En determinats moments, caminar per la de vegades gris i plujosa Liverpool —i diem “de vegades”, perquè no és tan ferotge el lleó com el pinten—, fa sentir que es viatja en el temps un bon grapat de dècades enrere.
Potser és, d'alguna manera, perquè la ciutat britànica, que es debat entre el seu sentir anglès o irlandès, no vol oblidar els anys de glòria, quan els seus carrers es recuperaven d'una guerra i quatre joves. John, Paul, George i Ringo: per a què més presentacions?— se les arreglaven per situar, en lletres majúscules, aquest enclavament portuari al mapa del món. Ells, els Beatles, van crear la banda sonora de les nostres vides, per molt de temps que hagi passat i per moltes generacions que hagin vingut després.
Estàtua de The Beatles a Liverpool, Regne Unit.
Així que avui hem vingut a proposar-te un viatge molt especial. Apropar-nos una mica més als Fab4 a través d'aquesta guia de Liverpool, la ciutat que els va veure néixer i créixer, fracassar i triomfar. Recrearem la seva història als llocs protagonistes de les seves vides. Dóna-li al play, que això comença ja.
‘LOVE ME DO’ O COM COMENÇO TOT
Sonen els primers acords d'un dels temes més famosos de la seva primer disc: res millor que anar-se'n als orígens per comprendre. I aquestes arrels, en el cas dels quatre de Liverpool, es troben a el barri de Woolton, a la zona sud de la ciutat. Allà, en un festival als jardins de la església de St. Peter, tocava el 6 de juliol de 1957 The Quarrymen, el primer grup de què va formar part John Lennon, d'aquelles encara un jove adolescent.
Entre el públic, un altre jovenet apassionat de la música que no va dubtar a acostar-se a xerrar amb els músics després de finalitzar l?actuació. El nen era Paul McCartney, que davant els ulls atònits de Lennon va tocar —i va cantar— el Twenty Flight Rock de Eddie Cochran: la seva unió al grup va resultar imminent. Aquell moment casual i improvisat va ser, encara que no poguessin ni tan sols sospitar-lo, el germen del que un dia esdevindria els Beatles. Quin millor començament per a la nostra ruta, que aquest?
Làpida d'Eleanor Rigby al costat de l'església de St Peter, Liverpool (Regne Unit).
Aprofitem per passejar per Church Road i comprovar que, fins i tot 70 anys després, manté tota la seva essència: als voltants van compartir incomptables moments de la seva adolescència John i Paul. Al costat de l'església, com en tot temple catòlic britànic com cal, s'aixequen nombroses làpides. En una, una inscripció ens resulta familiar: allà descansa Eleanor Rigby, protagonista —o no— de la cançó composta per McCartney anys més tard. Si el Beatle es va inspirar en el seu nom per compondre-la mai no ho va reconèixer, però no sembla qüestió de casualitat.
Per continuar el nostre particular periple, busquem Please Please Me a la llista de reproducció: és bona opció mentre ens apropem fins Mendips, el 251 de Melove Avenue, la casa on un joveníssim Lennon va viure entre 1945 i 1966 amb la seva tia Mimi.
Anys després de l'assassinat del Beatle, Yoko Ono va comprar la casa i la va donar al National Trust: des de llavors és patrimoni de lEstat. Per treure'ns el cuquet i no quedar-nos únicament amb contemplar la façana, l'ideal serà reservar plaça a una de les visites guiades que organitzen des del propi organisme i que inclouen l'accés a l'interior. Una ruta amb parada també en un altre important enclavament: l'adossat del 20 de Frothlin Road on va passar la seva infància Paul.
La casa de Lennon el 251, Melove Avenue, Liverpool (Regne Unit).
Les llars de George Harrison i Ringo Starr, més allunyats de Woolton, no són accessibles al públic, però si ens pot la curiositat, sempre podem acostar-nos a fer un ull des de fora, situada al 12 d'Arnold Groove la del primer, al 9 de Madryn Street la del segon. Al costat de la de Ringo, per cert, a la façana d'un antic pub al qual el bateria va dedicar la portada del seu primer disc en solitari, s'ha inaugurat el març del 2022 un mural de l?artista local John Culshaw en honor seu. Una fantasia de colors que rememora el Yellow Submarine amb la cara en blanc i negre.
