Una de les sales de bany del ryokan KAI Hakone, en un bosc al costat del riu Sukumo.
Aquest any no passa. Entre els teus propòsits viatgers per aquest 2019 destaca aquest viatge al Japó tan anhelat i no vols desaprofitar l'experiència. Serà pràcticament impossible que mengis malament en un dels països amb més estrelles Michelin del món, però i dormir?
Què passa amb el descans del viatger que s'acosta a conèixer l'arxipèlag nipó? El millor, el més intel·ligent, adequat i contextualitzat és reservar en un ryokan, l'allotjament tradicional japonès que, de vegades, inclou banys d'aigües termals (onsen) i molt, molt més.
Estètica purament japonesa del ryokan Konansou, a la base de la Muntanya Fuji.
Dormir en un ryokan onsen suposa endinsar-se de ple al cor de la cultura japonesa, perquè, a més de gaudir dels beneficis curatius de submergir-se a les seves aigües mineromedicinals naturals (toji), l'estada es complementa amb protocols tan senzills i alhora tan immersius com vestir-se amb una bata yukata, tastar l'autèntic 'art de la cuina' nipona o descansar en una habitació amb les comoditats pròpies de l'arquitectura i l'ambient japonès més pur: terra d'estera de bambú (tatami), futó en comptes de llit si així es desitja i portes corredisses de paper (shoji).
Per no parlar del retorn a la natura, aquest altre bany sensitiu que purifica cos i ànima amb tan sols entrar en contacte amb els boscos (shinrin-yoku), rius, llacs o brolladors.
KAI HAKONE, HAKONE
A 90 minuts amb tren des de Tòquio , aquest ryokan onsen ubicat en un bosc al costat del riu Sukumo és **perfecte per sortir a explorar l'àrea de la Muntanya Fuji, ** després d'haver experimentat l'olor natural de les estores de tatami quan et vesteixes la yukata 100% de lli i et treus les sabates per posar-te les sandàlies de fusta (geta) abans de caminar per la teva cambra tradicional o washitsu (també n'hi ha de tipus occidental, però no crec que hagis vingut fins aquí per això) .
Encara que l'esmorzar és copiós (inclou un típic pastís de peix i arròs al vapor), la joia de la cuina és la seva sopar de tipus kaiseki, un festival visual i gastronòmic a base de productes de temporada i compost per molts platerets de porcions petites.
Els sopars tipus kaiseki, com aquest del ryokan Kai Hakone, són un festival visual i culinari.
Hakone compta amb 20 fonts termals que abasteixen els seus banys semioberts (per garantir el contacte amb la natura), així com amb una zona mixta (entre els banys per a homes i per a dones) on refrescar-vos junts i prendre una beguda després de la immersió : el Yuagari Lounge. Perquè sí, els onsen públics estan segregats per gènere, no així els banys privats de les habitacions –en tots dos casos poden ser a l'aire lliure (rotenbur) o no–.
Ah! I recorda: a més de la meitat dels banys públics del país, segons un informe de l'Agència de Turisme del Japó, no es permet entrar amb tatuatges (tret que els puguis cobrir amb un apòsit que simula el color de la pell) , ja que solen relacionar-se amb el crim organitzat pel fet que van ser un símbol de la yakuza.
KONANSOU, FUJIKAWAGUCHIKO
El millor d'aquest hotel que opera com a ryokan als peus de la Muntanya Fuji no són les extraordinàries vistes al pic i al llac Kawaguchi des de les seves àmplies habitacions (que també), sinó que una vintena té un bany termal a l'aire lliure a la terrassa.
Bany i vistes privades a la Muntanya Fuji des del ryokan Konansou.
Que per què comentem això? Doncs perquè molts establiments instal·len sense més ni més una banyera o un bany a les cambres sense que l'aigua provingui d'una deu i t'estaries perdent les propietats curatives i antienvelliment defensades per la medicina tradicional japonesa.
Kanansou, a més del bany comunitari a l'aire lliure, disposa de tres banys privats –de grans dimensions i també a l'exterior i d'aigües naturals– que es poden reservar durant 50 minuts (uns 25€) per a aquells que siguin pudorosos o que simplement vulguin gaudir de les vistes a la Muntanya Fuji en solitud.
ZABORIN, ABUTA-GUN
Les 15 viles privades d'aquest ryokan contemporani estan situades directament sobre la font natural de Zabo i batejades cadascuna amb un kamon o símbol japonès que designa un tipus de floc de neu diferent. Com a cortesia trobaràs els indispensables tes japonesos, però també productes locals com amenities elaborades amb pins de l'illa Hokkaido on es troba.
Tot i que està equipat amb un onsen públic al mig del jardí, el seu punt fort són els dos banys naturals personals i personalitzats de cada vila (un interior i un altre al balcó): uns són de fusta i altres de pedra.
Bany d'aigua termal a la vila Washitsu del ryokan Zaborin.
La propietat és tan conscient del privilegi que suposa beneficiar-se d'un entorn remot tan idíl·lic que fa tot el possible perquè és sostenible i respectuosa amb el medi ambient: redueixen, reutilitzen i reciclen i abasteixen el seu sistema de calefacció per terra radiant amb l'aigua de les fonts calentes i volcàniques.
HOSHINOYA KIOTO, ARASHIYAMA
La cadena japonesa Hoshino Resorts va deixar bocabadat el món del viatge amb el seu exclusiu i nou concepte de ryokan urbà de Tòquio (obert ara fa dos anys), entre altres coses, perquè coneixia molt bé els gustos del viatger que busca allotjar-se als seus establiments. No en va portava des del 2009 afegint als seus hostes amb el luxe 100% japonès d'aquest resort funcionant com un ryokan modern.
El Hoshinoya Kyoto descansa al marge del riu Oi, allà on el cabal s'estreny i el paisatge urbà de Kyoto es perd a la vista i la memòria per tornar-nos a un Japó salvatge sembrat d'arbres i vegetació. Entre les seves singularitats destaca que per arribar-hi hauràs de prendre un vaixell de fusta seguint el curs d'un riu que en el passat va servir per transportar persones i mercaderies.
Aquí no hi ha onsen, ni falta que fa, perquè el que ve a buscar és la relaxació i la curació del cos i la ment a través del contacte amb la natura en estat pur. Va ser l'arquitecte Rie Azuma qui es va encarregar de donar forma actual a un ryokan històric miraculosament conservat, sense oblidar-se dels detalls decoratius i constructius tradicionals de la zona, com el paper de paret d'estil Kyoto (karakami), les parets d'argila i les rajoles japoneses. Per la seva banda, Hiroki Hasegawa, president de Studio On Site, va supervisar personalment el disseny i l'arquitectura del paisatge.
Dels sopars se n'encarrega el xef Ichiro Kubota, que abraça i esprem els ingredients de temporada dels productors locals amb tècnica occidental i molt de coneixement tradicional.
A l'Hoshinoya Kyoto cal arribar navegant amb vaixell de fusta per la llera del riu Oi.