Picnic davant dels arrossars, Comporta
S'ha escrit tant sobre Comporta en els darrers anys –qui signa aquestes línies un d'ells, la veritat sigui dita– que hi haurà qui pensi que no en queda molt més per explicar del lloc que ha fet tremolar el regnat de **els mateixos Hamptons** com a epítom de l'estiu perfecte. Pot ser.
** Comporta ** en gambades no abasta gaire, però en adjectius ho és tot: aquesta bucòlic llogaret alentejana de cases blanques i blaves, aquests arrossars explotats durant anys per la família Esperit Sant discorrent en paral·lel a platges de pel·lícula, aquell lloc on alguns aspiren a veure i ser vistos... si potser aconsegueixen creuar-se amb algú.
Perquè aquest paradís que cada any visiten més curiosos a l'olor de noms de postí –Philippe Starck, Christian Louboutin, els Casiraghi, Kristin Scott Thomas i fins i tot els Bruni-Sarkozy – ha aconseguit mantenir la seva privadesa entre pinheiros mansos i pinheiros braus, massa arbòria que inunda la zona.
Erguida sobre els matolls de bosc baix, serveix com a perfecte amagatall de bohèmies cabanes i elegants refugis completament integrats a l'entorn. Dit d'una altra manera: això no és Eivissa, tampoc Tarifa, per això el i_nstagramer_ addicte al show off poques opcions té aquí per a la ostentació.
Detall de casa de Marina Espírito Santo Saldanha
La escassa oferta hotelera, sumada als comptats xiringuitos i la inexistència d'un port esportiu, per exemple –benvinguts al salvatge Atlàntic, amics, aquí no hi ha calmachicha per a capitans Nemo de cap de setmana– són els millors aliats de la beneïda pau de Comporta, només interrompuda per aquests capvespres d'agost en què el poble es converteix en un eixam de cercadors de jet set.
D'una jet set adormida a les seves cabanes perquè sap de sobres que aquí en caure el sol els mosquits formen un altre eixam igual de molest i que millor remolonejar una estona fins que la nit calmi una mica la rugent marabunta.
Sí, aquesta és l'única pega de Comporta: els seus aiguamolls alimenten massa bestiola disposat a deixar-te un rodó souvenir –o dos– a la cama acabada de fer pel sol. I la veritat: els qui adorem aquest lloc beneïm a aquests molestos picons que espanten a l'horda moscona de turistes. Sense perdre de vista, per descomptat, el After Bite.
Vistes des de la cabana de François Simon
Dit això, i tot i que escriure sobre paradisos sempre dóna cert pànic perquè sol resultar la millor manera de fer que deixin de ser-ho, redundem en aquest per motius estrictament literaris: Comporta Bliss. Així es titula el llibre –bliss és felicitat, felicitat, beatitud... amén– amb què la prestigiosa editorial Assouline rubrica el discret encant de, ara sí, un rival a l'alçada dels Hamptons fins i tot a l'hora d'adornar la taula amb sofisticats coffee table books.
Carlos Souza i Charlene Shorto firmen a quatre mans aquestes gairebé 300 pàgines avalades no només pel seu amor va ser a Portugal, també per una trajectòria sempre agafada al bon gust.
Souza, ambaixador internacional de Valentino, va començar com a fotògraf a Interview de la mà de Andy Warhol, col·labora habitualment a AD, té una signatura de joieria , Most Wanted Design, i el 2014 va publicar, també amb Assouline, el llibre de viatges #Carlos’s Places.
Per la seva banda, Shorto, exparella de Souza –junts són pares de dos fills– i avui la seva millor amiga, va néixer al Brasil però es va educar entre la Gran Bretanya i Suïssa.
Després de viure a Roma, on va arribar a ser la directora de Oliver by Valentino, també de la mà del dissenyador, va decidir traslladar-se a Lisboa. La seva passió per la fotografia i, és clar, per Comporta, es reflecteixen a les pàgines del llibre a través de estampes que provoquen unes irrefrenables ganes de sortir cap allà com a ànima que porta el bohemi.
Piscina de les cases Timor de Louis Albert i François de Broglie
A pocs quilòmetre s de Tróia, la península davant de les costes de Setúbal que el boom turístic va voler convertir en jungla d'asfalt –i que el bon encert portuguès ha aconseguit apaivagar els últims anys–, la petita Comporta i els llogarets següents que esquitxen les seves platges – Carvalhal, Brejos de Carregueira, Pinheiro dóna Cruz i així fins a Melides, la més alternativa i surfera– van passar durant anys desapercebudes per a l'estiuejant àvid de quiosquet. “Aquí no hi ha res”, pensaven. Però vaja si n'hi havia.
Com explica Souza, “durant el meu primer viatge a Portugal, a finals dels anys 70, el meu estimat amic Pere Esperit Sant em va portar a Comporta. La família posseïa una gran extensió de terra amb arrossars i un grapat de cases.Una zona remota i de estructura humil , però rica en sensacions (...)”.
