No és només Hervás, Extremadura a cada racó sempre és opció per a una escapada. És més, té tots els components perquè qualsevol viatge sigui sempre perfecte: paratges naturals paradisíacs, un patrimoni històric immens, una gastronomia excel·lent, és a prop de les grans urbs i els seus destins s'ajusten a qualsevol butxaca.
Hem decidit fer ruta cap a un d'aquells racons que ho té tot, deixant enrere el Vall del Jerte i la preciosa Plasència per dirigir-nos a Hervás, la que es coneix com la capital de la Vall d'Ambroz. Hervás s'aixeca al mig d'un entorn natural envejable ia més amaga un passat molt curiós. I com a bon poble extremeny, cal venir sense presses i amb gana.
Els boscos de conte que envolten Hervás.
UN POBLE MEDIEVAL I SEFARDÍ
Hervás rep el viatger amb el grat caràcter de la gent d'Extremadura, trepitjant carrers empedrats que al seu dia van dibuixar el traçat d'un poble medieval que va gaudir de cert prestigi gràcies a la proximitat de la Via de la Plata . Recórrer-ho és tasca senzilla, no porta més que una jornada, però cal prestar molta atenció al que es veu.
L'empremta dels cavallers templers és encara visible a la Església de Santa Maria d'Aigües Vivas, un dels punts més alts de la vila i perfecte per començar el camí. Des d'aquí s'albira tot el poble i gran part de la grandesa natural de la Vall d'Ambroz. El temple sembla una fortalesa perquè es va construir sobre una fortificació dels cavallers templer s del segle XI i encara conserva restes de la muralla que s'hi va aixecar.
Barri jueu, Hervás (Càceres).
L'altre temple religiós de visita obligada és la Església de Sant Joan Baptista, una mica més allunyada del centre i que es pot visitar fent parada prèviament a l'Oficina de Turisme. Es troba al convent dels Trinitaris, fundat l'any 1664 en un estil posttherreriano que traspua aparent sobrietat. Però aquesta sobrietat es perd a l'interior, on cal deixar-se enlluernar per les grandeses del barroc: decoració amb guixeries, un preciós i recarregat altar major obra de Francisco Cutanda i un preciós quadre barroc de la Coronació.
Aquí es troba un dels barris jueus més ben conservats del nostre país. Igual que succeïa a Plasència, els jueus van ocupar barris més allunyats, ja que es reservaven per als cristians les places més properes als castells. El call de Hervás és un veritable salt al passat, més concretament als segles XIV i XV, un document viu de la cultura sefardita.
Tallers i comerços van ser al seu dia els establiments que copaven els carrers recargolats del barri jueu, uns carrers que encara n'exhibeixen alguna estrella de David incrustada a les façanes. El traçat és una mica laberíntic i si un es despista et pots perdre o aparèixer en un atzucac. Però això forma part del seu encant.
DEL PORC… FINS ALS ANDARS
Sí, coses de Hervás, Extremadura, una de les zones d'Espanya que han sabut millor conservar la herència gastronòmica al llarg dels segles. La gastronomia es basa en el saber fer dels llauradors, de la cuina del camp, pastoril i d'aprofitament, molt marcada en aquestes dates per la matança.
Terra de botifarra patatera, de pernil i de morro, perquè el porc ibèric aquí té denominació d'origen protegida. I això es veu també a les molles, als embotits ia les meravelles dolces que s'elaboren amb el llard com els camins, vaixell insígnia de la rebosteria daquestes terres. Encara a Carnestoltes són les flors fregides el que s'escau menjar, empastifades en mel i perfectes per a qualsevol sobretaula llarga.
A Hervás cal anar amb esperit de bar, perquè allà saben bé com alternar la cervesa fresca o un vi de pitarra amb bones racions i generosos pinxos. Als voltants de l´Església de Santa Maria d´Aigües Vivas hi ha moltes tasques on parar per a un refrigeri o per embolicar-se ben embolicat, com a la Taverna El Patio, ubicada a l'entrada del barri jueu. Bon lloc per a les molles, per a les croquetes de cua i el remenat de botifarra i pera.