PEREGRINACIÓ AL RITME DE STRAWBERRY FIELDS
Lennon va explicar en múltiples ocasions que aquest terreny avui en part recuperat va ser el pati de jocs on va passar gran part de la seva infància: a només cinc minuts de la casa de la seva infància tia Mimi, s'hi aixecava un bonic edifici victorià del que avui ja no en queda ni rastre. El que sí que queda és el reixat d'entrada a què tants i tants admiradors han continuat pelegrinant al llarg de les dècades: pintada de vermell, els murs a què estan subjectes compten amb infinitat de firmes i missatges plens d'afecte. El terreny acull un nou edifici amb una exposició sobre el grup visitable prèvia compra dentrada. També una botiga de records i una cafeteria.
Una mica més allunyat, en un agradable passeig, es troba la famosa Penny Lane. Un carrer simple, sense gaire a destacar, que curiosament va ser la protagonista de un dels temes més reeixits —encara que, i quin no ho va ser?— del mític grup de Liverpool: per això la placa que indica el seu nom és un continu tràfec d'incondicionals del grup i curiosos disposats a fer cua si cal per emportar-se la seva instantània a casa.
Mural de l'artista John Culshaw, homenatge a Ringo Starr, Liverpool (Regne Unit).
Sona la cançó als nostres auriculars —Strawberry Fields, Penny Lane, tant se val— mentre aconseguim la intersecció que aquesta fa amb Smithdown Road: allí, on la barberia i el banc que esmenta la lletra encara sobreviuen al pas dels anys, se citaven John, Paul i George per agafar l'autobús al centre de la ciutat. Tirem una mica de imaginació i som capaços de visualitzar-los allà xerrant i rient. En definitiva, somiant. Planejant tot un futur ple d'èxits, de camí al cor de Liverpool.
HOPE STREET: L'ESPERANÇA MAI ES PERD
No podia tenir cap altre nom la llarga avinguda que uneix les dues grans catedrals de la ciutat: la catòlica i la protestant es miren de reüll des dels dos extrems. I, entre l'una i l'altra, tot un capítol beatleià per explicar. Començant per l'institut on acudien Paul McCartney i George Harrison, avui transformat al Liverpool Institute for Performing Arts, finançat en part pel mateix Paul, que fins i tot es deixa veure alguna vegada a l'any per oferir-ne una masterclass. Allí es van conèixer i van compartir milers de moments i interessos musicals en comú. Per això McCartney no va dubtar a presentar el seu company a John. El tercer Beatle acabava de fer-ne l'aparició.
Casualment, a dues passes de l'institut es trobava el Centre d'Art on acudia Lennon, per això els tres amics no dubtaven a saltar-se les classes quan podien. Un dels seus racons preferits per passar l'estona va ser sempre el petit pub Ye Crake, en una de les entrepans: també ho freqüentava Lennon amb Cynthia, la seva primera dona, a qui va conèixer mentre estudiava. Entre els altres companys, Bill Harry —fundador de la revista Mercey Beat— o Stuart Sutcliffe, que durant una època també va formar part del grup. Què pot sonar? Vinga, donem-li al play a I want to hold your hand.
Liverpool Institute for Performing Arts, Liverpool (Regne Unit).
Continuem per la llarga avinguda mentre ens flanquegen esvelts edificis de estil georgià. Al mig del carrer, un grapat de escultures de maletes homenatja els que van emigrar durant la guerra. Entre els bàrtols, una guitarra: la de John, és clar. Parem a reposar forces amb una pinta i un ric peu en The Philarmonic Dining Rooms, on els Fav4 es reunien sovint. Tan assidus eren, que van arribar a reconèixer que una de les coses que més pena els donava de la fama era no poder tornar a prendre una cervesa en aquest original local. Això sí: el 2018, McCartney va passar de nou per ell al costat de James Corden mentre rodaven un episodi del seu programa de televisió.
Amb Get Back marcant el ritme —i l'estómac feliç—, fem una última parada a la veïna Arrad Street, al final de l'avinguda: s'hi trobava l'hospital maternal en què va néixer John Lennon. Diuen que la nit en què la seva mare va donar a llum, queien els últims bombardejos de la II Guerra Mundial a la ciutat. Sigui o no cert, mai ve malament una mica de dramatisme a la història.
Royal Albert Dock, Liverpool (Regne Unit).
