L'Algarve, més enllà de les platges
No negarem el que és evident: morim de ganes per tornar a l'Algarve.
Perquè aquest trosset d'edèn portuguès banyat per un Atlàntic que li regala la paleta de blaus més fascinant, sempre està disposat a oferir el millor de si: les seves platges infinites i els seus penya-segats de vertigen, els seus encantadors poblets costaners, i aquest “no sé què” que atrapa així que creuem la frontera —i que ens treu un somriure ximple que queda tatuat a la cara des del primer instant—.
Però, què tal si proposem un viatge a l'Algarve en què no trepitjarem la sorra? Si diem que hi ha un sud de Portugal allunyat dels para-sols, les tovalloles, les sardinhas grelhadas i l'olor de crema solar?
Posem rumb terra endins: ja t'enduem nosaltres. Tu només prepara't a gaudir.
Converses d'Alpendre
SENSE REGLES, SENSE SOROLL, SENSE ESTRÈS
Marta i Tiago vivien una vida completa a Lisboa quan un bon dia es van adonar que la felicitat, potser, era en un altre lloc. El seu fill Francesc acabava de néixer i es mereixia criar-se en un entorn allunyat del caos de la capital. El mateix van pensar els pares de la Marta: tots van deixar feines, carreres, amics… i van posar rumb al sud a la recerca d'una nova llar. De nous reptes.
Així van trobar un antic hotel en venda a la zona rural de Tavira que, després d'una àrdua reforma, van batejar com Converses d'Alpendre —“Converses al Porxo”—: un preciós allotjament boutique ple de carisma.
Perquè quan es trepitja l'herba de les seves cures terres un es queda enamorat del silenci, de la quietud. La pau, interrompuda només pel cant dels ocells que voletegen entre els garrofers i tarongers de la finca, convida a baixar el ritme vital; a relaxar-se. Aquesta és l'aposta que ni hi ha límit horari per esmorzar.
L'hotel està compost per dotze habitacions —van de camí a sumar-ne una més— dissenyades amb un gust exquisit. Entre elles, les dues joies de la corona: una fascinant cabana amb piscina privada disfressada de troncs apilats —un parany meravellós— i una —oh, déu meu— casa a l'arbre per tornar a la infància, però amb una mica més d'estil.
Converses d'Alpendre (Vila Nova de Cacela, Algarve)
A Converses d'Alpendre abunden les fustes, l'espart i el blanc; els detalls que expliquen —aquests amenities d'Orange Verbena— i els tèxtils escollits amb cura.
També la bona gastronomia: el xef Gonzalo s'encarrega de defensar-la amb afany presentant un menú diari inspirat en la cuina portuguesa més autèntica. Un oasi perfecte per desconnectar i rendir-se davant aquest sol algarvià que tant reconforta i que, el mateix convida a fer una capbussada a la piscina d'aigua salada, que a fer una migdiada amb la brisa del sud com a únic acompanyant.
Trobem un altre refugi no gaire lluny, als afores de São Brás d'Alportel. Als peus de la Serra do Caldeirão hi ha un altre d'aquells racons on voldríem quedar-nos a viure per sempre: Farmhouse of the Palms va néixer com el necessari canvi de vida de Frank, Veronique i el seu fill Jules el 2014.
L'energia dedicada al món de la banca a Anvers els sobrepassava i van decidir invertir els estalvis en un nou projecte. Un allotjament rural diferent, al sud de Portugal, on tractar els seus hostes com a amics? No hi havia cap pla millor.
I els va costar aconseguir-ho: van visitar fins a 150 propietats a l'Algarve, però no van acabar de quallar. A punt de donar-se per vençuts, la van trobar: una antiga granja amb 300 anys d'història va ser el lloc ideal per fer realitat el seu somni.
Frank guia els hostes pels diferents espais mentre defensa, amb il·lusió, les raons per les quals cada detall és com és. I de nou el jute, de nou el blanc radiant algarvià, la fusta i la ceràmica: tot està encarregat a artesans locals, des dels mobles o llums a les rajoles del terra.
Sempre han volgut apostar per la terra que tan bé els ha rebut: aquí, ja sigui en la intimitat de l'habitació, o en qualsevol dels seus bufons salons o terrasses, un es deixa portar per aquesta perfecta combinació entre el rústic i el sofisticat.
Per rematar-nos de felicitat apareix Maria, veïna de Sao Bras d'Alportel amb 30 anys d'experiència a la restauració. Ella s'encarrega d'alegrar el paladar des de la cuina: les seues cataplanes de peix i marisc són, senzillament, espectaculars. Al matí, això sí, el nirvana arriba amb l'esmorzar: el festí desplegat sobre la taula farà plorar de felicitat més d'un.
