Llibres i llibreries d'Espanya amb més de 100 anys
La societat de consum i la febre de la franquícia, han posat en perill desenes de negocis centenaris que han tancat de mica en mica.
Amb l'enlairament de la tecnologia a la era digital , les àvies centenàries que s'han vist en perill han estat les llibreries , que a poc a poc s'han anat apagant. L'última a extingir-se va ser la Llibreria Catòlica d'Àvila, obligada a tancar a finals d'aquest any passat, després de més de 150 anys d'existència.
Hem visitat les úniques llibreries centenàries que encara es resisteixen a l'extinció. Unes valents.
El repte de les llibreries centenàries: la supervivència
** FILLS DE SANTIAGO RODRÍGUEZ : LA LLIBRERIA MÉS ANTIGA D'ESPANYA**
Buscant la llibreria més antiga d'Espanya ens hem desplaçat fins Burgos , on la llibreria Fills de Santiago Rodríguez desafia el pas del temps generació rere generació. Ens rep Sol Alonso que, juntament amb la seva germana Lucia, són la sisena generació de llibreters de la família.
Sol ens explica que la llibreria la va fundar Santiago Rodríguez Alonso , la seva tataratatara avi. “Era un home amb molta inquietud cultural, innovador i avançat alhora. Es va venir d'Isar, un poble de Burgos el 1850 per muntar-ne una petita llibreria-impremta al carrer Laín Calvo de Burgos , llavors conegut com el carrer de les Escoles, on se situava la burgesia emergent de la ciutat. Va ser amant de la seva ciutat, de la seva família i sobretot de la cultura ”, explica.
La llibreria més antiga d'Espanya és a Burgos
I aquesta seria la seva ubicació fins 1960 . Tant Santiago com el seu fill, posteriorment van apostar per la evolució tecnològica de la impremta i van mantenir una relació estreta amb el moviment cultural de la ciutat, d'Espanya i d'Europa.
Alonso explica que la seva primera gran aposta va ser sens dubte el llibre infantil, encara que a mitjans del segle XIX, l'índex d'alfabetització a Espanya era mínim. Es van comprometre amb la societat, arribant a muntar una escola model, arribant a dalt de tot amb Mariano Rodríguez Miguel , fill de Santiago.
Actualment, la llibreria s'erigeix com un estendard dels negocis centenaris del nostre país. En creuar la porta ja se'n percep una gran activitat al seu interior.
La família compta amb milers d'anècdotes , narra Sol, com aquella vegada que fa poc, estant Mercedes (la gerent de l'establiment) al taulell se li va acostar una senyora que, pel que sembla, havia estat mitja hora parlant amb un cartell gegant que tenen de Ferran Aramburu . “Quina vora és aquest senyor, pensava la senyora”, explica divertida.
I és que no és estrany que tinguin històries per explicar ; Matilde Asensi, Dolores Redondo, Cèsar Pérez Gellida, Albert Espinosa, Andreu Pascual, Elisabeth Benavent, Arseni Escolar o Julia Navarro s'han deixat caure per l'establiment alguna vegada.
L'olor d'història
Resistir a l'era digital potser ha estat l'obstacle més gran a què s'ha enfrontat aquest bastió de la literatura i les lletres.
Per a Sol Alonso, la clau és continuar donant el millor d'un mateix : “Vivint el dia a dia, amb l'estratègia de seguir millorant sempre en el nostre tracte al client, que és la nostra millor carta. El futur no es pot predir, els canvis són ara radicals així que l'únic que es pot fer és no quedar-se enrere”, sentencia.
El dia a dia és un mecanitzat de tasques, doncs cada setmana es reben novetats . “Ara mateix hi ha un canvi constant de tendències als llibres . Novetats es venen, el problema és que hi ha tal volum que als tres mesos es fa cribratge i es tornen els que no hagin tingut vendes. Què passa? El client et pot demanar aquesta novetat que acabes de tornar ”.
En tot cas, que una llibreria compti amb 168 anys , és motiu més que suficient per sentir-se orgullós.
