Tataki de tonyina vermella salvatge d'almadrava a La taverna del Campero
Això de Cadis no és normal. O sigui: tothom (però tothom) ha passat algun moment d'aquest estiu a les platges de Càdi z: a Bolonya, Zahora, Barbate, Conil o Zahara de les Atunes . Potser és culpa del tòpic “per què anar-hi si ja el tenim aquí…”, potser és cosa que no hi ha parné per més o senzillament que no hi ha un lloc millor on anar: l'art, les platges impossibles, els pobles blancs i una gastronomia on (encara) es respira l'amor al producte i l'afecte cap a la cuina ben feta.
Cadis està de moda: el Xef del Mar , els capvespres davant de l'Atlàntic, les haimes a Canelles de Meca i la tonyina (per Déu) salvatge de Barbate . Comencem aquest repàs gastronòmic per la Costa de la Llum a Zahara de les Atunes.
TABERNA TRASTEIG
Ens agrada molt la proposta de Laura López, Jaime Mato i José Miguel Fuentes (responsables també de l'anterior “Albedrío”) en part perquè, sense allunyar-se del producte, s'atreveix amb “altres cuines” —marroquí, peruana o tailandesa— una mica poc habitual a la zona. Ens agrada la decoració (trastes…) , el rotllo casual i que la carta canviï tan habitualment . Els millors plats van ser el satay de tonyina, el gelat de menta i (especialment) l'aiguachile de pop.
PD: En breu, aterren a Madrid.
LA TAVERNA DEL CAMPER
Seguim la ruta per la carrer Maria Lluïsa (que caminaràs una i mil vegades) i és que tres dels cinc restaurants imprescindibles s'ubiquen en aquest carrer ple de pàrquings (d'aquella manera…) i terrasses amb pissarres on et cansaràs de llegir peixet fregit i truita de gambetes . A l'embolic: La Taverna de Don Pepe Melero a Zahara ocupa l'espai de l'antic Ropiti i ofereix grans clàssics i una oferta basada en el treball amb la tonyina: vam menjar tàrtar de tonyina, ortiguillas i tonyina a la planxa amb patates forneres.
El problema? Massa gent, massa taules, massa soroll, massa tot. Tant de bo no mori èxit.
RAMÓN PIPÍ
Isidor Medina i Eugenio González van renovar el local l'any passat (molta fusta, vegetal i rotllo “nòrdic” però tot sigui dit: en realitat aquestes senyes d'identitat són més mediterrànies que no pas nòrdiques ) i continuen mantenint el seu afecte cap al producte en una proposta més allunyada de la taverna, potser més propera al restaurant clàssic; ho diuen alt i clar “ ens agrada tractar la matèria primera amb delicadesa, per no alterar-ne el sabor i no emmascarar-lo ”. No s'ha de perdre el pargo a baixa temperatura, el peix llimona a la planxa i el treball amb la tonyina. Ens agrada molt Ramon Pipí.
HOTEL RESTAURANT ANTONIO
Comencem amb els “peròs”: l'espai és una mica ranci i encara es respira certa aroma a “Hotel de toreros i futbolistes” que algun dia va ser ; no obstant, no trobareu un millor producte a Zahara de les Atunes. Demanem el curiós Aurum 24k (Premi Ruta de la Tonyina 2012) i Latapatún com a aperitius; imprescindibles el sashimi de ventresca , el tac de tonyina picant amb algues wakame i especialment aquest tàrtar de tonyina que probablement sigui (juntament amb el del Campero) un dels millors de tota la província, servit a més sobre gel picat. Excepcional.
EL REFUGI
Un estiu sense guingueta és menys estiu . Això és així —com també és així com és de difícil trobar xiringos on la proposta gastronòmica sigui acceptable; una (de tantes) excepcions a Cadis és aquest El Refugi , “cuina sahareña” pràcticament a peu de platja, on no accepten reserves però què més dóna, si pots esperar tirat a la sorra amb un parell de camamilles. No us perdeu les seves “papes amanides”, tonyina ceba i els seus dos clàssics: “güeníssim” i “malíssim”.
Seguir a @resimporta
*** Potser també t'interessi...**
- Cadis i la Costa de la Llum, mestres de vida
- Tots els articles de Jesús Terrés - Com comportar-se al Carnaval de Cadis
- 15 paradisos a la Costa de la Llum: les millors platges de Cadis - La tonyina vermella de Cadis: la pota negra del mar - Guia del Cadis canalla
- Tots els articles de Estovalles i Ganivet
- Tots els articles de Jesús Terrés