Les illes Uros, flotant sobre el Titicaca
Comencem amb un: explica la llegenda… doncs precisament són moltes les que s'han quedat ancorades al llac Titicaca , són tantes que són les que expliquen millor la història d'aquest llac i les que encara avui dia, regeixen la cultura de la seva gent.
Es parla de tresors amagats a les illes només visibles per als mereixedors, d'ofrenes a l'aigua com a agraïment a l'aliment que els ofereix. morts que cobren vida en caure la nit per fer ajusticiar el que ha passat durant el dia i es parla de no desitjar més del merament necessari. El que és necessari, per a ells és tan poc que resumeix, sense necessitat de donar més detalls, l'estil de vida de la població pre-Inca dels Uros.
Navegar per aquestes aigües i gaudir de la pau, mereix un viatge en si mateix. Els paisatges del llac Titicaca semblen més una postal amb sobreexposició que una cosa real, encara que és cert que passa gairebé amb cadascuna de les imatges que, després d'un viatge al Perú, s'emmagatzemen a la memòria. Podria ser el mal d'alçada, però no: són vivències i són reals. L'aigua reflecteix cada tonalitat del blau del cel fent-ho infinit, blau que només queda interromput per la verdor de la totora . Una planta a la qual no s'ha de jutjar per la seva aparent simplicitat, ja que allà on la veieu fa segles que dóna llar i aliment a les centenars de famílies que habiten a les seves illes.
Turistes a les illes flotants
La població pre-inca dels Uros va decidir establir-se al llac Titicaca per motius defensius i aviat es van adonar que no hi havia prou terreny per acollir-los a tots. Va ser llavors quan van començar a construir illes artificials fetes de la planta que encara avui pobla el llac.
Avui dia els Uros mantenen molts dels seus costums gairebé intactes, entre ells la seva notable destresa amb la totora. Tant les illes flotants, les llars o les barques estan construïdes amb aquesta planta, sense trampa ni cartó . Són molts els incrèduls que necessiten fer un parell de salts una vegada a l'illa i fer-la tremolar per creure-ho. Els mateixos habitants de les illes les mantenen gairebé diàriament, afegint noves capes de totora per compensar la descomposició de les anteriors. Aquestes poden arribar a durar fins 30 anys.
Tot i els evidents desavantatges que pot tenir viure sobre una illa flotant, els Uros tenen la llibertat de traslladar casa seva quan ho necessitin, o fins i tot partir-la en porcions per separar famílies si no es troba millor manera de resoldre les diferències.
Comoditats ressò
Doncs bé: gràcies a aquesta paraula curiosa, globalització , fa uns anys, els habitants dels Uros van obrir les portes als turistes, no només per visitar-los durant el dia, sinó també per allotjar-los a la nit. El conegut com ecoturisme ha suposat una empenta econòmica per als Uros , que ara lluiten per mantenir el seu tradicional estil de vida però sense renunciar a alguns dels avenços de la societat.
Cristina Sureña , impulsora d'aquesta iniciativa, viu juntament amb la seva família a una d'aquestes illes, Uros Khantati i presumeixen de slogan ‘Hotel Cinco Esteras amb Llits Flotants’.
Les reserves es fan per email a [email protected] i és la seva filla, que estudia a la Universitat de Puno, qui s'encarrega de gestionar les reserves des de terra ferma. La nit són al voltant de 45 euros i inclou la barca d'anada i tornada de Puno a l'illa, tres menjars diaris i introspecció a la seva cultura acompanyant-los a pescar o veient com teixeixen les dones.
En caure la nit comencen les xerrades interminables, aquestes també vénen incloses en el preu. Ells s'asseuen a terra, les cadires són per als turistes, i comencen els cants i els intercanvis d'històries entre civilitzacions que queden tan llunyanes.
Felicitat a Uros Qhantati
Les illes, i amb elles Cristina, es van fer populars després d'acollir en una de les seves cabanes una periodista d?una coneguda guia de viatges. Ella es va presentar amb les seves credencials pensant que els podria impressionar, però per ells llavors tot això els sonava a alguna cosa d'un altre món. D'aquella visita fa uns quants anys, però Cristina encara s'emociona en veure el seu nom i el de la seva illa a les seves pàgines i veure el canvi que ha donat les seves vides des de llavors.
Hi ha altres recorreguts addicionals al llac Titicaca a les illes naturals com la de Taquile o Amantà que són el complement perfecte per trepitjar terra ferma després d'uns dies sobre totora i que es poden reservar des de les illes Uros. En aquestes altres illes no només el tipus de terreny és diferent, la cultura de la seva població també ho és i molt. L'illa Taquille és coneguda per la riquesa i el color dels seus tèxtils, que no són les dones les que el treballen, sinó els homes i han de depurar bé la tècnica per aconseguir una bona dona.
Si a hores d'ara ja et pica la curiositat, t'expliquem que la localitat més propera a aquestes illes és Puno i el seu aeroport és Juliaca. Una altra forma d'accedir a les illes és en catamarà travessant el llac des de Copacabana , Bolívia. Aquesta darrera no és el transport més econòmic, però sens dubte el més memorable.
Motxilers del món , tenim notícies per a vosaltres, el millor de Perú no són les seves joies i misteris inques, sinó la gent. I això és una cosa que no es pot veure a les guies, això és una cosa que cal viure-ho per un mateix. No volíeu una postal única? Aquí la teniu.
Consell: Intenta evitar l'època de pluges, de novembre a març. Porta a la motxilla medicines per alleujar les migranyes que sol provocar el mal d'alçada durant les primeres hores allà, si no t'atreveixes a tastar infusion de monya o mastegar fulla de coca. I no oblidis portar protecció solar: encara que la brisa sigui fresca, el sol és més intens a gairebé 4km per sobre del nivell del mar.
*** Potser també t'interessi...**
- 50 llacs arreu del món on fer una capbussada
- Potències emergents a la taula (II) : Perú
Capvespre des de Cerro Calvari, a prop de Copacabana