Què hi ha de nou, Sevilla?
Que Sevilla viu una revolució en tots els sentits, què podem dir: ja no és cap secret. Perquè la capital andalusa porta molt de temps seduint els focus de la festa del turisme . Concentrant totes les mirades d'aquells desitjosos d'una galta de sud.
És aquesta gent sàvia que aposta per xopar-se del sol radiant que llueix per aquestes llars. De l'ambient, de les passejades pel riu, del passat històric o de les incursions per laberíntics carrerons.
La màgia del Guadalquivir
És la que busca palpar l'essència d'aquesta Sevilla que està disposada a treure's el sambenito de tradició i purisme que sempre se li ha adossat. La nova Híspalis es reinventa cada dia amb noves i originals propostes.
I és que, ho vulguem o no, Sevilla està de moda: ho diuen els més de tres milions de turistes que van visitar la ciutat el 2019 marcant un rècord històric.
També aquells que la van escollir com a seu per a esdeveniments de la talla dels MTV EMA Awards, els Premis Goya de 2019, el WTTC -World Travel Tourism Council- o la gala de la Guia Michelin -i això, per citar-ne només uns quants-, i que la van situar més que mai al mapa. Per si algun despistat encara no se n'havia...
Avui som aquí reunits perquè hi ha moltes novetats de les quals parlar -i més encara que tastar- en aquesta bella urbs a la vora del Guadalquivir.
De cases rehabilitades, fàbriques reconvertides i vistes al Guadalquivir
El que hem dit: més de tres milions de turistes en només un any és molt. Moltíssim. La demanda d'allotjaments creix i a Sevilla les obertures hoteleres se succeeixen sense parar. Si no, atent: el 2020 s'esperen fins 23 nous hotels que, per cert, no baixaran de les quatre i cinc estrelles. Perquè, això sí: la ciutat té clar que apostar pel mercat del turisme de luxe és el següent objectiu.
El lluminós hotel UNUK SOHO
Una de les novetats, de fet, ja ha començat a rebre hostes. L'Hotel UNUK SOHO, un quatre estrelles superior, va obrir fa tot just dos mesos per oferir un oasi de bellesa i estil, elegància i distinció, en ple Soho sevillà.
Li aixopluguen les parets de dues antigues cases que han mantingut la seva estructura per estar protegides, i que amaguen tot un món de propostes orientades al GAUDEIX, en majúscules.
Compte l'UNUK SOHO amb 39 habitacions que es distribueixen -la majoria- al voltant de dos patis dels sostres dels quals envidrats pengen cortines metàl·liques que són autèntiques obres dart. Serveis domotitzats per a accés i control de temperatura i il·luminació, tauletes a disposició dels clients, servei de premsa nacional i internacional i un solàrium on oblidar-se del món.
Vistes a la Catedral, als Bolets de Sevilla ia una infinitat de històrics campanars que regalen un skyline gaudible mentre es gaudeix d'un bany a la piscina o es pren una copa a la terrassa que, en dues setmanes, veurà per fi la llum.
Una mica més? Sí, i molt important. UNUK SOHO se suma a la tendència creixent d'apostar per restaurants amb nom propi que, encara dependents de l'hotel, demanen la seva personalitat. Parlem de Recoveco: un homenatge a la gastronomia tradicional en què no falten receptes de tota la vida dotades d'un toc avantguardista. Diuen que la seva corvina, per cert, és espectacular.
Un altre quatre estrelles ha trobat el seu racó davant del Guadalquivir, a qui ret homenatge fins i tot en el nom: és l'Hotel Kivir l'únic del concorregut Passeig Colom. Els sevillans Creu i Ortiz van ser els encarregats de reformar l'antic edifici de començaments del segle XX en què es troba.
El resultat? Esplèndid, com sempre. I si les vistes no fossin prou reclam per triar-lo, el Kivir també ha donat fort a un altre tipus de propostes: l'Skyline Kivir, la seva meravellosa terrassa amb vistes, és obert per a tothom que , sigui client o no, vulgui fer una bona estona , mentre que el gastrobar Fluvial, que navega a mans del xef Fran Rodríguez, és una estupenda opció si va per la zona.
Caldrà creuar el riu per assolir una de les joies més boniques que se li han regalat a Sevilla l'últim any. Perquè l'hotel Triana Montalván és això: un tresor.
