Si en el present del flamenc està passant de tot i tot bo, hi ha un lloc on les generacions de mestres es barregen amb artistes joves amb una força impressionant, i on els amants del flamenc, els aficionats o els gaudiments es donen cita i coincideixen amb viatgers vinguts de tot el món . És el Festival de Jerez, del 17 de febrer al 15 de març. I si ets amant de la dansa, aquest any no t'ho pots perdre.
A punt de començar la 26a edició, posem rumb a Jerez, la capital mundial del flamenc, per recórrer amb Isamay Benavente, la Directora del Festival i de Jerez d'adopció –fa aquí 25 anys– els meravellosos escenaris d'aquest festival únic al món. Pel que ve de fora la primera sensació és la de trobar-se amb una ciutat on el flamenc realment és viu. I això, es nota.
Jerez, ciutat flamenca.
UNA AUTÈNTICA CIUTAT-ESCENARI
A la directora del festival, Isamay Benavente, la recollim on serà l'epicentre del festival aquests dies: el Teatre Villamarta, de l'arquitecte Teodoro Anasagasti, i allà ella, vital, colorista, divertida… ens espera somrient.
Estan desmuntant una recent òpera i ja es preparen per a la següent, però a tot l'entorn del teatre, a la mateixa plaça, el Festival de Jerez ja se sent. “ Aquí cada nit se succeeixen les grans companyies amb les noves propostes i els espectacles durant aquests 17 dies. Aquesta plaça s'omple de gent esperant entrar-hi” , ens explica la directora.
Isamay al Teatre Villamarta.
“La primera vegada que vaig venir aquí i vaig mirar cap amunt, i vaig veure aquest teatre aquestes dues xemeneies gegants, vaig entendre que estava en un lloc molt especial”. El teatre, edifici protegit, té una història molt divertida. “Aquí no hi havia teatres però en una visita del rei Alfons XIII, aquest va comentar als potentats de llavors, que una ciutat com Jerez mereixia tenir un teatre. I el Marquès de Villamarta, per això el nom, li va dir al rei que no es preocupés, que ell s'encarregava. I en un any va construir el Villamarta”.
Per a la seva inauguració va venir el cap del govern de llavors, Primo de Rivera, també de Jerez. I el teatre, que va obrir el 28 del segle XX, avui desplega el seu encant modernista amb caràcter costumista. A la façana es poden veure gerros de ceràmica i rajoles. El seu valor arquitectònic i patrimonial per a la ciutat és enorme.
Rajola en un carrer de Jerez.
“Aquest el primer teatre que es construeix a Espanya tipus auditori, com els americans –abans es construïen a la italiana– i té una sonoritat perfecta” , ens explica Isamay. Des de les seves 1.170 butaques, gairebé des del 100% la visió és frontal.
“Per aquí passarà en dues setmanes el Ballet Nacional d'Espanya amb el seu homenatge a Antonio, el nostre Nureiev de la dansa. La seva figura encara no té el reconeixement del que va suposar per a la dansa al nostre país”, assenyala Benavente.
Per aquí no només passarà el Ballet Nacional d'Espanya presentant el millor de la nostra dansa espanyola, sinó que en clau flamenca estrenarà Mercedes Ruiz, artista local; tancarà Antonio El Pipa; Manuela Carrasco, Premi Nacional i Medalla a l'Or de les Belles Arts; passarà Farruquito; Rocío Molina, amb el seu premi recent sota el braç que li ha donat la Biennal de Venècia; Manuel Liñán, Premi Nacional, Ana Mora, María Moreno…
Tabanc El Passatge, Jerez.
LA COPA D'ABANS I LA DE DESPRÉS (DE SHERRY)
Molt a prop fem una parada al Tabanc El Passatge, un dels punts d´unió de l´afició a la sortida del teatre. Al carrer, i al mateix tabac, es forma un ambient fantàstic. A més, aquest tabac, ofereix durant tot l´any actuacions flamenques i segueix conservant una autenticitat magnètica. Al seu interior –ia l'hora del primer vinet– la barra està animada i al racó dos paisans es prenen uns vins al costat d'unes botes.
“La gent abans d'entrar al teatre es pren aquí un vinet, i d'altres en sortir. El vi que es pren aquí és de la Celler Mestre Serra –als tabancs, bars antics, es beu vi que ve d'un sol celler– i són molt apreciats”, ens explica Isamay.
Jerez sempre ha estat una ciutat mítica per al món del flamenc. No s?entendria la història del flamenc sense els artistes d?aquesta ciutat. Però a més, Jerez convida a viure aquesta primavera primerenca del Sud i ja es gaudeixen els tarongers, el tarongina, les terrasses… està súper ben comunicada, i el centre històric no és gran, per la qual cosa resulta una meravella anar d'un lloc a l'altre i trobar-se de tant en tant amb monuments de gran valor artístic, i terrassetes al sol. Gaudir en aquests racons del flamenc més autèntic no té preu. “Tenim un alt índex de repetició”, subratlla Isamay.
Pati de l'Alcàsser, Jerez.
FLAMENC A L'ALCÀSSER? SÍ, MILLOR IMPOSSIBLE
Ens acostem a peu, fent una passejada fins al Alcàsser. Allí se celebren els recitals de cant i aquest any, el festival homenatge a un xerès universal, l'escriptor Caballero Bonald . Dins l'Alcázar, hi ha una mesquita, un palau barroc, uns banys àrabs…
Era, a l'origen, una edificació defensiva que costa de creure que estigués tapiada durant anys per cases. “L'Alcàsser es va posar en valor a meitat del segle XX. Estava en ruïnes”, explica Isamay, però avui és una de les targetes de visita més potents de Jerez, a més dels cellers.
