El Rocío a Doñana
Corria el 16 d'octubre del 1969 quan es publicava el decret de Govern pel qual es creava el Parc Nacional de Doñana. Fins aquell moment, pocs havien estat els atrevits –o sortits– que s'havien llançat a descobrir els encants d'aquest enclavament meravellós. D'alguna manera havia quedat reservat, en la majoria dels casos, a biòlegs i ornitòlegs amb una clara disposició a valorar el tresor que albergava Doñana.
També ho havia gaudit, això sí, aquell sector de l'aristocràcia que, cap al segle XVI, era convidat per Dona Ana de Mendoza, esposa del VII Duc de Medina Sidonia i propietària amb el seu marit de tot l'espai natural, a les seves famoses festes de caça de llarg a llarg del parc. Res a veure –i encara sort– amb el que Doñana és actualment.
A Doñana conviuen quatre ecosistemes
Perquè avui dia, sota el segell de protecció de Parc Nacional, la caça està –òbviament- prohibida i per accedir al seu interior només cal tenir una mica de sensibilitat i interès per la naturalesa. Això, i concertar prèviament una visita organitzada. És a dir: Doñana és a l'abast de tothom.
Al parc, que ocupa part de les províncies de Sevilla, Cadis i Huelva, s'hi pot accedir per qualsevol dels tres escenaris. Nosaltres ens decidim per una de les rutes que organitza la **Cooperativa Andalusa Marismas del Rocío,** que fa ni més ni menys que 40 anys il·lustrant, en excursions dirigides pels seus simpàtics guies i conductors, la versió més completa –cap altra empresa iguala la seva proposta- de Doñana: aquella que recorre els quatre ecosistemes del parc.
STARTING, QUE ÉS GERONDI
Arranquem la visita al Centre de Recepció L'Acebuche , a només 3 quilòmetres del nucli costaner de Matalascanyes , a Huelva. A la motxilla, una mica de aigua, ulleres de sol, prismàtics i càmera de fotos.
Des d'aquest mas, que també fa les vegades de centre d'interpretació, parteixen dues vegades al dia -una al matí, i una altra a la tarda- els autobusos tot terreny preparats per recórrer la variada orografia de Doñana.
A escassos quilòmetres una reixa ens avisa que entrem oficialment al Parc Nacional -unes 54.000 hectàrees-, que al costat del Parc Natural, que engloba gran part de l'entorn -68.000 hectàrees més-, conforma el que administrativament s'anomena Espai Natural de Doñana . En total, més de 122.000 hectàrees de pura màgia i naturalesa: la reserva ecològica més gran d'Europa.
Doñana és lloc de pelegrinatge per als amants de l'ornitologia
Mentre els sots del camí posen a prova els nostres darreres a base de pots sobre el seient, la Rosa, la guia, s'afanya a explicar el recorregut que farem durant les quatre hores que dura la visita.
Només començar ens aclareix que, tot i estar protegit, el parc no és verge: Doñana ha estat habitat i explotat durant segles. Aquí habitaven –i continuen fent-ho- famílies humils que aprofitaven els recursos naturals de la zona per desenvolupar una economia de subsistència. De quina manera? A través de activitats com el carbó, el suro o la pesca, per exemple.
Persones que convivien en un entorn únic amb una fauna i una flora absolutament diverses: per la seva privilegiada situació geogràfica, a dues passes de l'Atlàntic i del Mediterrani, ia mig camí entre Europa i Àfrica, Doñana és escollida cada any per milers d'aus que fan parada durant els processos migratoris. El més ressenyable? L'àliga imperial ibèrica, espècie en perill d'extinció de què habiten aquí dotze parelles.
Però no són les aus les úniques habitants de Doñana, encara faltaria més: cérvols, daines, porcs senglars, llúdrigues, conills, gats montesos, melonets, ratolins, rates de camp, ratpenats, musaranyes o vaques marismenyes són només alguns dels mamífers que abunden per la zona. Entre ells, és clar, el rei del parc: el linx ibèric, també en perill d'extinció i tot un emblema.
El linx ibèric és un dels animals més emblemàtics del Parc
Si a això a més afegim la immensa quantitat de rèptils, peixos i espècies vegetals que creixen en els diferents ecosistemes, no hi ha dubte: estem en un lloc únic al món.
ECOSISTEMA 1: LA PLATJA
Banyada per l'Atlàntic, Doñana compta amb un tram costaner d'aproximadament 30 quilòmetres: els que abasten des de Matalascañas fins a la desembocadura del Guadalquivir, davant de Sanlúcar de Barrameda. De fet, és la més extensa de tot Espanya.
Quan el nostre autobús comença a avançar per l'extensa riba, la Rosa continua aportant detalls. Per exemple, que els ranxets de pescadors, una mena de cabanes que esquitxen la platja cada diversos centenars de metres, segueixen sent habitats per aquells que continuen vivint del noble art de la pesca.
Al costat d'alguns es poden apreciar petits pous que, sorprenentment, i encara trobant-se a pocs metres del mar, són d'aigua dolça. El motiu? Tot Doñana es troba sobre un immens aqüífer que, encara que no està travessant el seu millor moment, és indispensable perquè el parc continuï sent el bullidor de vida que ha estat fins ara.
Doñana té un tram costaner d'uns 30 quilòmetres
Mentre l'autobús avança, algunes aus surten a trobar-nos. Són gavines, xatracs i negres i algun correlim, un petit ocell que, arribats els mesos d'abril i maig, migra cap a Islàndia per criar. Veure'ls córrer ràpidament de banda a banda a la recerca de la substància orgànica que deixen les onades és tot un espectacle.