De fet, ja es veia venir una cosa especial quan fa dos anys la família Arcas va obrir el Restaurant Montalván en una part del que havia estat la fàbrica de ceràmica de Triana més important de tots els temps. Però l'as que es guardaven sota la màniga encara era millor.
La intimitat del Montalván la dóna el fet que la façana exterior no deixa intuir el que amaga a dins: a la resta de la fàbrica de ceràmica s'han unit quatre cases sevillanes més adquirides per la propietat que, mantenint la seva essència, han esdevingut tota una oda a aquesta tradició tan trianera.
Habitació de l'Hotel Montalván
Perquè al costat de l'edifici també es va comprar tot el que hi havia a dins: caixes i caixes amb centenars de rajoles que els artesans havien elaborat per esglésies, monuments i particulars.
Peces que, magistralment combinades de manera aleatòria i sense cap ordre, han estat reciclades per decorar els patis interiors, les fonts, les façanes i fins i tot els capçals de les seves 21 habitacions. Totes originals. Totes meravelloses. Tota obra de l'estudi AF6 Arquitectes, a qui ja li han caigut diversos premis pel projecte.
Els antics forns , per cert, s'han mantingut tal qual i estan estudiant adaptar-los per utilitzar-los com a celler, reservats i per a tasts de vins. **
Fogons amb què tocar el cel
I si hi ha novetats a Sevilla, són sobretot al terreny gastronòmic: ai, amic, què ens agrada menjar bé. I resulta que per aquí han decidit apostar per una cuina de nivell, que va uns puntets més enllà -molts, podríem dir- de la típica tapa a la taverna de sempre que sent, també ens encanta.
Però parlem d'una cuina sofisticada, on el producte es troba a la mateixa alçada que el de l'elaboració i l'enginy necessaris per conjugar i jugar amb els elements. A Sobretaules, el temple gastro de Camil·la Ferraro , han aconseguit assolir tant aquesta excel·lència que fins i tot Madrid Fusió se li va reconèixer el mèrit amb el premi a Cuiner Revelació 2020.
En ple barri del Porvenir, animar-se a tastar les bogeries -en el millor sentit- que aquesta dona i el seu equip són capaços de preparar bé val un viatge a Sevilla.
També estan estrenades a Ispal, que acaba de renovar carta. Parlem del restaurant que aposta per la filosofia 100% Sevilla als plats. Tots ingredients de quilòmetre 0 , tot inspirat en les receptes de sempre: tot hi sap Híspalis.
Darrere dels fogons es troba el xef Jorge Manfredi, que va aterrar en aquest projecte del Grup La Raça el setembre del passat any per aconseguir el comandament.
A Ispal aposten per plats a la carta, però la seva gran carta són els menús degustació -un curt, un altre llarg- en què conviden a un autèntic viatge en el temps i espai per la Sevilla que tant honren a la seva cuina.
Novetats? Moltes: des de la prometedora "Sopa de picada homenatge a la Còria japonesa" a l'"Ardoria d'Osuna amb pernil" o la "Ploma ibèrica amb salsa al whisky". I tot regat amb qualsevol de les més de 400 referències del celler. Ens tempten, i molt…
Però hi ha més que parlar pel que fa a cuina, no s'acaba aquí la cosa: Barra Baja és l'aposta de dos joves xefs, Patricia Moliner i Rafa Liñán, que van obrir el seu projecte el desembre passat disposats a oferir una cuina diferent en concepte, sabor i presentació. **
Es van conèixer treballant junts amb Dani García a Marbella i van continuar el seu periple professional per grans restaurants del territori espanyol.
Ara, si el que busquem és revolució de la de veritat, tant en concepte com en tots i cadascun dels sentits que hom es pugui plantejar, cal parlar de Meridional.
Alta cuina portada a l'excels, producte per sobre de totes les coses, aposta per la creativitat més magistral i minimalisme absolut a l'espai ia les presentacions. David Parella és l'ànima darrere aquest nou projecte que no s'assembla a res vist a Sevilla mai: **si es busca alguna cosa única, aquí es trobarà. **
Meridional va néixer a finals del 2019 i encara està presentant-se al món. A la façana crida l'atenció l'absència absoluta del nom, cosa que, escolta, li dóna el puntet. A l´interior, **un ampli espai ocupat per vuit taules i una barra amb vistes a la cuina. **
Façana del restaurant Meridional
Una selecció exquisida i extensa de vins -amb especial protagonisme dels naturals- i una carta concisa però contundent: al voltant de deu plats on sempre hi ha tres ingredients que es fan forts. Si cal triar, ens decidim pels escamarlans a la brasa + mantega d'anacards + harrissa, i el tàrtar de presa ibèrica + rovell + espelta: espectaculars. **
Que l'experiència serà única s'intueix així que es dóna el primer glop al consomé amb el que obsequien en arribar. Detalls que expliquen.
