Vet aquí una joia del modernisme tardà
La Neue Nationalgalerie de Berlín , un dels grans fites de l'arquitectura del segle XX , torna a obrir les portes després sis anys de reformes.
Projectada i construïda entre 1963 i 1968 , la icònica estructura d'acer i vidre, dissenyada per Ludwig Mies van der Rohe, havia patit estralls després de gairebé cinquanta anys d?ús intensiu.
La Neue Nationalgalerie reneix de les cendres
Aquesta integral remodelació, que requeria una àmplia reparació de la carcassa de formigó , ha estat obra de l'estudi del arquitecte britànic David Chipperfield, qui no ha perdut el compromís visual amb l'aparença original de la construcció.
Encara que els Museus Estatals de Berlín romanen tancats des de el 24 d'abril passat , David Chipperfield Architects Berlin ha lliurat les claus del temple artístic a la Fundació Patrimoni Cultural Prusià (SPK) en un esdeveniment digital.
L'edifici va ser inaugurat el 1968
Per primera vegada des del seu naixement, la Neue Nationalgalerie oferirà un accés sense barreres gràcies a nova rampa que es troba a l'escala sud-est del podi i permet accedir tant a la terrassa gran com a l'entrada principal.
Les principals millores interiors inclouen la climatització, la il·luminació artificial, la seguretat i les instal·lacions per a visitants -vegeu el guarda-roba, la cafeteria i la botiga del museu-, així com la millora de l'accés per a discapacitats i la manipulació de les obres d'art.
No ha estat fàcil trobar un equilibri entre la conservació del monument i l'ús de l'edifici com a museu modern. Encara es poden apreciar elements contemporanis , el projecte de rehabilitació no representa una nova interpretació , sinó una reparació del mateix, per a la qual es van desmuntar uns 35.000 components originals.
"Desmuntar un edifici de tan inqüestionable autoritat ha estat una experiència estranya però un privilegi. Veure més enllà del seu exterior ha revelat tant les genialitats com els defectes, però en general no ha fet més que aprofundir la meva admiració per la visió de Mies. La nostra feina va ser, per tant, de naturalesa quirúrgica , abordant qüestions tècniques per protegir aquesta visió", declarava David Chipperfield.
Els elements contemporanis respecten l'essència de la construcció
I és que, tal com afirma Chipperfield, l'objectiu era atorgar a l'edifici una nova vida , conservant la seva funció original com a **museu i seu d'exposicions especials. **
Després de 50 anys d'ús, la característica façana d'acer i vidre de la Neue Nationalgalerie havia aconseguit un estat crític a causa de defectes estructurals. Fets com la corrosió al voltant de les barres de subjecció del vidre , així com els vidres trencats resultants, havien posat en perill la seguretat del públic. Això és perquè Mies van der Rohe va prestar més atenció a l'aparença i les proporcions que a la utilitat.
D'altra banda, el mur de granit del museu berlinès va ser una de les primeres façanes ventilades de pedra natural instal·lades a Alemanya . Per això, després de diverses comprovacions del seu estat, es van recol·locar les lloses de granit en la posició original.
Alhora, també es va prestar especial atenció a la neteja de les mateixes: la brutícia i l'enfosquiment severs de la superfície , la decoloració marró vermellosa, el creixement biogènic i la protecció de la superfície que s'havia aplicat incorrectament es van eliminar sense fer malbé els materials.
"Es tractava de preservar l'aura i no de restituir una imatge. La rehabilitació de la Nationalgalerie acceptava fonamentalment l'envelliment i les empremtes d'ús al teixit de l'edifici existent, sempre que no perjudiquessin el seu aspecte i la seva utilitat" , apuntava Alexander Schwarz , soci i director de disseny de David Chipperfield Architects Berlin.
S'ha incorporat tecnologia LED per reduir el consum d'energia
En resum, la perfecció del batejat com "temple de la modernitat" gairebé no permetia marge de maniobra, per la qual cosa les mesures de construcció es van centrar en la revisió general de l'estructura , en l'eliminació de toxines i la consecució dels estàndards tècnics i energètics actuals , en la mesura del possible.
Mentre que elements com l'ascensor de càrrega i la tecnologia de cortines de la sala d'exposicions han estat conservats com a patrimoni tècnic, els falsos sostres modulars del soterrani, la il·luminació dels espais mitjançant plafons, el to càlid de la llum artificial, el disseny de les cambres de bany, el paper pintat d'encenalls de fusta juntament amb el terra de moqueta a les sales de la col·lecció i les rajoles de flexo a la zona de la rebotiga han refrescat la imatge del museu.
Gràcies a la reutilització i conversió dels antics espais tècnics, ha estat possible crear-ne una contemporània zona d'exhibicions i sales demmagatzematge addicionals.
És clar exemple d'això la planta inferior, que s'ha reconfigurat per millorar l'accés a les zones comunes com els serveis, la botiga del museu, el guarda-roba i la llibreria , així com també s'han ampliat els magatzems de pintures i escultures.
L´espai compta amb sales d´emmagatzematge addicionals
“Aquest projecte ha estat excepcional en molts aspectes: la intensitat amb què es van discutir qüestions aparentment marginals, l'alt grau d'estima pel teixit material de l'edifici, l'avaluació diferenciada dels diferents interessos i preocupacions, així com el missatge explícit que després de la finalització de les obres no hi ha res més a veure una gran obra del modernisme tardà, que ha estat restaurada amb molta cura”, explicava Martin Reichert , soci i director general, David Chipperfield Architects Berlin.
De moment, el museu roman tancat per les restriccions de la ciutat
Finalment, cal destacar que els materials perillosos utilitzats durant la construcció de l'edifici a la dècada dels 60, entre els quals s'inclouen l'amiant i la fibra mineral artificial s'han eradicat , el que aplana el camí cap a la sosteinibilitat.
Entre altres modificacions que vetllen pel respecte pel medi ambient, s'ha incorporat a l'edifici tecnologia LED per reduir el consum denergia.