És la Via Verda de l'Oli, amb els seus 128 quilòmetres de longitud, la via verda més llarga d'Andalusia. Transcorre entre Jaén i l'antiga estació de Campo Real, a Puente Genil, i compta amb un tram extra de gairebé vuit quilòmetres a el ramal que discorre fins a Baena.
Aquest antic traçat ferroviari del Tren de l'Oli –recuperat per a ciclistes i senderistes– és una manera alternativa i molt natural d'acostar-se al sud de la província de Còrdova, ja que al nostre pas aniran apareixent coves, túnels, viaductes metàl·lics d'una altra època, passarel·les, llocs amb encant on fer un pícnic, antigues estacions de tren… I tot ben regat per el millor oli d'oliva verge extra i el vi més amuntegat.
Perquè, tal com ens recorda Antonio Ruiz Cruz, president de la Diputació de Còrdova, és un entorn carregat de "enclavaments naturals singulars ia poca distància de nuclis rurals plens d'història, patrimoni, tradició o gastronomia".
Via Verda de l'Oli.
DEL VIADUCTE DEL GUADAJOU A L'ESTACIÓ DE LUC (10,1 KM)
Arranquem el recorregut al costat de una joia de l'enginyeria ferroviària decimonònica, el viaducte del Guadajoz, que –amb 207 metres de longitud i 50 metres d'alçada– connecta les províncies de Còrdova i Jaén, sobre les manses aigües del riu que li dóna nom.
Navegarem en un mar d'oliveres, ens abocarem a les trinxeres ferroviàries i apreciarem l'olor de les flors silvestre, abans de parar-nos a descansar al coll de les Arques per intentar trobar els precaris restes del moll d'un antic baixador-carregador del tren, on arribava un trenet de via estreta amb minerals dels jaciments de Zamoranos, un pintoresc llogaret pertanyent a Priego de Córdoba, un dels pobles més atractius de la Subbètica.
Ben a prop hi ha la llacuna del Salobral, declarada Reserva Natural i Zona especial per a la protecció de les aus, de manera que si ens acostem amb uns prismàtics a un petit mirador del camí podrem albirar ànecs, grues, flamencs i altres espècies. És en aquest punt on la ruta verda es creua amb el Camí Mossàrab a Santiago poc abans d'entreveure al lluny el poble de Luque, presidit pel seu castell nassarita.
Viaducte del Guadajoz.
La estació de Luque és la primera del tram cordovès de la Via Verda de l'Oli amb què ens toparem. Compta amb diversos espais on menjar, ja sigui a l'edifici de viatgers oa l'aire lliure, sota l'àmplia marquesina on estacionaven els trens o als vagons restaurats i condicionats com a menjadors amb encant. A la nau habilitada com a Museu de l'oli s'ofereixen tasts i esmorzars moliners.
Si t'animes a pujar al poble, a més de visitar el recinte del castell nassarita , et recomanem fer una passejada entre els seus carrers emblanquinats per tastar un salmorejo o uns flamenquins en algun dels bars.
Estació de Luque.
DE L'ESTACIÓ DE LUC A ZUHEROS (7,0 KM) I RAMAL A BAENA (7.9 KM)
Traspassarem una esvelta passarel·la abans de prendre el suau branc que ens porta fins a la vila de Baena, que presta el seu nom a la Denominació d'Origen que acull la producció oleícola de diversos municipis travessats per la Via Verda. A la zona alta, ens espera un mirador amb vistes al Parc Natural de les Serres Subbètiques i al poble de Zuheros.
Baixarem entre oliverars i alguna vinya fins a l'estació de Baena, que el juliol de 1918 va rebre al primer tren de viatgers que va circular per aquest branc: el Trenillo de Baena. No busques antiga edificacions, perquè han desaparegut, però al seu lloc trobaràs una àrea de descans i un mirador des d'on apreciar la blancor de les cases en contrast amb l'entorn. Ja al casc històric, les visites al Museu Arqueològic, situat a la Casa de la Tercia, i al Museu de l'Olivar i de l'Oli, ubicat en un antic molí, són obligades.
Un cop haguem retornat a la Via Verda, de seguida assolirem el poble de Luque i la seva estació, que deixarem enrere –així com un perillós encreuament– abans de travessar el corbat viaducte de Zuheros que condueix al poble homònim, un dels més bonics d?Espanya.
Zuheros.
DE ZUHEROS A CABRA (15,9 KM)
Tot just reprendre el camí, en suau ascens, aviat ens sorprendrà l'estació de Doña Mencía, un edifici de viatgers transformat en restaurant, amb font, berenador, equipament infantil i una nau habilitada com a Centre Cicloturista Subbètica. I des d'aquí, directament a de carrer –entre cases emblanquinades i casalots senyorials– pel poble fins a trobar el Museu Històric i el seu castell del segle XV.
