El Parc Eduardo VII, situat a l'extrem més al nord de l'Avinguda da Liberdade
Lisboa és molta ciutat, no tant en grandària com a prestància, gastronomia i sorpreses, doncs la capital portuguesa mai no deixa de sorprendre. Antiga i senyorial, ja ho canta el seu fadista per excel·lència, Amália Rodrigues, també segueix el curs dels temps i és a l'última.
Només cal recórrer la seva Milla d'Or, la famosa Avenida da Liberdade. Tot cal dir-ho, i Lisboa té un abans i un després després del terratrèmol del 1755, que pràcticament va devastar la ciutat. Va ser llavors quan el Marquès de Pombal va crear una passejada pública on avui discorre l'Avinguda de la Llibertat.
Encara que en realitat, no era tan públic, ja que estava envoltat de murs per evitar l'accés a tothom que no pertanyés a l'alta societat, fins que el 1821 els liberals van pujar al poder, van enderrocar els murs i el passeig va quedar obert per a tothom.
L'Avinguda da Liberdade que coneixem avui es va construir el 1879 a imatge i semblança dels Camps Elisis
L'Avinguda de la Llibertat, tal com la coneixem avui, es va construir el 1879 a imatge i semblança dels Camps Elisis parisencs, amb 90 metres d'amplada i gairebé un quilòmetre de llarg, des de la Plaça del Marquès de Pombal, on s'erigeix l'estàtua a qui va ser governador de Lisboa entre els anys 1750 i 1777, fins a la Plaça dels Restauradors, protagonitzada pel llegendari Teatre Edén, avui convertit en apartotel, on comença Baixa, centre comercial i històric lisboeta.
Fonts, palmeres i monuments –entre els quals cal destacar el Monument als Caiguts a la Gran Guerra–, se succeeixen per l'Avinguda de la Llibertat. El empedrat negre i blanc del seu terra emula els bells brodats portuguesos.
Els seus amplis carrils estan poblats de plataners, i els palauets al llarg de l'avinguda acullen restaurants, bars, hotels i les botigues de moda que li han merescut el sobrenom de 'Milla d'Or' de Lisboa. Allà hi ha Louis Vuitton, Burberry, Furla, Ermenegild Zegna, Hugo Boss, Carolina Herrera, Trussardi, Michael Kors, Prada, Gucci, Emporio Armani, Cartier i Rosa & Texeira, entre d'altres.
Façana art déco del Teatre Edn, avui reconvertit en allotjament
HOTEL FONTECRUZ, UNA LUXOSA POUSADA
Abans de recórrer l'atractiva calçada cal allotjar-se en un dels grans hotels que esquitxen l'avinguda. Per exemple, a l'hotel Fontecruz Lisboa Autograph Collection, un allotjament de cinc estrelles, que té alguna cosa diferent. Ja només amb veure aquesta façana de rajola portuguès, de balconada fèrria, embolicada a l'edifici cristal·lí que el completa, donen ganes d?entrar.
Un cop a dins no s'ha de sortir fins passar una bona estona gaudint de l'acollidor interiorisme dissenyat per l'espanyola Eva Almohacid que trasllada els hostes a aquells temps en què es viatjava amb bagul –doncs el trajecte no era qüestió de dies– i s'enviaven postals, intentant compartir un trosset, encara que només fos gràfic, de l'aventura.
Bon costum que l'hotel ha ressuscitat regalant postals en tons sèpia als seus visitants, perquè, un cop escrita, la dipositin a la bústia del Fontecruz, d'on sortirà a qualsevol lloc del món.
Lisbon Velvet Suite de l'hotel Fontecruz
Claus antigues enquadren la recepció que mira de cara a la botiga de Scalpers, situada al marc privilegiat del Fontecruz, l'únic Autograph Collection de Marriot de Portugal i el primer del grup Fontecruz fora d'Espanya. De les seves 77 habitacions, unes donen a la senyorial Avenida, i no obstant les finestres de altres obren la vista al barri d'Alfama, als seus carrerons de tota la vida, amb la roba estesa, i notes de fado a l'aire.
Els banys tenen les amenities de Chopard, i fins i tot una càpsula d'aromateràpia de l'exclusiva marca francesa Skinjay, que qualsevol Nespresso s'incrusta a la dutxa de la qual ja se'n sortirà perfumat. Curiós epígraf aquell que presideix una paret de l'hotel i que diu “What happens in Fontecruz, stays in Fontecruz” (el que passa al Fontecruz, es queda al Fontecruz).
Pel que fa a la gastronomia, el seu xef, Rui Borges, al capdavant del restaurant Bristôa, combina amb saviesa els productes portuguesos que apareixen al plat convertits en xambao de xai amb patata dolça, cua de toro amb puré de xirivia, o mero amb favetes.
Per completar la carta, estan els vins del celler val·lisoletà Alta Pavina, propietat del Grup Fontecruz. Famosos són els esmorzars: no deixar de tastar els ous Benedict amb salmó o bacó.
El restaurant Bristôa de l'hotel Fontecruz
LA POMA EXCLUSIVA DE LA MILA D'OR LISBOETA
A poca distància a peu de l'Hotel Fontecruz, sense sortir de la mateixa poma, el Teatre Tivoli , al número 188 de l'Avinguda, s'alça neoclàssic i parisenc, segons el va construir l'arquitecte Raúl Lino.