A l'interior, a el palau barroc de Villavicencio se celebren recitals de cant sense so. És a dir, el cant com era abans, sense micròfons, al natural… “Assistir a un és una meravella. Escoltar el flamenc de forma natural, amb aquest marc i sortir de l'Alcázar cap al tard per trobar-te la posta de sol sobre la catedral , de cara, és una experiència meravellosa”, resumeix la directora, una enamorada de la seva ciutat.
A la mesquita de l'Alcázar, Jerez.
La mesquita és una altra meravella. Es conserva perfectament. “Aquest any aquí acabarem l'homenatge a Caballero Bonald, un recorregut pels llocs emblemàtics d'aquest escriptor per la ciutat, perquè aquí, curiosament, jugava ell de petit”, ens descobreix la directora del festival.
“Hi haurà també actuacions en directe amb el públic que ens acompanyi en aquest recorregut. Imagina't a Lela Soto, la cantaora, rebent els convidats en aquesta mesquita, per cantar-los també sense so, al natural. O David Lago, o Andrés Peña ballant…”.
A l'interior de la mesquita tant l'altar catòlic com el musulmà conviuen en harmonia, i des de l'interior el joc de llums i arcs de mig conforma un petit laberint on pocs es resisteixen a fer la foto, mentre els acompanya el rumor de la font.
També els jardins de l´Alcázar són preciosos. Es van fer servir al festival quan va celebrar el seu 20è aniversari. “Llavors vaig demanar a diversos artistes que intervinguessin en alguns espais, i aquí Belén Maya va fer una performance amb tot el públic dispersat pels jardins que encara és a la memòria de molts”, recorda Isamay.
FLAMENC I MÀGIA ALS CELLERS MÉS JEREZANES
Que els Cellers González Byass segueixin en mans d?una família de Jerez és tot un luxe per a la ciutat. El Celler, patrocinador del teatre, aposta també pel festival des de fa anys i estan molt properes a tot el que passa a la ciutat.
Al celler de la Conxa de González Byass Jerez.
El celler és com una ciutat dins de la ciutat, amb carrers, jardins i diferents cellers… i el festival ha fet servir diferents espais per desenvolupar aquests cuidats espectacles sensorials. A la Celler de la Concha, amb forma de plaça de toros, de les més antigues, la més decimonònica de totes, Isamay recorda una intervenció amb la bailaora Rocío Molina i el cantaor, Fernando de la Morena, ja ha desaparegut. “Va ser una cosa increïble. Ella feia de toro i de torero i ell cantant-li… Encara hi ha gent que em recorda aquella nit”.
A la Celler dels Apòstols que conté l'essència de Jerez, envoltats d'aromes i bocois (barrils d'immens tamany que no són la tradicional bota de Jerez de 500 litres) també es faran aquest any els recitals de Pansequito, María Terremoto, o Una Copa amb Pepe, dedicat a Caballero Bonald… “Cada un d'aquests bocois està dedicat a un apòstol i el barril més gran de tots representa Jesucrist: la seva capacitat són 33 botes (l'edat de Crist) típiques de Jerez”, ens explica Isamay.
Aquí la gent arriba, se'l convida a un vinet, i escolta el cant amb aquestes aromes, de nit però calentets –perquè els cellers estan perfectament aclimatats–… Una cosa realment màgica.
Un passeig per Jerez i la seva bellesa urbana i cultural.
Passem també per un dels carrers més bonics d'Espanya, segons algunes revistes de viatges, que també està dins d'aquest celler. El Carreró dels Cecs, encara amb les parres nues mereix tots els seus reconeixements. La vista del carrer amb la catedral al fons és una postal de Jerez imperdible.
Però a més, el celler compta amb el seu propi hotel de cinc estrelles, l'Hotel Tío Pepe, les habitacions del qual miren a la catedral i a l'Alcázar, ia la terrassa del qual es gaudeixen d'unes vistes 360º de la ciutat.
ON MENJAR DURANT EL FESTIVAL
La ciutat està plena de terrasses en placetes amb encant, com la Plaça de la Yerba, on hi ha un dels restaurants mítics del festival, la Creu Blanca. La placeta, preciosa, coqueta, amb una botiga d'objectes de Setmana Santa és molt pintoresca. A més, en condueix també a una altra que, en paraules d'Isamay, és la més bonica de Jerez: la Plaça de l'Asunción.
Bar Juanito, Jerez.
“Aquí hi ha el Cabildo Vell, amb una façana renaixentista de morir-se i que aquest any utilitzarem en el recorregut-homenatge a Caballero Bonald, perquè aquí hi havia l'antiga biblioteca, i ell solia venir a consultar alguns llibres”. L'espai, l'espectacular façana conviu amb l'església de Sant Dionís, de les més antigues de Jerez, edificades sobre una antiga mesquita.
Però si el que busques és tapejar i donar-te el gust de tastar la gastronomia de Jerez, vins generosos inclosos, el Bar Faustino o el Bar Juanito són llocs que reuneixen tot tant per als que només vulguin picar alguna cosa com per als que busquen una cuina més elaborada.
A taula i estovalles, al carrer La Torre, ple de restaurants i bars, l'A Mar és perfecte per tastar peix de qualitat, i El Magatzem per il·lustrar-se amb tots els vins del marc de Jerez.
Un altre dels locals amb més èxit entre els que visiten la ciutat durant el festival és el Bar Albores. Però pels voltants de l'ajuntament, també hi ha tabancs, una bomboneria que conserva part de l´antiga muralla… o llocs sagrats (bellíssimes esglésies i capelles) on demanar el que toca: molta salut.