DIRECTES AL COR —ALGARVIÀ—
Qui estimi conduir trobarà la felicitat a l'interior de l'Algarve. Perquè per a carreteres zigzaguejants abraçades per bells paisatges, ja està la N-124: una successió de corbes impossibles que s'endinsa a la Serra do Caldeirão fent-nos oblidar que, a escassos quilòmetres, hi ha les aplaudides platges portugueses.
Per ella discorre part de la famosa Via Algarviana, un Sender de Gran Recorregut amb més de 300 quilòmetres que uneix la frontera amb Espanya amb l'Atlàntic. Pel camí, a més, travessa el Barrocal i part del Parc Natural del Sud-oest Alentejano i Costa Vicentina.
Per gaudir d'un idíl·lic dia campestre només cal triar un dels seus trams i llançar-se al plaer beneït de caminar: el Sector 4 arrenca al llogaret d'Amoreira i, després de 8 quilòmetres entre prats de roselles i lavanda, estepes, matagalls, sureres i arboços, arriba Cachopo, un dels poblets d'essència rural que defineixen més bé l'Algarve interior.
Els seus 100 habitants s'encarreguen que així sigui. Aquí es pot visitar la seva Església de Sao Estêvão, del segle XVI, o rondar pel seu curiós museu de flors de cera.
També passejar pels seus coquets carrers, saludar els gats que dormen panxa amunt al sol o visitar la senyora Otilia Cardeira, presidenta de la Junta de Fregèsia de Cachopo.
Amb els seus 70 i tants i enfundada en els seus texans, desprèn energia a dojo mentre mostra el seu gran domini en l'art del teler: així s'assegura mantenir viva la tradició. Una xerrada amena i un tros de bolo de mel casolà després, toca continuar el viatge tastant els sabors d'aquest altre Algarve.
I el millor lloc per fer-ho és a diversos quilòmetres, a Barranco Velho. A Tia Bia , el restaurant de Catia i Nono, no és només un racó de pas on recarregar forces: aquesta venda rural és un santuari a allò autèntic, a allò exquisit.
Allò de sempre però amb tocs diferenciadors. Un exemple? Les molles de bacalhau i camarão que serveixen dins d'una hogaza causen sensació entre propis i estranys.
Per seguir, una mica de venao i un plat de cabrit amb patates i verdures. Aquí ve a donar-ho tot, no hi ha excuses: per baixar-ho ja està el licor d'arboç que elaboren a la destil·leria familiar de Nono. Amb més de 48º d'alcohol, requereix de cert –exemple– entrenament en el consum de digestius. I el que avisa…
A Tia Bia, a Barranco do Velho
CIAO, ESTRÈS
Són molts els que arriben a l'Algarve a la recerca d'aquesta pau que tant anhelen a la voràgine del dia a dia. I d'això se'n va adonar fa temps un altre dels grans hotels de la regió, el Anantara Vilamoura Algarve Resort , on l'objectiu és gaudir: del descans, del luxe, del bon menjar i de l'atenció acurada que abraça cada hoste i el fa sentir com a casa —fins i tot en aquest exclusiu allotjament de firma asiàtica—. Perquè la vida serà feliç, i aquí s'ho prenen molt de debò.
Tant, que a més dels seus enlluernadors espais comuns i delicioses habitacions, les seves piscines i restaurants, ofereixen als seus hostes una oferta d'experiències a la carta que inclou, compte amb la dada, un safari per l'Algarve interior.
De fer-ho realitat se n'encarrega Marco, guia de Stressaway, que recull els clients en un divertit jeep descapotable per portar-los d'excursió.
Una aventura que s'inicia en una de les localitats que concentra més vida a l'interior: Loulé, antiga capital de l'Algarve, enlluerna amb les seves arrels àrabs i la seva arquitectura. Sobretot els dissabtes, quan les parades amb verdures i fruites fresques es despleguen al voltant del bell edifici del mercat. **
El poble convida a passejar, a conversar amb els botiguers ia recórrer els seus carrers empedrats —sota les que es troba, per cert, l'aqüífer més gran de l'Algarve—. Però també a admirar les antigues muralles del castell oa conèixer projectes com ara Loulé Criatiu , la tasca del qual en pro de les tradicions artesanals i dels joves artistes de la regió és digna de la màxima atenció.
Un oasi de pau a l'Algarve
Després tocarà agafar-se bé, perquè vindran corbes —i sots!—: per camins rurals el paisatge anirà mutant de la terra vermellosa de les muntanyes suaus al costat del Paratge Protegit Rocha da Pena , al verd intens que brolla més a l'interior.
Una parada a Benafim, que concentra l'essència de la vida rural, oa Alte, el llogaret més popular, se celebra amb un ric suc de taronja i un típic dolç a base d'ametlla i figa. També fotografiant les pintoresques façanes i portes, el senyal d'identitat.
