Tivoli Palácio de Seteais: vida de reina en un palau de Sintra

Anonim

Hi ha un cedre al jardí del Tivoli Palácio de Seteais sota el qual tancar els ulls i desconnectar. Al recer de la seva ombra, la brisa del proper Atlàntic embolica i porta els sons més diversos. El piular dels ocells, el trencar de les branques... quina bella banda sonora.

Hi ha un passeig al Palácio de Seteais pel qual perdre's entre aus del paradís i llimoners. En què trobar un camí ple de camèlies travessat per tímids raigs de sol.

Tivoli Palácio de Seteais Sintra

Tivoli Palácio de Seteais, Sintra (Portugal).

Hi ha un saló al Palácio de Seteais en què llegendes de nimfes i faunes donen vida a parets centenàries que podrien, si parlessin, explicar històries reals. Xiuxiuejar relats de rics empresaris de diamants, de reis i aristòcrates. De grans de les arts i les lletres, de la política i la història. Perquè ja Marguerite Yourcenar, Richard Nixon, Edith Piaf, David Bowie, Johnny Depp i Brad Pitt van ser aquí abans que nosaltres.

Així que tirem el fre a la vida —perquè de vegades, simplement, cal fer-ho— per regalar-nos el plaer de connectar amb aquest allotjament únic ancorat entre muntanyes impossibles a les quals sorprèn la boira matutina. Natura esquitxada de vetustos monestirs i luxoses viles, de misticisme i fantasia. I és que aquí, en aquest paradís anomenat Sintra, es va aixecar al segle XVIII un edifici sense igual. Disposat a desvetllar-nos els seus secrets, Tivoli Palácio de Seteais ens espera.

PARLEM D'HISTÒRIA

Prendre un te amb pastes a la terrassa coberta d'aquest hotel exclusiu és una sort. Ara: fer-ho en companyia de Rodrigo Sobral da Cunha, autor de la delícia de llibre de taula Seteais em Sintra, que reposa a cada racó del propi hotel, és tot un luxe. Qui millor que ell per desvetllar-nos els vaivens esdevinguts per aquestes terres.

Tivoli Palácio de Seteais Sintra

Tivoli Palácio de Seteais, Sintra (Portugal).

De veu pausada, conversa tranquil·la i amb un espanyol impol·lut, al nostre cicerone històric se li il·luminen els ulls així que comença a viatjar en el temps. De la carta, opta per un Lapsang Souchong, el primer que es va introduir a Europa des de la Xina, ens diu, i arrenca a disparar paraules sense parar.

Ens explica Rodrigo com corria 1783 quan el cònsol holandès Daniel Gildemeester, a qui el Marquès de Pombal havia donat la potestat de controlar el negoci dels diamants a Brasil, va decidir aixecar aquest palau a Sintra per al seu gaudi. Molt abans que ell havia estat Don Juan de Castro, aristòcrata i amant de la vila, que havia escollit l'enclavament per traslladar-se, cosa que ja feia la mateixa reialesa i tot aquell de ranci abolengo que podia permetre-ho.

No content amb això, de Castro es va disposar, a més, a plantar la serra de Sintra d'arbres i espècies florals portades des de tots els racons del món. I precisament davant de la penya que porta el seu nom, al cim del qual va col·locar una creu, va ser on va aixecar Gildemeester el Palau de Seteais.

El que va construir l'holandès, però, va ser només un dels dos edificis que componen l'hotel. El va batejar com Cinquena dóna Alegria i acull avui, a més d'habitacions, l'entrada principal, el restaurant, la terrassa, les suites i els salons. Aquest solemne palau neoclàssic, amb els seus 300 anys d'història a sobre, convida així que travessem els seus murs a imaginar com va haver de transcórrer la vida pels seus passadissos segles enrere. Tot i el temps, l'elegància i el luxe –també el romanticisme– segueixen presents a cada racó igual que el primer dia.

Suite presidencial Tivoli Palcio de Seteais Sintra

Suite presidencial, Tivoli Palácio de Seteais, Sintra (Portugal).

Que l'hotel compti actualment amb dues ales gairebé simètriques es deu, no a Daniel Gildemeester, sinó al seu successor: el V Marquès de Marialva es va fer amb la propietat i va construir aquesta altra part per allotjar al servei, unint-lo l'original mitjançant un immens arc dedicat als reis regents a l'època: Don Joan VI i Carlota Joaquina d'Espanya, que també van visitar el palau, coronen encara avui l'estructura.

Dècades i propietaris després, el Palácio de Seteais va arribar fins i tot a caure en l'abandó, fins que el 1946 va ser comprat per l'Estat. Després d'una restauració intensa a mans de l'arquitecte Raul Lino, el 1955 es va fer amb la seva explotació la cadena d'hotels portuguesa Tivoli, que la manté fins avui.

DESTINACIÓ: EL NOSTRE BENESTAR

L'art en forma de quadres, tapissos i escultures, es fa fort als passadissos i salons que tant ve de gust recórrer al Palácio de Seteais. En un, el llibre de visites ens revela grans noms que també van triar el palau per desaparèixer. Mobles divuitescos decoren cada cantonada creant l'escenari d'una casa senyorial on cada visitant és rebut per un gentilhome omnipresent, però absent.

Anantara Spa Tivoli Palcio de Seteais

Anantara Spa, Tivoli Palácio de Seteais (Sintra, Portugal).