Continua explicant que "el meu sentit de l'olfacte va ser determinant en aquella visita, ja que la meva primera impressió la va marcar l'intens perfum dels pins que adornen el paisatge (...) . He de dir que, al contrari que altres llocs d'estiu que he visitat, que han perdut amb el temps tota la seva brillantor i atractiu per a mi , les meves ganes de tornar una vegada i una altra a Comporta segueixen perdurant. El seu caràcter genuí, la seva ànima, el seu folklore, la seva senzilla gastronomia, l'afecte de la seva gent... qui en pot demanar més?”.
Pots en un llac d'arrossar a casa de Vera lachia
Siguem realistes: alguns sí que en demanen més. Més hotels, més allotjaments, més resposta especulativa a l'immens ressò de la fama. Però (gairebé) ningú allà vol això excepte algun tauró que sí que va pretendre treure rèdit als seus més de 40 quilòmetres de platja indòmita i salvaguardada per una gran duna que separa allò salvatge de tot just urbanitzat.
Finalment, la crisi va colpejar com un tsunami, també a la família Espirito Santo, i els avenços van retrocedir fins a tornar a Comporta i voltants la seva pau; aquesta pau només pertorbada, i no gaire, quan a l'agost és hora punta.
És cert que el futur de la ** Herdade da Comporta ,** que controla el desenvolupament turístic i empresarial de la zona, continua sent una incògnita després que el Ministeri Públic frenés l'intent de compra de l'empresari Pedro d'Almeida, però aquests són assumptes que millor deixem a les pàgines color salmó dels diaris.
Detall de la cuina de la interiorista Vera Lachia
D'altra banda, res no sembla que passi aquí quan t'aixeques al matí i decideixes a quin tram de sorra anar: Melides té aquest esperit encara underground que ja està fent moure's a més d'uns quants rumb al sud; Pego és sens dubte la platja dels francesos, la que al capvespre puja la música de Sal, el quiosquet amb més gent maca per mil·límetre quadrat, i ofereix una desfilada de jerseis mariners i ulleres de muntura fina que riu de Biarritz.
Carvalhal és el lloc on arrencar el dia buscant gangues als llocs d'antiguitats de la carretera –les addictives velharias– o al·lucinant a **Stork Club,** la botiga de Jacques Grange i Pierre Passebon, i continuar amb unes amêijoas à bulhão ànec –cloïsses a la paella amb all i coriandre– a Pôr do Sol.
I comporta? Comporta ja no és la platja –massa gent, massa para-sol, massa reportatge sobre Comporta– sinó el poble, punt de trobada per perdre's entre les seves precioses boutiques , com Lavanda –amb Christophe Sauvat, Odd Molly i Maison Scotch i altres firmes fetè–, Loja de Cá, Côté-Sud o Rice, l'espai de la interiorista Marta Mantero en què enamorar-se del je ne sais quoi decoratiu que impera aquí.
Plats portuguesos de Santa Maria Velharias
D'això també en podria parlar molt Vera Iachia, l'arquitecta que signa les impressionants Cabanas Portuguesas, disponibles per llogar per temporades... però només si hi vas amb recomanació, així que oblida trobar-les a internet.
Pedro Ferreira Pinto amb el seu ** Casa do Pego i Manuel Aires Mateus ** , creador d'unes racionals viles, tan sòbries i sostenibles com impecables –i que pots llogar a The Suites Residences – són altres dels arquitectes que han deixat aquí la seva empremta.
De Philippe Starck no és que no vulguem parlar, és que casa seva, un deliri per als qui somien deixar-ho tot i seguir al dictat els manaments del ** Walden de Thoreau,** no està disponible per a la resta de mortals. Això sí, alegrarà saber que Starck planeja desenvolupar la seva faceta agrícola amb la creació de vi i oli propis.
Botiga d'antiguitats de José Antonio Brito Canudo
No és mal pla en un lloc on ni hi ha discoteques ni se les espera. Tampoc hotels de ball. Nota: al tancament d'aquesta edició només n'hi havia un 16% d'allotjaments disponibles a Comporta i rodalies per a aquest agost imminent, incloses residències privades i la seva mínima oferta hotelera, en què destaca el, per què adjectivar-ho més, Sublim Comporta. Així que si algú t'explica que vol anar-hi... recorda-li l'assumpte dels mosquits sense escatimar en hipèrboles. I reserva però ja.
Casa típica alentejana
***** _Aquest reportatge va ser publicat al **número 118 de la Revista Condé Nast Traveler (juny) **. Subscriu-te a l'edició impresa (11 números impresos i versió digital per 24,75 €, trucant al 902 53 55 57 o des de la nostra web) i gaudeix d'accés gratuït a la versió digital de Condé Nast Traveler per a iPad. El número de Condé Nast Traveler de juny està disponible en la seva versió digital per gaudir-lo al dispositiu preferit. _