“Apaga la llum i deixa la porta oberta”, demanava als meus pares de petita, feta un cabdell al llit i tapada amb el llençol fins al nas.
I és que al llarg de la vida desenvolupem diferents emocions i sensacions relacionades amb la llum. La relació amb aquesta varia depenent d'on haguem nascut, de la nostra edat, del moment vital o d'una circumstància o moment concret que estem vivint.
Encén la llum… i l'artesania.
LA LLUM SOBREPASSA EL QUE ÉS VISIBLE
Una cosa tan elemental com la llum, font de vida, ens porta a preguntar-nos quina relació hi tindran, més enllà del fenomen físic, les persones que la usen com a eina de treball, com a canal o com a llenguatge.
Amb el pas del temps, hem intentat obrir-lo o tancar-lo, graduar-lo, filtrar-lo i reflectir-lo. Ens hem cregut capaços de dominar-la en un pla físic i material buscant subjectar una mica de llum entre els nostres dits esperant retenir la calor.
Un altre cop més, l'univers i l'intel·lecte ens demostren que no podem lluitar contra els elements naturals i ens hem de moure en el pensament i la reflexió.
Hem de gaudir de la disposició de la llum a l'espai i de les emocions que aquesta genera. I quan aquesta defuig de la matèria i es posiciona en un pla simbòlic, observar i apreciar el seu significat en la fe, la literatura, la fotografia o l'arquitectura.
Artesans de la llum.
DIÀLEGS CLAROSCURS
Intrínsecament relacionada amb la llum, hi trobem la seva absència, la foscor. Com a bons mestres, els orientals hi tenen molt a dir.
Concretament, Junichiro Tanizaki a L'elogi de l'ombra assenyala que a Occident el més poderós aliat de la bellesa ha estat sempre la llum, mentre que a l'estètica tradicional japonesa l'essencial és captar l'enigma de l'ombra.
Sembla que als occidentals ens costa experimentar la temptació de gaudir amb l'ombra i busquem més claredat fins anhelant acabar amb el seu darrer refugi.
Davant aquest joc de llums i ombres, entaulem una conversa amb diferents artífexs de la il·luminació , proposant-los compartir una llampada de reflexió.
Per Tonia Fuster la llum natural és energia, lenergia que sorgeix de lombra. I l'artificial simbolitza l'esperança i la il·lusió (fruit dels avenços de la humanitat).
Per contra, la foscor és un llenç indispensable sobre el qual treballar. Un món de possibilitats ple d'idees per descobrir. I ella el materialitza a través de làmpades artesanals.
Coloma i Matilde, cofundadores de Otherlamps, veuen la llum com un dels elements indispensables de dominar dins un espai. Dins del món del disseny d'interiors, se'n nodreixen per realçar colors i formes així com per donar calidesa i recolliment a un ambient.
La llum és també presència, determina que hi hagi alguna cosa o que no ho faci. Max Enrich , dissenyador de productes, creu que "no va de la llum en si, sinó de com percebem aquesta llum". I la seva absència, quan aquesta falla, denota una cerca, una falta.
A través de Llucifer (LZF), Victòria i Sandro, se senten constantment acompanyats de la llum: “Depenem-ne, ens permet percebre els volums i les textures i imprimeix caràcter als espais. Depenent del seu ús ens tranquil·litza o ens irrita, ens alegra o ens atordeix, ens cega o ens fa vibrar. I aquí rau el seu poder, en què a les mans de l'artista, s'estableix un missatge concret”, comenten aquests artesans de la llum a Condé Nast Traveler.
Afegint un toc performatiu als processos de producció-creació, Jordi Canudas creu que gairebé tot és llum.
L'entén com un material amb què treballar, que no deixa de sorprendre'l i del qual mai arriba a descobrir del tot: “M'agrada quan hi ha certa tensió entre llum i foscor, quan totes dues conviuen. A més, trobo oportunitats a la foscor”.
UN SUBSURRO, UN TINTINEU
Tornant a l'origen a la recerca de la font més primitiva, donem el foc. Maria T, a través de les espelmes, entén que la llum és donar als altres, és ser coherent i fidel a un mateix. Ves a la llum d'una espelma serenitat i energia.
Krystel, amb la seva mirada, no entén la llum sense la foscor. Necessita i s'abasteix d'aquesta dualitat, del balanç i de l'equilibri que troba el dia i la nit, a la vida i la mort, al principi i al final.
Anastasia, a través de la seva marca La Lepet, fa una volta de femella a un element tan primari com és una espelma, ho eleva i ho converteix en un objecte artístic. A més, afegeix l'olfacte a la vista.
Llum és el nom de la seva mare, així que inconscientment per a ella vol dir afecte, protecció, la vida. Acaba els dies apagant la flama de les espelmes per rebre el somni, el descans.
Gràcies a tots ells ia tants altres mestres i artesans de la llum (Antoni Arola, Olafur Eliasson, Annie Leibovitz, James Turrell o qualsevol artista de l'Impressionisme) per deixar una porta oberta a la llum.
SUBSCRIU-TE AQUÍ a la nostra newsletter i rep totes les novetats de Condé Nast Traveler #YoSoyTraveler