Vint anys de Chueca en il·lustracions
Places esvalotades, carrerons que callen, nits de festa, cantonades oblidades, vermut a la terrassa, ombres solitàries, arquitectura caòtica de cases castisses i aburgesades, el degradat d'una història no tan passada, vinyetes de vides imaginades a vista alçada darrere d'un balcó o una finestra… Els dibuixos, que va publicar la editorial Regne de Cordelia en un llibre, s'exposen fins al 31 d'agost a la llibreria Panta Rhei _(carrer Hernán Cortés 7) _.
"L'arquitectura de la plaça em sembla una passada, però crec que la van reformar molt malament. Ja no és la típica plaça madrilenya", reflexiona Navia. Ja no hi ha bancs, ni font, ni terra. "A la pel·lícula ¡Ata'm!, d'Almodóvar, es veu molt bé com era, a la part en què Antonio Banderas ve a comprar droga a Chueca". Costum aquesta dels vuitanta…
La Plaça de Chueca
Aleshores Chueca “era la zona més xunga de Madrid: si volies cavall, un cotxe o un televisor robat el trobaves aquí. Sota casa meva hi va haver tirotejos i punyalades, però les bronques eren entre guetos; amb els veïns mai no es ficaven. Jo em sentia segur; casa meva era com un oasi d'art i llibres». Vivia sobre un prostíbul, on avui hi ha el Why Not? , en una ganga acabada de rehabilitar a la qual els seus pares, el fotògraf José Manuel Navia i la pintora Carmen Martín de la Concha, es van mudar quan ell tenia cinc anys. "Amb la meva mare jugàvem a comptar xeringues des del portal fins al cotxe» Un… Dos… Tres… Quatre… "Hi havia vegades que podíem comptar fins a vint! Però el que més em va marcar va ser veure travestis enganxats a l'heroïna..." Cossos prims, ullerosos, pàl·lids… "El descuit era tan gran que es deixaven créixer la barba". Mellats, putrefactes… "Fins que d'un dia per l'altre desapareixien... Tota una generació la va palmar amb els xinesos. Per això es va netejar tan ràpid el barri".
Els estralls de la droga durant els 80
LA LLIBERTAT ES RESPIRAVA
"Aquí la paraula gai es va començar a escoltar molt tard. Fins a mitjans dels noranta, sempre s'havia parlat de maricons i de xapers. Però no se'ls tractava malament. Com que tothom era marginal, es marginava menys… Per això cada cop van venir més i van començar a obrir els seus propis locals, bars mítics com el Black and White... " Va tancar fa uns mesos. " El Figueroa ..." Va canviar de patró. "O el LL ". Que segueixi la festa queer, amb strippers i drag queens. "La dona que portava el quiosc era transvestit, me'n recordo perquè la meva mare li comprava cada matí el diari”.
"No he respirat tanta llibertat a cap altre lloc: xavals que es fan un petó al mig del carrer amb total anonimat, sense que ningú es giri a mirar-los; noies maques que es donen la mà… A mi això em resulta molt bonic". Homologar l?amor homosexual. "Ara pot semblar del més normal, però fins fa res era una raresa a qualsevol lloc d'Espanya menys a Chueca".
"No he respirat tanta llibertat a cap altre lloc"
EL PODER CAUTIVADOR DE LES COSES SENZILLES
"El meu carrer preferit és la Reina". Just darrere de la Gran Via. "Moltes façanes són del darrere de comerços. Tenen un aire senyorial, però amb un toc de decadència". Sense aquesta grandiloqüència que l?artèria principal obliga. "M'encanta perquè l'arquitectura està tota amuntegada" . Arcs, cornises i fornícules amb aires condicionats… i algun gat. "El que passa és que no hi ha res: una vorera estreta i prou".
Esbossos de solitud. "Em sento molt identificat amb els personatges solitaris". Gent que ignora on va. Llums fugides que acusen el fanal de resistència a la foscor, amb l'agreujant de traïdoria i nocturnitat. "La nit és un moment màgic per a tots els que dibuixem, sobretot les nits entre setmana, quan no hi ha festa i tots dormen" . Els reis del glam abdiquen del tron fins divendres. "Passeig pel carrer i gravo sensacions". Traça sospites errabundes, ombres indocumentades que exerceixen el seu dret a no declarar després de cada cantonada. "Com més gaudeixo del barri és en aquests moments, quan gairebé es pot sentir el silenci".