LA HISTÒRIA DELS BEATLES, VISTA AVUI
El sol primaveral, que abraça amb delicadesa, es projecta sobre els maons vermellosos de l'Albert Dock celebrant el seu ressorgir. Ja fa més d'una dècada que aquesta zona portuària de magatzems abandonats va ser transformada en un centre comercial i de lleure ple de restaurants i vida. Per descomptat, entre botigues, galeries, cafès i pubs, hi va haver també espai per a The Beatles Story, el museu més complet imaginable sobre els Beatles.
Una manera divertida d'aprendre-ho tot sobre el grup al mateix temps que són descoberts multitud de secrets. Recreacions dels llocs clau a les seves vides —des del Casbah, el primer garito situat en un soterrani on van tocar, a clubs de la seva època a Hamburg—, la redacció del Mersey Beat, on es van escriure els primers reportatges sobre les seves actuacions, o els mítics estudis d'Abbey Road. Vestits originals, un contracte del 1962 per tocar dues hores i mitja a The Cavern per 30 lliures, o totes les curiositats referents al fenomen fan que van generar a tot el món. També la seva època mística, els seus dies a l'Índia o les seves carreres en solitari: l'habitació blanca de Lennon amb la cançó de Imagineu de fons, posa els borrissols de punta.
The Beatles Story, Liverpool (Regne Unit).
Una divertida botiga de souvenirs i una cafeteria on prendre un cafè amb la cara de Ringo dibuixada rematen l'experiència. Si es vol allargar una mica més, una opció és apuntar-se al Magical Mistery Tour, un recorregut de dues hores amb autobús pels llocs més emblemàtics relacionats amb tots quatre. Tot un must.
Després, i aprofitant que estem al costat del Mersey, el riu que va ser testimoni de tots els esdeveniments que van conformar la vida dels 4 de Liverpool, caminem per la seva ribera fins a assolir el lloc on s'alcen totes tres Gràcies: el Royal Liver Building, el Cunard Building i el Port of Liverpool Building. A la vorera, de cara al mar, quatre escultures en bronze dels Beatles els converteixen per sempre en part d'aquesta ciutat. Obra de Chris Butler i Andy Edwards, va ser col·locada el 2015 en homenatge als 50 anys des del darrer concert del grup a Liverpool, a l'Empire Theater.
REMEMORAR ELS 60 BALLANT
Poc té a veure amb l'ambient que es vivia 60 dècades enrere a Matthew Street, però, d'això no n'hi ha dubte, la música continua sent la protagonista. I si llavors les adolescents s'amuntegaven a les portes de The Cavern Club per veure actuar un grup local que ja estava donant de què parlar, avui ho fan els estrangers disposats a reviure aquells anys gloriosos dels inicis dels Beatles. Només endinsar-nos al carrer, ens rep el mateix Lennon: una escultura del músic, guitarra a la mà, decora una cantonada davant del club.
Un club que va obrir les portes el gener de 1957 als soterranis d'un magatzem de fruites, i per l'escenari del qual van passar els Beatles per primera vegada el 9 de novembre de 1961. A partir d'aquell dia van tornar fins a gairebé 300 ocasions: ja el 1963, el club més famós del món, se'ls va quedar petit. Avui, endinsar-se escales avall en aquest temple a la música en directe, suposa gaudir del millor ambient: els Beatles són, és clar, els més homenatjats sobre l'escenari. Mentre toquen versions de Help!, Menja together o Here comes the sun, ens apropem a la barra, on un dels còctels dedicats als integrants del grup serà el millor acompanyant per donar-ho tot a la pista.
Tot i que la reconstrucció es va fer al mil·límetre exactament igual al Cavern Club original, la realitat és que aquest va ser destruït el 1973 degut a unes obres del metro que mai no es van dur a terme. El 1984, però, la ciutat va decidir recuperar-ho : a les parets, desenes de cartells i records rememoren el pas de grans bandes internacionals —des de The Who als Rolling Stones, des de Queen a Stevie Wonder —que, al llarg de la seva història, no han volgut deixar de tocar a la mítica sala que va veure néixer als Beatles.
Tampoc ho fem nosaltres: aquí ens quedem per posar-hi el millor fermall final a la nostra guia de Liverpool. Un recorregut per la ciutat on, per molts anys que passin, els Fav4 seran per sempre immortals. Als nostres auriculars sona, per cert, In my life.