Avui, els que arriben fins a aquest enclavament ho fan a la recerca de descans, de desconnexió i, sobretot, disposat a deixar-se mimar. Una cosa que s'aconsegueix des del mateix instant en què es fa check-in, còmodament assegut, en un salonet contigu a recepció. Amb ell, altres estances acullen tous butaques en què lliurar-se a la lectura oa jocs de taula. Una xemeneia augura càlides vetllades hivernals, i bells olis a les parets, molts tan antics com la pròpia construcció, narren belles històries.

A les seves 30 habitacions, allò clàssic es combina amb tocs moderns per fer la vida més feliç. Encara que per demanar, demanem la suite real, una mena de paradís terrenal de 47 metres quadrats decorats a l'estil Donya Maria: totes les peces de mobiliari pertanyen als segles XVIII i XIX. A la primera planta i amb vistes úniques al jardí, aquí sí que és impossible no sentir-se part de la dinastia reial. De nou al passadís, i baixant les escales per catifes infinites, arriba al temple a la gastronomia.

HORA DE ASSEURE'S A LA TAULA

Horaci, un dels treballadors més antics de l'hotel —32 anys agasajant els seus hostes donen per a molt— de seguida saluda i acompanya la taula. Xerrar amb ell sobre allò mundà i allò diví —i sobre alguna que altra anècdota transcorreguda entre aquestes parets— resulta molt entretingut. Segons l'hora del dia, l'oferta gastronòmica a Seteais té diferents propostes, començant als matins, on carregar-se d'energia alternant entre el format de bufet i el esmorzar a la carta.

Hora del t a Tivoli Palcio de Seteais Sintra Portugal

Hora del te a Tivoli Palácio de Seteais, Sintra, Portugal.

Per als despertars tardans o brunchs vénen les cremes i sopes, els sandvitxos i amanides. Al capvespre, les possibilitats es multipliquen: si ve de gust una pica-pica a base de delicioses tapes portugueses maridades amb vins regionals, el lloc és Seteais Colares Doc, el winebar de l'hotel. Però si es prefereix gaudir del menú degustació elaborat pel xef Joachim Koerper al restaurant, per això: uns rics raviolis farcits de marisc, o el garrí confitat, faran que mai oblidem l'experiència.

No obstant això, per sentir-nos reis —reines, en aquest cas—, la proposta gastro va més enllà: a les 5 de la tarda les taules del saló es vesteixen de blanc i sobre elles desfilen safates plenes de delicatessen per embogir fins a dir prou. És del Te de les Reines, una nova proposta dissenyada al mil·límetre per Cintia Koerper, mestra pastissera del Palácio de Seteais, per a la qual s'ha inspirat en tres reines portugueses: Caterina de Bragança, Maria I de Portugal i Carlota Joaquina de Borbó compten cadascuna amb el seu propi menú. Travesseiros, queixades i pastissos de nata tenen el seu espai a taula, però també els britànics scones, deliciosos sandvitxos, cassoletes de poma reineta de Sintra, magdalenes de vainilla o xampany. La carta de tes, és clar, infinita i deliciosa. Una vivència única i especial.

MANERES DE CONTENTAR L'ÀNIMA

Passejar pel jardí que envolta l'hotel, on hi ha espai per a un laberint de bardisses i miradors, una piscina custodiada per llimoners i fins i tot pistes de tennis, forma part indispensable de l'estada. Al lluny s'atalairen, aferrades als cims, joies patrimonials de Sintra —que és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco— com el Palácio da Pena o el Castelo dos Mouros. Un grapat de senders parteixen de l'hotel per perdre's a l'espessor del bosc, i mentre admirem el mar a l'horitzó, temptador i proper, un paó s'afanya a demostrar els seus dots vocals des d'alguna part de la teulada.

Palau da Pena Sintra

Palau da Pena, Sintra.

El terra empedrat, aquest tan portuguès, és el nostre particular camí de rajoles grogues fins a l'edifici que un dia va ser colomar. Transformat en un modern spa, el primer que la firma Anantara va obrir a Portugal, fins a ell van arribar mestres des de Dubai i Illa Banana per il·lustrar el seu personal en el meravellós art del massatge, per a qui el mateix aprofiten essències com el pebre i l'espígol, que altres productes locals.

Un delicat rentat de peus a base de llet amb pols d'arròs i oli essencial vindrà de meravella abans d'una sessió descontracturant. Per als tractaments pro, productes amb accent espanyol: Vichy. Aquí la màgia succeeix i el temps es para.

MÉS ENLLÀ DE LES FRONTERES DE PALAU

Tenen molt estudiat a Tivoli Palácio de Seteais fer de l'estada una experiència completa amb què amarar-se de la destinació, tant dins com fora dels seus dominis. Per això, la carta de activitats de luxe a la qual s'hi pot accedir és, com el mateix allotjament, únic. Exclusiu.

Podrem optar per una visita guiada a la veïna —i aquí ho diem de manera literal, tot just 20 metres els separen— i esotèrica Cinquena dóna Regaleira: descobrir els secrets que esperen a cada pas als seus jardins i racons és pura fantasia. Una altra idea fantàstica serà animar-se amb el romàntic Palácio dóna Pena.

Encara que, si preferim gaudir de els plaers mundans i connectar amb el lloc, una escapada a la localitat de Colares, a tan sols 20 minuts de transfer, ens descobrirà un univers enològic inesperat: a les pròpies sorres de la platja es cultiven, des de fa segles, vinyes de raïm colars que donen cos a uns vins amb caràcter molt singulars. A l'Adega Regional de Colares és possible aprendre'n els detalls i, per descomptat, tastar-los.

Moments inoblidables a què aferrar-se abans de tornar al paradís. Abans de tornar al segle XVIII. Abans de tornar, per què no dir-ho, a casa.

Llegeix més