Pots aturar-te en una casella ferroviària rehabilitada que hi ha al costat d'una àrea de descans per gaudir d'una esplèndida vista panoràmica de Doña Mencía o prosseguir el camí fins a travessar el túnel del Plantío, l'únic d'aquesta via verda, i posteriorment els viaductes del avenc i de les dents de la Vella.
Centre Cicloturista Subbètica de Doña Mencía.
Ja a Cabra –una de les poblacions més importants del sud de la Còrdova medieval en estar situada gairebé al centre geogràfic d'Andalusia– destaquen el castell dels Comtes de Cabra, les muralles musulmanes, el parc Alcántara Romero i el popular barri del Turó, amb cases emblanquinades i engalanades amb testos de flors , que al maig arriben al seu apogeu de fragància i color, coincidint amb les festes de la Creu. No et perdis el retaule barroc construït amb marbre local de l'ermita de la Mare de Déu de la Serra, al cim del Picacho de la Serra de Cabra.
El Centre d'interpretació del Tren de l'Oli, que ocupa l'estació de ferrocarril de Cabra del segle XIX, és un espai tematitzat i museïtzat on aprendre tot sobre el ferrocarril i la cultura de l'oli d'oliva.
Centre d´interpretació del Tren de l´Oli.
DE CABRA A LLUENA (11,5 Km)
Sortim a camp obert –entre vegetació mediterrània–, travessem un pas inferior i salvem una carretera abans d'arribar al viaducte de l'Alberedal, el primer d'acer construït a Espanya –per la Companyia dels Ferrocarrils Andalussos–, el tauler del qual va ser realitzat en un taller francès, segons consta a les cròniques de l'època.
Conformi ens anem apropant a Lucena, constatem la hegemonia de l'oliverar al territori: més del 76% del terme municipal està ocupat per aquest mil·lenari i recargolat arbre. Un cop ja al nucli urbà, percebem els senyals de la vitalitat industrial que defineix aquesta urbs, centrada al sector del moble, l'activitat agroalimentària i els metalls (és la segona ciutat en importància econòmica i demogràfica de tota la província de Còrdova, després de la capital).
El Centre d'Oci i Turisme 'L'Estació' (que ocupa l'antic edifici de viatgers) acull una exposició sobre les artesanies llucentines (orfebreria, terrisseria, fusta, oli, vi...) i les tradicions locals, així com un restaurant amb terrassa. L´hangar acull l´exposició de vehicles clàssics del Museu de l´Automoció. A Lucena hi ha un altre museu realment curiós i entretingut: el Museu del Moble, que es troba a l'interior de la cadira més gran del món, de fusta massissa i amb 26 metres d'alçada.
Entre les joies monumentals de Lucena –coneguda com la ‘perla de Sefarad’–, criden l'atenció la parròquia de Sant Mateu, considerada la catedral de la Subbètica cordovesa, el castell del Moral, que alberga el Museu arqueològic i etnològic, i una necròpolis, on van ser trobades 346 tombes del segle XI.
Claustre del Palau Comtes de Santa Anna, Lucena.
DE LLUENA A PONT GENIL (21,0 KM)
Prosseguim el nostre periple per la Via Verda, enfilant cap a Las Navas del Selpillar per prendre el darrer tram envoltats del sempitern paisatge d'oliverar, ara a un relleu de camp, amb vinyes i alguna alzina i fruiters.
Des d'aquesta pedania lucentina es pren el desviament cap a les localitats de Moriles, bressol del vi D.O., l'antiga estació de Moriles-Horcajo del qual alberga el Centre Enogastronòmic de la Ruta del Vi Montilla‐Moriles , i Aguilar de la Frontera, amb la seva curiosa plaça de planta octogonal i la barroca Torre del Rellotge. També cap a les llacunes del sud de Còrdova, declarades Reserves Naturals pels seus valors especials com a llocs d'hivernada i nidificació d'aus migratòries.
Donarem els nostres darrers passos o pedalades seguint l'empremta del Tren de l'Oli entre blanques terres esquitxades de vinyes verdes i oliveres, i d'alguns mas i cellers. Salvarem una estilitzada passarel·la de color vermell –amb la serra del Castell de fons– i la riera de Navaluenga abans d'arribar-hi a l'entorn de l'abandonada estació de Campo Real.
Vinyes a Moriles.
Aquí és on finalitza el traçat de la Via Verda al seu pas per Còrdova, no sense abans aturar-nos a visitar Pont Genil i el seu pont emblemàtic (del segle XVI). El poble compta amb dos nuclis històrics, carregats de valuoses mostres del patrimoni religiós i civil, entre elles la Casa de la Majordomia, i és famós per diversos motius: per la seva Setmana Santa, per la seva codonyat i per l'empresa familiar que, cada any, engalana amb els llums de Nadal els carrers de les capitals espanyoles i de mig món (les últimes afortunades han estat Nova York i Hong Kong).
SUBSCRIU-TE AQUÍ a la nostra newsletter i rep totes les novetats de Condé Nast Traveler #YoSoyTraveler