Vinyer a Villafranca del Bierzo, Lleó.
Diuen del Bierzo que és la cinquena província gallega i, si jo no fos lleonesa i em fes mal a l'ànima separar-me d'aquesta immensa comarca que és el rebost de Lleó, entendria que altres volguessin quedar-se-la. I ja no només per la proximitat geogràfica –està ben enganxada a Lugo i Orense–, ni per la proximitat cultural –comparteix amb Galícia molta de la seva idiosincràsia, tradicions i costums–, sinó perquè atresora en els seus més de tres mil quilòmetres quadrats de superfície un patrimoni natural i històric envejable, uns productes de la terra únics i un estil de vida hospitalari, generós i comercial… encara que, per ser sincers, he de confessar que El Vierzo va ser ja una província independent fa 200 anys, quan el seu nom s'escrivia amb 'V' i es governava sola, un reconeixement identitari que ha tornat a cobrar força actualment.
Compte! Que El Bierzo també va estar integrat dins del poble Astur, per això en el dialecte bercià (i subdialectes i argots) trobem moltes paraules compartides amb l'asturleonès. És com si en una coctelera sintàctica haguessin ficat molts ingredients morfològics del castellà, el bable, l'asturià i el gallec, a més dels estrangerismes arribats pel Camí de Santigo, i l'haguessin batut durant segles per crear una rica fórmula de comunicació recollida de manera proverbial pel poeta Antonio Fernández i Morales a Assajos poètics en dialecte bercià (1861):
- O Sil! Serpent d’escates d’or
- que ’n outro Edem,
- on per Evas hi ha un tresor
- d' belles perles, c' a brisa a cor
- sona temen.
Les Mèdules, un monument natural a la província de León.
LA FOTA
'Hoya y Montaña', així de fàcil resumiré el relleu bercià per no embolicar el lector amb complicades subdivisions administratives. O, el que és el mateix, Bierzo Bajo, la zona central i més plana de la fossa tectònica berciana, la de les grans valls; i Bierzo Alto, la muntanyosa, la capital de la qual és Bembibre i s'estén cap a l'oest del riu Sil fins a arribar als Ancares.
Al Bierzo Bajo és on es troba la capital del Bierzo, Ponferrada, una ciutat amb un nucli històric de vianants carregat de cases blasonades i emmarcada entre els rius Sil i Boeza que es nega a perdre el seu poder (per alguna cosa té un castell templer que va començar a construir-se al segle XI); també la importantíssima Villafranca del Bierzo, declarada Conjunt historicoartístic el 1965 ia l'església romànica de Sant Jaume de la qual es poden guanyar les Gràcies Jubilars en cas que algun pelegrí no pugui continuar fins a la Catedral de Sant Jaume per accident o malaltia.
Ponferrada, capital del Bierzo.
Un altre monument de la zona, en aquest cas natural i amb 2000 anys d'antiguitat, són Les Medul·les, la major mina d'or a cel obert de tot l'Imperi Romà. Declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, compten amb diverses rutes per a tots els nivells i amb dos miradors, el de les Perdius i el d'Orellán, des dels quals veure amagar-se el sol entre els impressionants pinacles de gres vermell.
No és tot color argila en aquesta gran obra denginyeria del passat, ja que els piorns, les alzines, la farigola, l'espígol i els castanyers tenyeixen de verd el perfil muntanyós; de blau ho fan el llac de Sumido, de vegades encatifat de nenúfars, i el llac de Carucedo, utilitzat per Gil i Carrasco per situar la seva novel·la homònima.
Són d'interès també a la foia barcelonina les localitats de Cacabelos, Camponaraya, Molinaseca i Penyalba de Santiago, aquest darrer un dels Pobles Més Bonics d'Espanya i Bé d'Interès Cultural per la seva singular arquitectura rural berciana enclavada a les Muntanyes Aquilanos.
Cal recordar que el sud-est de El Bierzo és la porta principal d'accés del Camí de Sant Jaume a la comarca, que és travessada per quatre de les seves variants: Camí Francès, Camí Oblidat, Camí del Manzanal i Camí d'Hivern.
Penyalba de Santiago, un dels Pobles Més Bonics d'Espanya
LA MUNTANYA
És Bembibre, amb el seu Santuari de l'Ecce Hommo, la capital del Bierzo Alt, un territori de pendents continuats coberts d'espessos boscos de roures i garrigues de castanyers que abasta el nord-oest de la província de Lleó i engloba poblacions més recollides, com Folgós de la Ribera, Igüeña, Fabero, Toreno, Matarrosa, Páramo i Palaus del Sil i Turons del Camp de Martín Moro Toledano (Conjunt Històric Artístic que presumeix de posseir nom més llarg de tota la província).
