Rumb a Murano al vaporetto i deixant enrere la imponent panoràmica de Venècia.
Fa tot just un any lamentàvem que l'overtourism estava devorant Venècia. Mesos després, la pandèmia va capgirar la ciutat i els nets canals obrien pas a una naturalesa que tornava a emergir. Però... i ara què?
Venècia sense tu (Charles Aznavour)
Quina profunda emoció recordar l'ahir / Quan tot a Venècia, em parlava d'amor / Davant la meva soledat al capvespre / El teu record llunyà em ve a buscar
Quina callada quietud, quina tristesa sense fi / Quina diferent Venècia si em faltes tu / Una góndola va, aixoplugant un amor / El que jo et vaig entregar, digues-me tu, on és?
Quina tristesa hi ha en tu, no pareixes igual / Ets una altra Venècia més freda i més grisa / El serè canal de romàntica llum / I ahir a la nit a l'encant que feia somiar
Quina callada quietud, quina tristesa sense fi / Quina diferent Venècia si em faltes tu / Ni la lluna en passar té el mateix fulgor / Quina trista i sola està Venècia sense el teu amor
Com pateixo en pensar que a Venècia va morir / L'amor que jurabes etern guardar / Només queda un adéu, que no puc oblidar / Avui Venècia sense tu, que trista i sola està
La Riva degli Schiavoni amb la basílica de Sant Giorgio Maggiore al fons
L'últim cop que vaig anar a Venècia nevava tant que les màscares del Carnaval s'afanyaven gairebé més per abrigar orelles que per amagar nassos. Perquè sí, nevava infinit i eren dies de Carnaval; la postal sublimada.
Què millor pot demanar el viatger que arribar a la ciutat més bonica del món –convinguem primer això, que Venècia és la ciutat més bonica del món– i trobar-la en tota la seva esplendor: colossals flocs de neu ballant sobre les gòndoles i una infinitat de disfresses deixant anar baf sota un bullici rar, un bullici que el 2020 no va existir però que abans era immens i, alhora, monacal. Perquè Venècia obliga a parlar en veu baixa i això sempre l'ha salvat una mica del estrèpit.
Una de les sales de les Galeries dell’Acadèmia
Així que és probable que acabis enxampant el vaporetto del revés i desembarcant a Giudecca, on et rebrà l'antic molí Stucky, plusquam perfecte exemple d'arquitectura neogòtica industrial del XIX que a veure, és gairebé un sacrilegi adorar-lo quan davant has deixat Venècia rebentant de Renaixement. Però sí, ho adorem, adorem el gegantí bloc de maó que antany va ser fàbrica de macarrons i avui és un hotel pintó del grup Hilton.
Mai no saps per on començar. I mai vols anar el primer a Sant Marc perquè renegues del souvenir, perquè no vols ser com la resta i fer-te la foto de rigor, doble check.
També venerem els seus carrers calmes, barets on sentir-te més viatger, menys turista, descobrir coses com que Miquel Àngel va viure aquí durant tres anys d'exili voluntari, quedar-nos amb la boca obertíssima davant l'església del Santíssim Redemptor de Palladio i sí, al màxim de superlatius.
Les porxades amb la seva imponent columnata
Ben vist, el millor de Giudecca podria ser tornar a creuar. Tornar a Venècia i decidir donar un rebombori al Gran Canal per visitar Peggy Guggenheim. Per voler ser Peggy Guggenheim, perquè és a casa seva, el Palau Venier dei Leoni , on comprens per què la mecenes, per què ella igual que tants, va decidir quedar-se aquí.
I aleshores desitjaràs comprar-te unes ulleres de sol colossals, unes d'aquelles que són gairebé com una màscara de Carnaval, i rendir-te, ara sí, al souvenir: al Bellini a Harry's Bar, encara que sàpigues que no serà el millor del món perquè els tenen tots preparats i en fila índia tal si fossin imants de nevera, però tant se val. El Bellini de Harry's és el millor del món.
Una parella gaudeix del dinar de Cap d'Any a la terrassa de l'Hotel Monaco & Grand Canal
I mires al cel. I veus desfilar davant teu els colors de Canaletto, els de Tiziano i els de Tintoretto, aquests capvespres pintats en technicolor molt abans que Visconti li donés mort a la ciutat amb la mala adaptació de la novel·la de Mann.
