Sintra, raons definitives per considerar-la la capital romàntica d'Europa
Serà per la visió dels gegants de boira enredats als cedres i les camèlies, per la bellesa decadent dels murs recoberts de molsa, per l'atmosfera vuitcentista que destil·len els seus palaus.
Serà per tot això que Sintra estremeix l'esperit, pessiga la sensibilitat. Especialment en aquesta tardor incert en què, per què amagar-ho, ens apunyala la malenconia.
El romanticisme es va fer ciutat en aquest recòndit paratge portuguès instal·lat en una serra pletòrica refrescada per la brisa de l'oceà. Aquí, a mitja hora de Lisboa, la reialesa portuguesa (i amb ella tot un planter d'aristocràtics, intel·lectuals i artistes) van modelar un escenari digne d?un conte de fades.
Sintra: la capital romàntica d'Europa
Avui, molt de temps després, un llibre gegantí recrea la història d'aquest lloc a través de la trajectòria de una de les seves construccions emblemàtiques: el Palau de Seteais, erigit el 1783 i reconvertit a hotel fa uns 70 anys. Un edifici que forma part del patrimoni nacional i que amaga darrere la façana un passat apassionant.
Escrit per Rodrigo Sobral da Cunha i il·lustrat per Tiago Sobral, Seteais in Sintra és un deliciós coffe book que recorre, al llarg de gairebé 400 pàgines (i cinc quilos de pes), les destinacions paral·leles de la ciutat i el palau. El resultat és un relat evocador que desgrana la màgia del que fos “el gloriós edèn” de Lord Byron.
Escrit per Rodrigo Sobral da Cunha i il·lustrat per Tiago Sobral
TALL D'AMOR
Molts no saben que Sintra “és una regió encantada on els extrems convergeixen”. Ho va dir ja Plini El vell, al segle I , al·ludint a una condició còsmica que va propiciar l'admiració de déus, sants i herois. Tant que certes referències geogràfiques, mítiques i fabuloses de l'Antiguitat estableixen en aquesta ciutat “una relació crucial amb els límits del món conegut”.
El llibre viatja cap a aquestes eres remotes per reviure els cultes diversos (lunars, solars, tel·lúrics…) que per aquí es practicaven. Però també al segle XVI, quan aquest racó va passar a ser una autèntica cort d'amor, “la més rica, culta i cosmopolita d'Europa”, quan Portugal era un pont entre orient i occident.
Així va ser fins que, a finals del segle XVIII, la ciutat va aconseguir el seu punt culminant en passar a formar part del famós Grand Tour aristocràtic. Va ser llavors quan va veure la llum el primer castell romàntic del Vell Continent: l'eclèctic Palau da Pena, aixecat pel Sr. Fernando II , ni més ni menys que 30 anys abans que el Neuschwanstein de Lluís II de Baviera.
ADÉU ALS BONS MODALS
Sintra es converteix amb això a la capital romàntica d'Europa, una mena de Versalles portuguesa que porta a la màxima expressió el concepte de refinament. Després arriba l'època moderna i amb ella (ai!) l'extinció de les bones maneres. “Això fa que la veritable Sintra romangui amagada sota un vel romàntic de boirina, invisible als ulls comuns ja que la seva existència queda relegada a un altre temps”, relata el llibre.
En aquest context, només el Palau de Seteais, “com a mirall d'una tradició de recatada elegància” , manté aquesta ment secreta que distingirà per sempre a Sintra.
Molts són els personatges il·lustres que deixaran la seva empremta en aquest hotel a partir de la seva inauguració a mitjans dels anys 50. Des de la diva del fado, Amalia Rodrigues, fins a la generalitat dels presidents portuguesos i alguns dels seus congèneres espanyols (com Felipe González), europeus (com François Miterrand) i del nou món (com Richard Nixon).
I tot això, passant per figures tan dispars com la dama del misteri, Agatha Christie; l'astronauta de l'Apol·lo 14, Stuart Roosa; el Nobel de Literatura, Wole Soyinka i tot un enfilall d'actors com Burt Lancaster, Catherine Deneuve, Roger Moore, Brad Pitt o Johnny Deep ; i de músics com David Bowie o els membres dels U2.
L'escriptora francesa Marguerite Yourcenar va expressar, potser, la millor impressió de l'hoste en deixar escrit, el 1960, aquest comentari al llibre de visites: "La gràcia i la calma d´aquest hotel et permeten tornar al segle XVIII com qui camina per casa seva".
Palau da Pena, Sintra (Portugal)
LABERINT DE PALAUS
Passejar per Sintra, definitivament, és perdre's per un laberint de mansions senyorials penjades del vessant, de carrerons costeruts que condueixen a sumptuosos palaus on es recullen els trets de larquitectura romàntica. Des de la ja citada virgueria d'estils del Palau da Pena, fins a la fantasia morisca del Palau de Monserrate amb les seves reminiscències a l'Alhambra granadina.
Tampoc cal oblidar la primera construcció del recinte, el Palau Nacional de Sintra , amb les seves xemeneies còniques. Ni el Castell dos Mouros , antic fortí musulmà des del qual s'aboca la millor panoràmica a l'espessor de la serra.
Ni la Quinta da Regaleira, una mena de jardí esotèric en què pous, escultures i grutes amaguen picades d'ullet a la Divina Comèdia i referències als rosacreus, els templers, la maçoneria i l'obra eterna de Virgili i Dante.
Cinquena dóna Regaleira
Més enllà de les grans fites, també hi ha secrets com el Convent dos Caputxos que, en contrast amb l'elegància, és pura i dura austeritat. Aquest lloc, on la boira perpètua subratlla la seva bellesa inquietant, és un més dels motius per estimar aquesta regió portuguesa.
Com assenyala el llibre Seteais in Sintra, “una tradició diu que tots els homes, allà on hagin nascut, poden trobar casa seva en aquesta terra encantada”.