Hostatgeria Vall de l'Ambroz.
Anant cap a l'altra banda i al costat del Museu Pérez Comanador-Leroux es troba el Mesón El 60 (Collado, 28), un lloc on menjar rica jeta (o morro), rondinaire o una bona enfilada de tapes on et donen a triar. A més fan molt bé les carns a la graella, sobretot el secret i la chuletón, que acompanyen amb patates brasejades.
Una aposta per no fallar és el restaurant A foc lent (Vedelejos, 6) molt a prop també de l'Església de Santa Maria. Aquí van més enllà de la Coca del Casar, apostant per una selecció de formatges extremenys que encara s'han de conèixer. És un veritable temple per als amants de la carn, tant de la vedella extremenya com de les lindezas del porc ibèric, protegit en aquesta zona. I per acabar, tenen una pastís de formatge sideral.
Els que busquen el tot en un poden trobar bona opció a la Hostatgeria Vall de l'Ambroz, un petit hotel ubicat al convent dels Trinitaris, un lloc on es respira pau i on a més es menja de faula. El restaurant de l'hostatgeria, El Convent, té un menú gastronòmic de només 30 euros que bé val la pena.
Balneari i Termes Romanes de Banys de Montemayor, Càceres.
DESTINACIÓ TERMAL AMB HISTÒRIA
Molt a prop de Hervás es troba Banys de Montemayor, una petita localitat de menys de mil habitants que des de l'època dels romans té una gran importància, ja que s'aixeca sobre fonts d'aigües termals. És per això que Banys de Montemayor permet convertir la nostra escapada a un parèntesi de relax i desconnexió on és un dels millors balnearis d'Extremadura.
Les aigües de Banys de Montemayor van ser un reclam molt important per als habitants de la Hispània romana entre els anys I i IV i per a militars i comerciants que recorrien l'antiga Via de la Plata. Les aigües sulfurades d'aquesta part de la Vall d'Ambroz es deia que guarien el reuma, els mals d'articulacions i multitud d'afeccions respiratòries. Al seu interior encara es conserva una terma romana, un dels molts motius que li ha fet mereixedor del títol de Bé d'interès cultural des de l'any 1995.
Les portes del balneari reobriran el 18 de març, de manera que si planifiques la teva escapada a Hervás per a aquestes dates, no dubtis a acostar-te a aquest petit paradís on l'estrès fa anys que va deixar d'existir-hi.
Vall de l'Ambroz, Càceres.
IA MÉS...
Un dels grans atractius de Hervás es troba en l'enorme quantitat de activitats i esports a l'aire lliure que es poden realitzar a la Vall de l'Ambroz. A la mateixa Oficina de turisme et podran explicar les rutes de senderisme, de bicicleta i eqüestres per la Via Verda de la Plata. Però a més també trobaràs viatges en globus, observació astronòmica, rutes fotogràfiques per la devesa i un munt de activitats aquàtiques a l'Embassament de Banys com pàdel surf, caiac i fins i tot busseig.
Una visita molt curiosa a Hervás és a la trucada Casa dels Cactus. Aquest habitatge particular té un jardí obert al públic amb més de sis mil espècies diferents de cactus que converteixen aquest espai en un singular jardí botànic. Fins i tot quan el propietari és fora es pot visitar el jardí, ja que sol deixar la porta exterior oberta.
Casa dels Cactus, Hervás.
Hervás té un dels carrers més estrets d'Espanya, la Travessia del Morón, ubicada al barri jueu, que només compta amb 50 centímetres d'amplada. Pertany per això a aquest peculiar club dels pobles amb els carrers més estrets del nostre país al costat d'altres com el carreró d'Urriés (Saragossa), amb 41 centímetres d'ample, o el carrer Zanjilla de Soportújar (Granada), també amb 50 centímetres .
Els apassionats del motor poden gaudir de la seva Museu de la Moto i el Cotxe Clàssic, ubicat als afores, al barri de Sant Andreu. Va ser el primer museu d'aquestes característiques que va obrir al nostre país i n'alberga una impressionant col·lecció de vehicles i motocicletes clàssics de diferents dècades, des dels anys 20 als 70.