Un món sense els Beatles?
I, de sobte, una apagada mundial. Ningú no té explicacions, però per uns segons s'apaga el món. A **Jack (Himesh Patel)** l'agafa tornant a casa a la seva bici, a Suffolk, i en aquests segons sense llum un autobús el porta al davant. Es desperta a l'hospital, adolorit i amb dues dents menys, però una miraculosa memòria: aparentment, és l'únic habitant de la Terra que, després de la fosa a negre, recorda els Beatles. L'únic que sap que alguna vegada van existir i van revolucionar la música i la societat.
Aquesta és la història que ha escrit Richard Curtis _(Notting Hill, Love Actually) _ i dirigeix Danny Boyle _(Trainspottin, Slumdog Millionaire) _ en Yesterday.
I què fas si ets l'únic que saps qui van ser els Beatles? Jack, un cantautor que ni tan sols omple els pubs del seu poble, decideix treure'n profit i adjudicar-se les grans obres mestres de John, Paul, Ringo i George. Començant per Yesterday, la seva feina (que no és poc) és recordar no només els títols sinó les lletres i melodies. Una tasca només apta per a beatlemaniacs professionals.
Himesh Patel és el nou Beatle.
Precisament, per la dificultat que troba recordant les paraules exactes d'algunes de les cançons i aclaparat per la mentida que viu i l'ha portat a ser la promesa més gran del pop, per sobre d'Ed Sheeran (interpretant-se a si mateix) , decideix viatjar a Liverpool, ciutat mare dels Beatles, recórrer els llocs on van néixer alguns dels temes, els carrers on es van transformar en molt més que un mite.
“Per a Jack és rar anar a Liverpool perquè està com robant les cançons. Però aquesta connexió que hi ha entre el talent d'un cantautor i la seva terra, tota aquesta textura i cultura que alimenta i produeix la música... Jack hi va i s'hi enganxa”, explica Danny Boyle. “Suposo que se'l pot disculpar perquè hi ha perill que les cançons s'oblidin, i ell se les està tornant a la gent. Semblava el correcte tornar a Liverpool i rodar-hi com si fos la primera vegada que veiéssim aquests escenaris. Això és dur allà, perquè estan molt orgullosos del grup. Vam haver de fer alguns esborrats digitals!”.
Les reixes amb el nom plenes de pintades beatlemaniaques.
“Què té Liverpool que no tingui Los Angeles?”, li pregunta la seva ambiciosa mànager (Kate McKinnon). “Vaig fer pèsols, pluja…”, contesta Jack. I, per descomptat, té Penny Lane, el carrer de Liverpool on Paul McCartney li va dedicar una cançó homònima en què anava recordant personatges i llocs de la seva infància.
A Liverpool també hi és Strawberry Field, la finca on es trobava un orfenat del Salvation Army, a Woolton, suburbi de Liverpool, molt a prop d'on vivia de petit John Lennon i qui va recordar aquell parc per escriure Strawberry Fields Forever.
Quan l'equip de rodatge de Yesterday va arribar es va emportar una gran decepció: només en queden les portes, amb el mític de cartell. La casa havia estat demolida. “Va ser punyent», assegura Boyle. «Aquells records eren específics de Liverpool”.
Jack cantant Help! sobre una teulada.
També s'acosten a la tomba d'Eleanor Rigby, la cançó que més se li resisteix a Jack.
I el director, a més, guarda sorpreses per a aquests beatlemaniacs professionals. “Hi ha una altra escena en què Jack escolta la meva cançó favorita dels Beatles, Hello Goodbye, al túnel de Mersey”, diu. “Crec que aquestes coses només tenen significat per a la gent de Liverpool, però n'estic orgullós. Hi ha un parell de coses a la pel·lícula que resultaran desconcertants per a la resta del món, però no les hem tret perquè la connexió amb la ciutat és més important que pretendre que tothom ho comprengui tot. Ells ho sabran”, sentencia.
Sense els Beatles Abbey Road seria un altre carrer més.
Sí reconeixem Abbey Road i com en un món on els Beatles no van existir no és més que un altre carrer de Londres “on condueixen pel costat contrari” es burlen a la pròpia pel·lícula.
Yesterday recorre, a més, la costa eduardiana de Suffolk (on viu Richard Curtis i el propi Ed Sheeran) , comencen per Clacton-on-Sea i acaben a Gorleston-on-Sea, on, pujat al terrat del Pier Hotel, Jack ret homenatge a aquell moment mític en què els de Liverpool van tocar Don’t Let Me Down i Get Back pujats a la teulada d'Apple a Saville Row. Allí canta un esquinçador Help! demanant ajuda perquè sí, no hi ha dubte, “un món sense els Beatles és un món infinitament pitjor”. I Liverpool també
I, al final... All You Need is Love.