Un altre que ha arrencat el camí és el restaurant de l'hotel EME Catedral Mercer. Al costat és la primera proposta a Andalusia del xef de Huelva Paco Pérez , amb cinc estrelles Michelin en el seu haver.
S'ha deixat inspirar en aquesta ocasió per la Sevilla dels segles XV i XVI, aquella que vivia el millor moment després del descobriment d'Amèrica. Una època en què ingredients arribats del Nou Món van modificar per sempre el receptari tradicional.
A Al Lado aposten per una carta plena d'opcions urbanites i desenfadades: si creus que l'ensalada és una tapa simple i previsible, és que no has provat la de Paco Pérez. El mateix passa amb els ous fregits amb calamars i tàrtara, el carpaccio de gamba blanca, els musclos escabetxats o el mollet de calamars. **
Ous fregits amb calamarset i tàrtara d'Al Lado
L'espai -obra de l'estudi d'arquitectura Flop!- destaca per una cuina allargada a la vista del comensal i per un ambient íntim. La vaixella , per cert, és de les que entren ganes d'emportar-se a casa.
I parlant de Michelin: està a punt El Follet , el restaurant de l'Eurostars Torre Sevilla -l'hotel que ocupa les últimes plantes de la torre dissenyada per César Pelli - d'estrenar la seva menú cinc estrelles de 2020, una degustació de diversos plats dissenyats per xefs guardonats amb estrelles Michelin.
Tot i que del que venim a parlar en realitat és de la seva terrassa Atalaya Torre Sevilla , que porta acumulades, des de la seva obertura fa dos mesos, 15 mil visites. Imprescindible pujar al mirador de la planta 37 i gaudir de les millors vistes de la ciutat, que així, tan petitona, recorda més una maqueta -l'entrada, per cert, costa 8 euros per a aquells que no siguin clients de l'hotel-.
Però l'experiència va molt més enllà: la terrassa aposta fort aquesta nova temporada per consolidar-se com l'espai perfecte per celebrar afterworks, i l'oferta del seu bar, que ja inclou còctels i alguna pica-pica, passarà a comptar amb rics vins i bescuits amb xocolata calenta per satisfer la gana dels que caminen solcant el cel sevillà.
Per rematar, també hi haurà art: el que artistes sevillans podran exhibir a les pròpies vidrieres del mirador. Aquí queda això.
Al fons, l'hotel Eurostars Torre Sevilla
Continuem parlant de cultura
Però ja és sabut que a Sevilla no tot és menjar i dormir, sent: que també ve a la ciutat a fer altres cosetes. Per exemple, a gaudir de la seva interessantíssima oferta cultural, que aquesta primavera enganxa més fort que mai a base de exposicions.
I tres llocs clau hi ha a la capital andalusa per recrear-se en aquests plaers. Al Caixa Fòrum Sevilla es pot visitar, fins al 31 de maig , L'esperit de Monmartre en temps de Tolosa Lautrec, una meravella d'exhibició amb més de 300 obres on gaudir del enginy de Tolosa Lautrec i d'alguns dels seus coetanis del París bohemi de finals del segle XIX.
El bonic Espai Santa Clara dedica la seva exposició actual als grans mestres de la pintura espanyola del segle XX amb Abrazos. Artistes en diàleg. Una exposició intergeneracional, en què conviuran, fins al 26 d'abril, obres d'artistes destacats com **Luis Gordillo o Antoni Tápies. **
L?última parada, això sí, servirà per enfrontar-se cara a cara amb aquesta Sevilla d?arrels: perquè per més que es transformi, l?essència sempre queda. I així passa al Museu de Belles Arts, on l'exposició Montañés, mestre de mestres, convida a recórrer les obres més destacades del gran escultor barroc com mai abans no s'han vist.
Marxem d'exposició?