Los Ancares, Reserva de la Biosfera, és una rara avis de profundes valls convertits en “portes naturals d'entrada i sortida cap a Galícia o Astúries”, com descriuen aquest espai natural des del Patronat de Turisme del Bierzo. Aquí les terres de labor són avares; el clima, aspre i les construccions, tradicionals. És un món remot i incomunicat (tant geogràficament com culturalment) on l'ós, el gall fer, la cabra salvatge, el cabirol i el llop campen a gust.
Els humans, en canvi, a la Serra dels Ancars es resguardaven amb els seus animals domèstics a les pallosses ovalades sostrades amb teit (palla de sègol) de castros com el de Chano, habitat per astures entre el segle I a.C. i la primera meitat del segle I dC.
Castro del Chano, colònia preromana als Ancares lleonesos.
LA GASTA BERCIANA
Plini va descriure com un fèrtil verger als territoris de la gran vall del Sil, i poc ha canviat a El Bierzo des de llavors. El seu passat industrial (basat en la mineria de carbó i les centrals tèrmiques) ja és història i, de nou, la foia berciana es perfila com un paradís hortofructícola i vitivinícola. Ara, el sector més puixant, juntament amb el turisme, és l'agroalimentari.
“La Província de Lleó compta amb la quantitat més gran d'etiquetes i marques de qualitat agroalimentària de tot el país”, comenta José Cañedo, secretari general de l'Acadèmia Lleonesa de Gastronomia.
I El Bierzo hi té molt a veure, ja que la comarca compta amb set segells de qualitat (i de prestigi!): Denominació d'Origen Bierzo (vi), Denominació d'Origen de la Poma Reineta, Marca de Garantia de la Pera Conferència, Marca de Garantia de la Castanya, Marca de Garantia de la Cirera, Indicació Geogràfica Protegida de la Ampolla i Indicació Geogràfica Protegida del Pebrot Rostit del Bierzo.
Fruites (poma, pera, cirera i castanya…) i hortalisses (pebrot, ceba, tomàquet…) acompanyen les vinyes en uns camps de cultiu regats per un Sil carregat d'afluents i bressolats per un clima tan peculiar com suau pel fet que el forat és una depressió geogràfica amb influència atlàntica.
En una altra olla és on es cuina el seu famós ampoll del Bierzo, únic a Espanya: "Fonamentalment està compost per l'espinada i la cua del porc. Era un aliment d'aprofitament, del que sobrava de l'animal, però darrerament s'està millorat allò amb què s'emboteix el cec del porc, avui es fiquen altres productes de més qualitat , com el lacó", explica José Cañedo.
On gaudir d'una bona ampollada? Obvi, a La Casa del Botillo. I per anar a tret fet i fer amuntegament de tots aquests productes de què hem parlat, posa el GPS fins arribar al Palau de Canedo, un monument catalogat com a Bé d'Interès Cultural per la Junta de Castella i Lleó que és la botiga, celler, restaurant i hotel de Prada a Tope.
Terrassa al Palau de Canedo, al Bierzo.
TAMBÉ ÉS UN VI, I QUI VI!
No cal enumerar les bondats dels vins D.O. Bierzo, del reconeixement ja s'encarreguen tots els premis obtinguts fins ara per alguns dels seus 78 cellers, embarcats ja diversos en projectes d'enoturisme.
"Són vins molt alts puntuats, molt ben catalogats pels professionals", ens recorda Misericòrdia Bello, presidenta des del 2014 del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Bierzo, alhora que ens explica que les vinyes de raïm godello i mencía de la foia berciana miren als quatre punts cardinals, cosa que –unida al seu clima més atlàntic que mediterrani, més plujós– fa que cada vi sigui particular i exclusiu.
El que sí que requereix de la nostra atenció és la seva particular i recent estrenada classificació de vinyes per unitats geogràfiques menors. Perquè ens entenguem, saber el lloc concret d'on ve el vi. Per ser un vi de vila, primer s'exigirà la traçabilitat que ve d'aquesta vila, després hi haurà un altre pas més enllà: dins de la vila es vincularà el vi a un paratge.
"El consumidor sabrà cada pas que anem fent fins arribar a la unitat geogràfica més petita, cosa que, al seu torn, garantirà els paràmetres de qualitat més alts en haver-hi més restriccions (tipus de poda, càrrega de raïm al cep, etc.). ) i menor collita", continua Misericòrdia Bello. **I el gran pas final? Serà un Gran Vi de Vinya Classificada. **
És o no és tot això per desitjar quedar-te amb aquesta comarca lleonesa? Doncs ho sento, perquè encara que siguin tan seus, de moment, són nostres.
A El Bierzo les vinyes miren els quatre punts cardinals.