Tadzio, el protagonista, no dorm a Venècia, sinó a El Lido , aquesta llengua de dotze quilòmetres que es relami cada final de bell estiu perquè és quan tot sap cinema i l'enlluernament de Hollywood sublima l'esplendor.
Cúpula de la basílica Santa Maria della Salute
La darrera vegada que vaig anar a Venècia era Carnaval i no hi havia més virus que el de la massificació, aquella que tenia el Gran Canal exhaust, hait de creuers i processons per Rialto.
Després va arribar la pandèmia i als carrers se sentia el ressò, les aigües es van tornar del blau de Canaletto i fins i tot hi va haver qui va voler veure dofins saltant de palazzo a palazzo.
La foto estava trucada, però no les nostres ganes dimaginar una Venècia així. Però no, no pots ser la ciutat més bella del món i pretendre que ningú no et miri. A veure ara què, Venècia.
L'emblemàtic to rosa venecià del Palazzo Grassi
Segons es preveu, d'aquí a deu anys no viurà ningú al centre de Venècia –avui, la població és de menys de 50.000 habitants– i el nombre de visitants superarà els 40 milions anuals, just el doble que ara.
Amb aquestes dades sobre la taula, fa temps que Venècia és vista com la gallina dels ous d'or del turisme. La ciutat de faula que no va saber gestionar el seu èxit i que, de tant explotar els seus encants, va acabar amb ells. És evident que els més de dos mil milions d'euros de benefici que genera el turisme no compensen els costos alts que provoca.
Que genera o que generava, perquè tots aquests números són del passat, del món prepandèmia. Ara, aquesta ciutat a mig gas on pràcticament tothom viu del turisme s'enfronta a un problema addicional: reprendre les regnes d'una economia empobrida que posa de manifest els perills d'apostar totes les cartes a un sol número.
Però com a bona crisi, aquesta aturada forçada representa també una oportunitat única per imaginar la Venècia desitjada, una on els tallers dels artesans siguin més nombrosos que les botigues de souvenirs i on hi hagi més artistes residents i més inversió en projectes mediambientals i menys creueristes d'un sol dia.
De la nit al dia, Venècia s'ha convertit en un laboratori on experimentar solucions per avançar cap a un turisme més responsable i sostenible. I la indústria del viatge mira amb atenció el que passa aquí.
Preparant la tradicional carrera de l'Any Nou a Fondamenta delle Zattere
Segons apunten els experts, la solució no passa tant per assenyalar els culpables –creuers? Airbnb?–, sinó per desenvolupar un model més inclusiu basat en la col·laboració mútua entre residents i turistes.
Un model en què el turisme aporti (i no resti) beneficis a la infraestructura urbana, que involucri el ciutadà en la cura del patrimoni històric i cultural i, importantíssim, que prioritzi el respecte pel medi ambient i la convivència.
Així, mentre els turistes comencen a tornar a poc a poc i l'Ajuntament planteja noves mesures que tenen com a objectiu a curt termini la gestió i la regulació dels fluxos de visitants –torns per controlar l'accés a les zones més visitades, impostos turístics, sistema de quotes i reserves...–, els hotels han reforçat els llaços amb museus, associacions d'artesans i artistes per oferir programes culturals que sedueixin un altre tipus de viatgers , i diferents iniciatives particulars es coordinen entre elles per trobar alternatives i buscar nous usos per a la quantitat d'edificis que, segons s'espera, acabaran buits i abandonats els propers mesos.
La façana renaixentista del Palazzo dei Camerlenghi al costat del pont de Rialto
Molts han recuperat el vell somni de convertir Venècia en una barreja de Brussel·les i Berlín i miren cap a les dues universitats de la ciutat com la solució a tots els mals.
Es tracta d'atreure fundacions artístiques, instituts de recerca, corporacions multinacionals i nòmades digitals que facin de Venècia un epicentre intel·lectual i científic. Un altre dels grans problemes de la ciutat, la seva fragilitat mediambiental, es pot tornar a favor seu, i servir d'imant institucions interessades a estudiar el canvi climàtic.
Mentre esperem que s'implementi alguna mesura que condueixi a un canvi significatiu, el debat sobre la Venècia que volem està obert i accepta propostes, i les idees per aconseguir-ho ja s'han posat a funcionar. **
Els colors de Venècia