i el 14 i 15, la parranda mare, o unes festes de El Colom que emulsionen entre carrers plens de banderoles, fanalets o colorits mantons de Manila. A l'agost es balla agafat (per fi, un altre cop).
Carrer a les festes de Sant Caietà
A l'agost també se celebra l'altra gran revetlla estival: la del barri barceloní de Gràcia entre el 15 i el 21 d'agost . La Festa Major és una de les més esperades de l'any i el trampolí perfecte per a la creativitat d'un veïnat que col·labora en la pròpia decoració del barri.
El 2021 vam tenir el carrer Berga topada d'una pèrgola de cireres, sopes de lletres a el carrer Ciutat Real i una nova Via Làctia a manera de planetes penjants a el carrer Tordera . No podem esperar per descobrir què ens té preparat el sarau més alternatiu de la Ciutat Comtal aquest estiu.
Illa de Tabarca, Alacant.
CARRER D'ENMIG, TABARCA (ALACANT)
Hi ha molts carrers d'Espanya estiuencs amb els seus flotadors, les vistes al mar i els tendals de ratlles blaves. Però l'efecte òptic que produeix el carrer d’Enmig, una de les poques vies del poble illenc de Tabarca és cosa a part.
Quan travesses la fortalesa que envolta l'única illa habitada de la Comunitat Valenciana et topes amb un microunivers de palmeres, colors, buguenvíl·lea i veïns a la fresca digne d'un País de les Meravelles mediterrani. Com un gran oasi que es desborda a l'estiu, tan inflat de salnitre, barques cap per avall i aquesta joie de vivre blau.
DISSEMINAT SANTA GALDANA (MENORCA)
Tots vam voler ser la Carmen Maura regada amb una mànega durant aquell tòrrid estiu madrileny a La Ley del Deseo. Avui és possible emular aquesta imatge a través de fonts icòniques entre les quals destaca el surrealista Grifo Mágico que trobem al parc aquàtic –però avistable– de camí a Cala Galdana , a Menorca.
Actualment en podem trobar d'altres rèpliques d'aquesta aixeta a El Port de Santa Maria (Cadis) o al Museu de la Ciència de Sant Sebastià. L'aixeta, per descomptat, té truc i conté una canonada que subjecta lestructura i queda camuflada pel mateix raig d'aigua.