Viatge musical a un continent fascinant
Per això hem obert la llista amb un tema més que reconeixible de Miriam Makeba , Mama Àfrica, icona de la lluita contra l'apartheid a Sud-àfrica. El track que sents, Pata Pata va arribar, el 1966, al número u a diversos països del món.
Per part seva, l'etíop Mulatu Astatkee, pare de l'Ethio-jazz, va ser el primer estudiant africà al Berklee College of Music, i avui és un dels músics i arranjadors més coneguts del món. Una altra etíop, Ejigayehu Shibabaw -GiGi - barreja jazz, soul i afrofunk a Khan.
El blues és un corrent potent a Àfrica, i en consant reinvenció. Escolta com rotunds sonen Songhoy Blues, un grup de músics de Tombuctú que es van conèixer durant el seu exili a Bamako , després de ser forçats a deixar les seves llars per la guerra civil. Pots conèixer tota la seva història **aquí.**
Aquest gènere és també una de les influències que inunden la música de NO blues, el grup que va inventar l'arabicana , que barreja la música més tradicional dels Estats Units amb arrels orientals . Així dóna lloc a combinacions tan potents com Go On.
També hi ha barreja a la música de Mamani Keïta, que canta ritmes tradicionals bambares acompanyada d'un so potent de guitarra elèctrica . El segueix el famosíssim Fela Kuti, que va revolucionar no només la música -creant l'afrobeat- sinó també el panorama cultural i polític dÀfrica. Hi ha lloc així mateix per al seu hereu, Femi Kuti, que segueix el camí del seu pare tant en l'aspecte musical com social.
Des del Sàhara Occidental arriba la veu d'Aziza Brahim, que amb títols com Buscant la pau pretén estendre un pont entre la realitat espanyola i la sahrauí (d'aquí el nom en el nostre idioma) amb la música haul com a base. Una altra dona, aquesta vegada marroquina, continua el nostre recorregut amb un parell de discos exquisits . Parlem de Hindi Zahra, exemple de la música africana a l'exili -viu a França des del 1993, però continua cantant a berber en moltes de les seves produccions-.
Dues generacions malies, representades als gegants de la música Ali Farka Toure i Toumani Diabate , treballen junts a Ali&Toumani, mentre que Alsarah, jove promesa del pop sudanès , s'alia amb The Nubatones per donar a llum un disc que barreja el millor de la música del nord-est d'Àfrica.
Arriben per fi Die Antwort, que trenquen pistes a tot el món amb el seu electro rap-rave de Ciutat del Cap i una actitud que no troba igual; no podien faltar a la nostra llista. Tampoc Kasai Allstars, una ensemble de ni més ni menys que 25 músics del Congo provinents de cinc ètnies diferents , tradicionalment en guerra.
Amadou i Mariam, que es van conèixer a l'institut per a joves cecs de Mali, barregen els ritmes tradicionals de la seva pàtria amb guitarres elèctriques, violins de Síria, trompetes cubanes, ney egipcis, taules índies i percussió Dogón en inigualables composicions. King Ayisoba, per la seva banda, un reivindicatiu grup de Ghana que encara llança els seus treballs a cassettes, tanca aquesta selecció amb un tema anomenat, és clar, Àfrica, que crida a la unió d'aquest impressionant continent.