Abans de torçar en el camí per submergir-nos en un altre dels ecosistemes de Doñana, la Rosa ens explica que tot i ser terreny protegit, la platja és daccés públic. Precisament per això, només s'hi pot accedir a peu o amb bicicleta. Quin gust de gaudir d'un bany envoltat d'aquest paisatge.
ECOSISTEMA 2: EL SISTEMA DUNAR
En total, 28 quilòmetres d'extensió i 1,5 de profunditat: aquest és l'espai que ocupen les dunes de Doñana, que a causa de les sorres arrossegades pel corrent del mar i l'acció dels vents, cada any avancen i conquereix una mica més de terreny.
Així es conformen els suaus turons de sorra que són les propietàries i senyores del lloc i contra les que no tots poden lluitar: els boscos de pins pinyoners de la zona, que van ser introduïts al segle XVIII per repoblar Doñana –les famílies que es dedicaven al carbó van talar gran part dels arbres autòctons-, van sent ofegats lentament per les dunes donant forma als anomenats 'corrals': petits boscos que subsisteixen entre elles. Altres, no obstant, no corren tanta sort i són enterrats.
Les dunes són les propietàries i senyores del lloc
Entre sorra i pins, un bon assortiment de matolls que sí que saben adaptar-se a aquest entorn. Amb un sistema que els permet encongir o expandir les arrels per prevaldre sobre la sorra i alhora prendre l'aigua que necessiten de l'aqüífer, són part indispensable del paisatge.
Una parada de 15 minuts al Turó de l'Ànsars ens permet passejar i descobrir, plasmades a la sorra, petites empremtes que delaten la presència d'altres éssers vius a la zona. Molts solen freqüentar les dunes a primera hora del matí o cap al tard, encara que l'excepció la trobem davant nostre: a tot just 100 metres, un grup de cérvols ens vigila regalant-nos una d'aquelles estampes de portar-nos al record per sempre.
ECOSISTEMA 3: ELS MARISMES
La que per a molts és la joia de la corona, canvia completament d'aspecte segons l'estació de l'any. Durant els mesos d'estiu, quan la manca de pluges fa que l'aigua dels aiguamolls desaparegui, es transforma en un desert d'argila completament quartejat. Tan dur és el terreny, que el nostre autobús s'aventura a recórrer-lo sense cap problema.
Al nostre voltant, els arbustos creixen a terra servint d'aliment a una enorme quantitat de bestiar. Entre ells, al cavall marismeño ia la mustrenca marismeña, ambdues espècies autòctones caracteritzades per la seva fortalesa, i introduïdes a Amèrica per Colom després del descobriment del Nou Món –o sigui: els que existeixen al continent americà són cosins germans dels de Doñana-.
Cavalls als aiguamolls
També durant els mesos secs les zones verdes es concentren a la vera, el lloc on l'aigua dolça filtrada per les dunes es topa amb el terreny argilós dels aiguamolls, fent que brolli a l'exterior. I això què vol dir? Que en haver-hi sempre aigua, també hi ha sempre vegetació, per la qual cosa gran part de la vida animal es troba aquí.
De fet, mentre recorrem el terreny, la processó de grups de cérvols, daines i senglars campant a gust és constant.
Quan arriben les pluges, però, l'aiguamoll s'omple i l'espectacle natural arriba al màxim apogeu. Plantes aquàtiques, crustacis, peixos i insectes es converteixen en els pobladors d'aquest ecosistema que atrau aproximadament 300 espècies d'ocells arribats des dels llocs més diversos del món. Doñana esdevé llavors el paradís per als amants de l'ornitologia.
ECOSISTEMA 4: EL BOSC MEDITERRANI
I de sobte el paisatge canvia de nou: ens endinsem a un món ple de pins pinyoners, -sí, estan per tot arreu!-, però també d'altres espècies de matolls autòctons com l'estepa, el llentiscle, el romaní, el margalló o la farigola.
El més característic daquest ecosistema és que sobreviu gràcies a l'aigua de l'aqüífer sense necessitat de dependre de les pluges.
En el nostre recorregut, envoltats de pura vegetació, emergeix de sobte un bell edifici que capta tota la nostra atenció. “I això què és?”. Doncs això no és res més que el Palau de les Marismillas, manat construir per un cellerer de vins de Jerez a començaments del segle XX i lloc de retir, des del 92 que va passar a propietat de l'Estat, de molts dels nostres presidents del Govern, a més d'algun dirigent estranger.
Una última parada al antic poblat de La Plancha, habitat fins als 90, ens dóna l'opció de comprovar com eren les antigues i humils cases de les famílies que vivien a la zona. Aprofitem que el Guadalquivir és a uns metres per acostar-nos fins a la seva riba: una visita a Doñana no podia estar completa sense.
De tornada a l'autobús i amb els pulmons i l'ànima embruts de tanta puresa, traiem el cap a la desembocadura a l'Atlàntic, amb la meravellosa Sanlúcar de Barrameda observant-nos a l'altra banda del riu. Mentre recorrem per la riba els quilòmetres que ens separen del nostre punt de partida, el sol comença la seva carrera per assolir l'horitzó. Algú, sobresaltat, ens avisa que en una de les dunes veïnes un cérvol mascle, amb la seva cornamenta abocant impetuosa, s'acomiada de nosaltres.
No ens queda ni un mínim dubte: Doñana és una joia natural indiscutible.
Una joia natural indiscutible