Reconéixer, de la mà de Marco, algunes de les 500 varietats de flors que creixen a la zona, serà part de l'experiència. Així s'arribarà a Quinta do Freixo, un altre d'aquells preciosos projectes familiars que dóna gust a descobrir.
En aquest cas, la història es va iniciar a finals del segle XIX. Avui és la cinquena generació la que està immersa en el treball diari que exigeixen les 700 hectàrees de terreny on desenvolupen el cultiu i cura dels animals: tot allò que s'extreu dels seus camps és ecològic.
Famosos per les seves conserves, mels i excel·lents melmelades gourmet —missió impossible no pecar—, aposten per una producció completament artesanal. Ara també ho han fet per l'allotjament rural i la restauració ecològica: un altre lloc que no hi pot faltar.
Cinquena do Freixo, Benafim
PROVEM, BRINDEM, CATEM
Hi ha molts tipus de festí gastronòmic per viure a l'interior de l'Algarve, i un es dóna a Cafezique: aquí la cuina dalçada és la reina. I és així perquè, després d'aquesta coqueta caseta restaurant al costat de l'antic castell de Loulé, es venera el producte de qualitat així com els rics vins portuguesos.
Leandro Araujo —xef amb experiència amb noms com Berasategui o Quique Dacosta— i Joao Valadas —sombrier— s'encarreguen que el gaudi estigui assegurat. Tots dos van coincidir al també estavellat São Gabriel, a Almancil, abans d'apostar per fi pel seu propi projecte culinari.
A Cafezique les textures i sabors es conjuguen amb mestratge agasajant el comensal amb un veritable festival de sensacions: des de el pa fermentat durant 24 hores —servit al costat de mantega fermentada amb quefir durant 12— a el tàrtar de gambes amb api i llima, passant per la pasta de full de pop amb curri verd o el seu arròs amb bolets, llardons i calamars. Tant se val què escollir de la seva carta perquè absolutament tot està exquisit. També, és clar, els seus vins.
Arròs de Ferrat, Shitake, torresmes de rissol i Lula grelhada
I resulta que són molts els que desconeixen que les terres algarvianes allotgen empreses vinícoles amb segell del sud: els paisatges sembrats de vinyes són cada cop més comuns en aquesta regió. Un exemple és Morgado do Quintão, fundat pel Comte de Silves al segle XIX, que continua pertanyent a la mateixa família.
Un camí abrupte porta des del reixat d'entrada, i entre cultius de la varietat Negra Mole —també creixen Crato Branco i Castelão— , fins a la casa principal on atenen els visitants. De nou la pau rep sense demanar res a canvi: aquí queden lluny els sorolls i s'abracen els sons de la natura.
Sota les branques d'una olivera mil·lenària que presideix el jardí se celebren meravellosos tasts i dinars: una manera estupenda d'endinsar-se en el projecte —sí, un altre més!— de Teresa i Felip, germans i defensors dels vins —en aquest cas, ecològics— amb gust d'Algarve que comercien des de fa tres anys.
Gran part d'aquella ànima que es respira a la hisenda és herència de una altra Teresa, la mare dels cicerons, que morta fa uns anys, va deixar darrere seu un llegat traduït en la passió per la vida i en un amor immens per l'art.
Les seves obres decoren la casa principal i són el motor d'una altra iniciativa bonica: Morgado do Quintão és també residència d'artistes que passen una temporada en connexió amb l'entorn per plasmar la seva inspiració, en acabar, a l'etiqueta de les ampolles de la collita següent.
Un altre tast ben diferent és el que es realitza després de la visita guiada a Monterosa, a Moncarapacho: aquí són les oliveres les que manen. Cinc gotets disposats sobre la taula contenen l'oli d'oliva verge extra de les varietats que aquí es cullen: Verdial, Camamilla, Picual, Cobrançosa i Selecció, unió de totes elles.
L'encarregada d'instruir sobre les bondats de l'or líquid és Mariana, que exposa amb passió la història del fundador, Detlev von Rosen, empresari suec que va trobar -una vegada més- a l'Algarve el paradís que buscava. Va arribar el 1969, encara que fins al 2000 no es va llançar per aquest objectiu: va voler elaborar, des del sud, un dels millors olis d'oliva verge extra de Portugal. I sí, ho va fer.
Mariana posa èmfasi en les cures detalls del procés de cultiu, també en les aromes i sabors: l'acidesa dels uns, el picant dels altres. I la màgia succeeix a les papil·les de la mateixa manera que ho fa amb la vista en recórrer les fotogèniques fileres d'oliveres que creixen a la finca. Tractats de manera ecològica, el que es produeix a les seves 20 hectàrees de terreny ha rebut fins i tot premis internacionals.
En acabar la visita, la frontera amb Espanya quedarà a pocs quilòmetres. Potser és llavors el moment de dir adéu a l'Algarve. O molt millor: fins després. Perquè no negarem el que és evident: abans de marxar, ja estarem desitjant tornar.