"Per molt que conegui els carrers de Chueca, sempre m'hi he sentit perdut. De dia s'acaben tot seguit, però de nit són infinites. Camines, camines, camines, i sense adonar-te ets a la Plaça d'Espanya. Mires cap amunt…" Finestres. "I l'espai es perllonga com si els edificis no s'acabessin". Dormitoris insomnes. Un cos "ondulosament incert" estès sobre el llit. Renée Viviane endevina en ell la seva dona estimada. Li arrulla un ventilador en marxa. Li han promès que els somnis es poden fer realitat, però els malsons també són somnis; ho sap per Oscar Wilde.
"Em sento molt identificat amb els personatges solitaris"
L'ATRACCIÓ D'UN BON LLIBRE
"Perquè m'agradi un barri, ha de tenir llibreries". La **Pérez Galdós** porta al carrer Hortaleza des del 1942. "Encara no he cobrat que ja m'estic deixant els diners en llibres! Passo per un aparador i se'm van els ulls…" Cap als russos, cap a Oscar Esquivias , cap a Alejandro Gallo, cap a Juan Eduardo Zúñiga… "Van obrir una llibreria molt agradable al carrer Pelai…" ** La Nakama . ** Panta Rhei , per a llibres d'art, és una meravella… Per desgràcia, cada cop hi ha menys temptació, perquè són moltes les que han tancat" . Va estar a punt Berkana , que es va salvar gràcies a una campanya de crowdfunding. "Això em fa ràbia, jo vull que em temptin!, amb llibres i amb botigues de discos , que també s?han extingit». Se'n van anar els bohemis. "Abans hi havia estudis de pintors, però ara és complicat pels preus".
"Perquè m'agradi un barri, ha de tenir llibreries"
RESTAURANTS DE CAPÇALERA
"Molts dels establiments que vaig dibuixar al meu llibre ja no existeixen". I això que no han passat més de cinc anys… “La maquinària capitalista s'ha carregat als petits comerços i als ultramarins. Hi ha alguna fruiteria, però són d'aquelles que has de demanar un crèdit per comprar-te una poma bio. Tot són grans cadenes i bars de disseny plastificats, pensats perquè consumeixis ràpid i t'allargues”.
Però encara queden restaurants acollidors com el Bazaar. "M'agrada perquè és envidriat, i se'm va el temps al·lelat veient la gent passar". Menú del dia 11,95 euros. Al carrer Llibertat. "Però on millor es menja del barri és al Bierzo" . Cuina casolana a bon preu. "L'amo és allà de sempre". Al carrer Barbieri, 16. “La dona del Verdoy també porta tota la vida a la plaça de Chueca, o els de la **Taberna Ángel Sierra**. I a la pizzeria Vesubi vaig des que tinc ús de raó . Dels locals nous m'agraden el ** Golden Sushi ** i ** La Revoltosa **, una taverna així molt castissa». Especialitzada en hamburgueses xulapes.
"Se'm va el temps al·lelat veient la gent passar"
LA NIT PER TOT L'ALT
"Fa uns mesos, Ignasi del Valle, un amic…" I escriptor. "… molt fester i molt golf, **em va portar a un terrat que està pel carrer Víctor Hugo amb Gran Via". La del Vincci The Mint**. "No se m'hauria acudit mai pujar. D'entrada perquè en veure el botons a la porta ja penso que deu ser caríssim, però quina passada de lloc! **La vista és un flaix. També és molt agradable la terrassa de l'Óscar * * ". Refugi canicular al vuitè cel de Madrid.
"La ciutat, a l'estiu, és com una pel·lícula que a mi em fascina de John Huston, La jungla d'asfalt" . No pels robatoris, pels clarobscurs. "El contrast de llums és una brutalitat bestial". A les 19.00 h, el sol abrasa els números imparells del carrer Hernán Cortés. Els ulls fan mal. És urgent canviar de vorera abans que es desintegren. Negrura sobtada. Les pupil·les, encara obturades, trontollen desorientades. Cegades a la resplendor, cegades a l'ombra. No hi ha cap escapatòria.
Seguir @MeritxellAnfi
Refugi canicular al vuitè cel de Madrid