Amaguen història d'aquest país i històries de la ciutat
** NICOLÀS MOYA : A MADRID DES DE 1862**
Otejar els carrers del casc vell de Madrid pot traslladar-nos a una classe magistral de la història de la ciutat, la que comptaven les llibreries . Tot i que poques van quedant, per desgràcia. Pujant des de la Porta del Sol pel carrer Carretas arribem fins al número 29, lloc on llueix impertèrrita la llibreria de Nicolás Moya , la més antiga de la capital.
“Llibreria mèdica” resa un rètol que descansa sobre un aparador a vessar de llibres. I és que Nicolás Moya, va obrir aquest establiment a 1862 al número 8 del mateix carrer a fi de ser lloc d'apropament i reunió dels professionals de la medicina segons ens explica Gema Moya, la seva besnéta.
Seria el 1915 quan la famosa llibreria es traslladarà al número 26 del mateix carrer, espai que estava ocupat per una taverna. I des de llavors fins als nostres dies. Durant aquests més de 100 anys d'existència a l'actual ubicació, la llibreria ha sabut resistir als vaivens de la República, els bombardejos de la Guerra Civil, la postguerra, les manifestacions estudiantils, els estralls de les campanades de cap d'any i tota una infinitat de moviments. Ara s'enfronta al repte més complicat: la supervivència.
Al seu dia, la llibreria va ser un negoci especialitzat en medicina . Personatges il·lustres com el mateix doctor Santiago Ramón i Cajal van tenir una relació molt estreta amb la llibreria. Si les parets parlessin, ens redirigirien directament a la rebotiga, entre muntanyes de llibres i una olor de vell que denota un inevitable passar dels anys.
També ha estat durant dècades una meca de pelegrinatge per als estudiants de medicina, fins que van començar a incloure llibres de veterinària i disciplines relacionades amb l'agricultura, la ramaderia i la pesca . Realment aquesta especialització és el que els ha permès mantenir-se a la superfície en ple apogeu del paradís de la franquícia i de la societat de l'usar i llençar. Generacions de pares i fills continuen acudint a aquest establiment supervivent que encara pensa plantar cara en aquesta guerra desigual.
** FIRA DEL LLIBRE ANTIC DE MADRID : FINAL DE TRAJECTE**
La nostra set de llibreria antiga encara no l'hem apaivagada. Decidim baixar fins a la plaça de Cibeles i dirigir-nos a la nostra etapa final: la Fira de Primavera del Llibre Antic i d'Ocasió, un esdeveniment cultural imprescindible per als cercadors de tresors literaris.
L'Associació de Llibreters de Lance porta des del 1977 organitzant aquest esdeveniment que ja ha esdevingut part del paisatge eventual del madrileny Passeig de Recoletos . Aquest enclavament, es transforma en un autèntic formiguer de curiosos i ratolins de biblioteca, àvids d'aquesta olor ranci i mescada que desprenen els fulls d'uns llibres l'edat dels quals, de vegades, arriba a ser indeterminada.
Travessar Recollets és retrocedir a altres èpoques en què la intel·lectualitat es reunia en cafès d'artistes; èpoques en què la decadència i el soroll de la bohèmia, en boca d´una societat àvida d´expressió, es materialitzaven a través d´un sonet o un sainet.
La fira del llibre antic estarà oberta fins al 15 de maig
Fins a 39 llibreries de diferents parts dEspanya es donen cita en el seu particular rusc literari, sent 32 llibreters de Madrid i la resta de Barcelona, Sevilla, Pamplona, Granada i Salamanca. Els bancs del passeig s'esquitxen d'estudiants i romàntics que es recreen en petits trofeus d'altres dècades que han rescatat alguna de les casetes.
A la fira, a més de llibres antics i de segona mà , es poden trobar primeres edicions dels nostres genis del 98 o del 27 , volums descatalogats, còmics, cartells i fins i tot llibres del col·legi i contes infantils; tota una infinitat de tresors per a col·leccionistes i amants dels llibres vells i de les antiguitats.
Aquest any tindrem 18 dies per visitar la Fira de Primavera , que tancarà el proper 15 de maig, en plena ebullició de la festivitat de Sant Isidre , patró de la capital. Recordeu que amb la nostra lectura, a més d'assumir coneixement, contribuïm a fer que les nostres llibreries estiguin cada dia més lluny de l'abisme. Potser això no caldrà explicar-ho.