Fora dels circuits turístics, a dotze quilòmetres de Amsterdam, una comunitat hippie s'erigeix valenta, artística, alternativa. Si a Copenhaguen tenen la “ciutat lliure de Christiania”, a Amsterdam tenim Ruigoord (fins i tot Christiania té una ambaixada -simbòlica- a Ruigoord).
Arribar a Ruigoord suposa voler conèixer Ruigoord , no hi ha casualitats. Quaranta minuts amb bici o un autobús: el 382, des de Sloterdijk station , et porten fins al port/polígon industrial on aquest petit oasi verd s'hi amaga.
Ruigoord, un petit oasi verd.
Dos carrers asfaltats i unes desenes de camins constitueixen el mapa del poble. Un poble de no sé quants habitants: no se sap quants perquè aquí no és permès viure. Des de l'any 2000, Ruigoord va deixar de ser un poble ocupat i va entrar a la legalitat.
L'únic que està permès, des de llavors, és tenir el que anomenen ateliers –paraula prestada del francès que significa taller–. En aquests carrers hi ha pintores, escultors, músics, escriptores compartint inspiració i, en alguns casos, hort, gallines, ovelles, cavalls.
Ruigoord està ubicat a un enclavament portuari. El poble està flanquejat, al nord, per el port i gegants vaixells vaixells de càrrega ; a l'est, per impassibles naus industrials; a l'oest, per enormes tancs que emmagatzemen querosè; i al sud, per una autopista poc transitada.
Un cop dins del poble, que no té més de cinquanta cases (tallers), tots aquests elements disturbadors desapareixen; només es colen a l'orgànica atmosfera de Ruigoord dos molins eòlics que treuen el cap, amb sorprenent harmonia, per sobre dels arbres: les aspes semblen marcar el ritme dun poble diferent.
En aquest llunyà polígon industrial, Ruigoord, verd i ple de colors , escultures i art, recorda la Gàl·lia , aquella terra guerrera que va contenir, durant moltes batalles, l'imperial empenta dels exèrcits romans.
A 1972, Ruigoord havia de ser demolit per ampliar el port i establir-ne una indústria petroquímica. Un grup de joves –hippies, artistes i rebels– van acudir des Amsterdam per ajudar els pocs habitants del poble i van ocupar algunes de les cases abandonades de Ruigoord.
El 23 de juliol de 1973 era el dia que la demolició s'havia de dur a terme. El dia anterior, 22 de juliol, diumenge, després de la darrera missa el capellà del poble va lliurar les claus de l'església als joves. L'endemà al matí la carretera del poble va clarejar amb una barricada: els joves van aconseguir aturar lequip de demolició.
ACTIVITATS I ESDEVENIMENTS
A Ruigoord no hi ha bars ni botigues , no durant els mesos freds, però sí que hi ha activitats culturals. Els diumenges l'església del poble es reconverteix en pista de ball, escenari teatral i auditori musical. Fortuna Favet Fatuis, aquesta enigmàtica frase en llatí es llegeix a l'entrada de l'església: “La fortuna afavoreix els ximples”, vol dir. Creuant el llindar d'aquesta inscripció comença la poesia, la música, la dansa.
El festival Fiery Tongues (llengües ardents) se celebra a la primavera. El festival va començar fa més de quinze anys com una trobada de poesia . Avui, encara que la poesia continua sent el centre de la programació (en neerlandès i anglès), el festival inclou arts visuals, música (reggae, dub, hip hop, blues) i una carpa de circ dedicada a teatre per a nens.
Al juny, per celebrar el solstici d'estiu , el col·lectiu Trance Orient Express organitza un festival psicodèlic. Durant el festival s'honra al sol ballant (música tràngol): recordant, així, els vells rituals tribals. A banda de la gran pista de ball a l'aire lliure, també hi ha una exposició i una àmplia zona de chill out.
"Tots som artistes, només els artistes ho saben".
El festival Landjuweel (la joia del camp) va néixer el 1975 i se celebra durant la lluna plena d'agost. Aquest festival, conegut internacionalment, va haver de suspendre's el 2021 a causa de les restriccions sanitàries (s'esperaven més de 4.000 assistents). Durant els tres dies que dura el Landjuweel pots gaudir de la Ruta d'Escultures (una desfilada on qualsevol pot mostrar el seu art), també hi ha dansa, teatre, pintura, art experimental, tallers i moltes activitats per a nens.
“Every one is an artist, only the artist knows that” (tots som artistes, només els artistes ho saben), diu una taula de fusta en un dels carrers asfaltats del poble. Fer una passejada per aquí suposa començar a creure-ho.