Si els seus començaments van ser per aixoplugar el cinema mut, allà pels anys 20 del segle XX, més tard es van projectar sonades estrenes cinematogràfiques, però també concerts i ballets com el Ballet du XXe seecle amb Maurice Béjart. Des del 2004 desenvolupa activitats teatrals.
A la primera planta del llegendari teatre hi ha un dels locals més complets i impressionants de la Milla d'Or de Lisboa, JNcQUO, iniciativa de Paula Amorim, presidenta de l?empresa familiar, líder mundial del suro.
El seu interiorisme és obra de Lázaro Rosa-Violán que ha bolcat un desplegament de creativitat a les làmpades rodones que il·luminen l'esquelet del Tyrannosaurus Rex, a les prestatgeries on descansen els vins i en el més mínim detall, que deixa amb la boca oberta.
Façana del Teatre Tivoli
L'espai engloba un restaurant especialitzat en gastronomia portuguesa, signat pel Xef Antonio Bóia. El marisc a la vista, els formatges frescos i el celler amb vins premium de tot el món auguren el sabor de les menges.
Les postres aniran a càrrec de la pastisseria francesa Ladurée, creadora genuïna dels autèntics macarons, ja fa 150 anys, situada dins l'espai JNcQUOI, que també acull una cantonada dedicada a l'editorial Assouline amb els millors llibres d´art, arquitectura, fotografia i moda.
Al baix, Fashion Clinic baralla firmes de la categoria de Balenciaga, Givenchy, Gucci, Miu Miu, Valentino, Prada, Saint Laurent, Dolce & Gabbana, Cire Trudonm, Linari, Bang & Olufsen, entre molts i famosos.
No ens hem d'anar gaire lluny –Avinguda de la Llibertat 144– per gaudir de la nova fantasia JNcQUOI Àsia, que complementa l'anterior. El concepte del fastuós establiment és recollir a la seva cuina la ruta colonial portuguesa i la seva influència gastronòmica.
Els cartells orientals de l'escala condueixen a una porta per on s'entra al continent asiàtic. El color vermell predomina en tapisseries, fanalets i llums. Un mosaic dibuixa el mapa detallat que parla dels viatges d'espècies, herbes, receptes i productes com papaia, safrà, cashew, xili, pinya o blat de moro, escampant-se entre l'Índia, Siam, la Xina i el Japó, països on Portugal va deixar la seva empremta, i que van acabar per formar part del receptari ric i variat que JNcQUOI Àsia, de la mà dels seus xefs Mario Esteves i Antonio Bóia , reprodueix als seus fogons.
L'entorn, creat per Lázaro Rosa Violán, és absolutament delirant, ja sigui portes endins sota la inquietant mirada de l'esquelet del drac, oa les pèrgoles que poblen el jardí tropical, enllumenat per sumptuoses làmpades, còmplices d'una nit onírica.
A la taula se succeeixen sashimi, sushi, tataki, dim sum, dumpling, tempura, curris… acabant amb postres portugueses i la joia exclusiva de Ladurée per a JNcQUOI Àsia, 'Baba de Rinoceront', elaborada amb crema de xocolata, caramel i nata, deliciosa i addictiva.
JNcQUOI Àsia, el germà oriental de JNcQUOI Avinguda
MÉS ENLLÀ DEL TIVOLI
Passant el full del capítol Tivoli, una foto al bonic quiosc neoclàssic dels anys 20 davant del teatre, situat en ple bulevard de l'Avinguda, i anem amb el veí, el cinema São Jorge, iniciativa de la Societat Anglo Portuguesa de cinemas.
El projecte va ser posat en escena per l'arquitecte Fernando Silva el 1950, obra que li va merèixer el Premi Municipal d'Arquitectura el 1951, per la seva llavors trencador disseny amb sales de cinema que comptaven amb una capacitat enorme per a l'època, cabien gairebé 1.900 persones dividides en tres sales.
El São Jorge, que té una acústica magnífica, línies avantguardistes i materials de primera, va tenir f mestressa de projectar grans estrenes doncs va arribar a formar part de Paramount & Universal. Les millors pel·lícules se segueixen projectant al mediàtic cinema, que ofereix alhora concerts i festivals.
Cinema São Jorge
Lázaro Rosa Violán, el segell del qual està imprès a la Milla d'Or de Lisboa, també és l'autor de l'interiorisme del Palau de Massimo Dutti que s'ha llançat a l'aventura d'instal·lar-s'hi en un edifici històric de la ciutat, un palauet d'estil romàntic amb pinzellades de Beux Arts, del pati interior del qual s'ha encarregat el paisatgista Jesús Moraime.
Entrar a Massimo Dutti (Avinguda de la Llibertat 193) és arribar a casa, per l'ambient casolà que se sent només traspassar la porta. Cadascuna de les dotze habitacions, compta amb una col·lecció de la signatura.
A l'antiga cuina, que encara conserva la xemeneia del segle XVIII, hi ha els accessoris i en allò que acollia una règia biblioteca es troba una col·lecció de llibres de moda i disseny en col·laboració amb l'editorial de llibres d'art Taschen. El terra de la mansió és l'original i les escales, entapissades amb papers de ratlles a les parets, continuen sent les d'abans.
És hora de dormir, no sense abans provar un còctel de creació pròpia a la terrassa de l'Hotel Fontecruz, al so del piano, per després descansar entre els suaus llençols de cotó egipci que esperen a l'habitació.