Agricultura orgànica de la Muntanya Kenya, viatgem fins a MOOF
Com que de moment la venda dels seus productes orgànics no és especialment abundant (estimen uns 15 quilos a la setmana), van optar per cuinar-los, i així possibilitar que la gent els degustés, alhora que salvaven producció i guanyaven algun dineret . Muntar quatre petites tendes-habitació va ser la decisió lògica que va seguir poc després.
Així, als afores de Nanyuki , una localitat kenyana a l'alçada de l'Equador amb nom d'estació del metro de Tòquio, un pot gaudir d'una parcel·la de tranquil·litat en aquest allotjament reciclable, MOOF Àfrica. És l'acrònim de M ount K enya O rganic F arming (“Agricultura orgànica de la Muntanya Kenya”, en anglès), però també un joc de paraules que exhorta a Àfrica que es mogui. “Que desperti”, més aviat, precisa Peter.
A ** MOOF ** s'aprofita tot: les escombraries orgàniques alimenta un sistema de gas metà canalitzat per utilitzar-se als fogons de la cuina . “És biogàs. Fem servir els intestins dels animals, el poses en aquests globus -explica Peter-, i ho barreges amb les deixalles de la cuina. El que passa és que es crea metà”. “Fa una mica malament...”, es disculpa Rebecca, en mostrar el sistema.
Un alberg reciclable a Kenya
El negoci dels Murage va néixer de la frustració infantil de Peter de veure com la seva mare no arribava a alimentar família amb el terreny de què disposaven. “Vaig pensar que em podria concentrar a l'agricultura per ajudar la meva mare i poder aconseguir els aliments suficients”, rememora. Va poder estudiar i es va especialitzar a Agricultura, encara que l'educació formal que va rebre no aconseguia augmentar la productivitat de la terra. Va arribar així a la agricultura orgànica, per a l'especialització del qual va haver de marxar becat al Regne Unit, on va adquirir els diners i els coneixements necessaris per posar-lo en marxa a la seva Kenya natal. El 2002, entre els seus estalvis i amb l'ajuda d'un préstec, es van fer amb les dues hectàrees de terra sobre les quals ara s'assenta MOOF . Deu anys després arribarien el restaurant i l'allotjament.
Què creix als seus terrenys? Blat de moro, enciam, ruca, tomàquets, espinacs, mill, plàtans, groselles... i una flor blava el nom de la qual Rebecca només encerta a dir-nos en kikuyu , el vostre idioma tribal. El seu marit indicarà després que es tracta d'índig, de la qual se n'extreu una substància per crear tint de pèl. No cal a Rebecca, per exemple, qui, com moltes dones africanes, porta perruca.
Peter Murage
El producte més rendible és el gerani , l'extracte del qual s'usa per a pocions antimosquit, locions i cremes. Però aquest -apunta Rebecca- “deixa molt de lloc a la terra, i amb qui millor comparteix l'espai és amb el blat de moro”, element essencial a la dieta de la regió. D'aquesta manera ho tenen disposat en els seus dominis, i argueixen que aquestes plantes, per la seva olor, serveixen a més per mantenir allunyades, de forma natural, les bestioles interessades en el blat de moro . "A la vegada que produeixes una cosa que et reportarà beneficis, estàs aconseguint aliments", afirma satisfet Peter.
Aquest sistema està calant entre els grangers de la zona, i ja n'hi ha uns dos mil interessats en l'agricultura orgànica. Els grangers veïns porten la producció de gerani a MOOF, els Murage se la compren, la premsen a les seves pròpies instal·lacions, i venen el resultat a uns 75 euros el quilo, amb un contracte anual amb una empresa britànica per 500 quilos cada any.
El producte estrella, però, són les maduixes . Els cambrers del restaurant amb prou feines triguen un mil·lisegon a recomanar el batut de maduixes orgàniques. I al menú hi ha també gelat natural de maduixes i pastís cuinat amb aquesta mateixa fruita.
MOOF promou l'agricultura orgànica
Els ous , per exemple, també surten dels pollastres de la granja, dels quals s'aprofiten fins a les plomes, i el peix del menú és la til·làpia que es cria als estanys . Aquests serveixen també de zona d'esbarjo -ho testifiquen les gandules situades al seu voltant- per a alguns soldats britànics d'una propera base militar, que hi acudeixen potser amb morriña de pesca. Els pesticides, per tant, han de ser orgànics, entre altres coses perquè si fossin químics s'acabarien filtrant als estanys i matant les més de mil til·làpies que hi neden.
Per això utilitzen extractes orgànics i cucs que crien a la granja i que es mengen “les bestioles dolentes”. Així es controla l'ecosistema, “perquè amb els pesticides s'arrasa tot”, ja que també hi ha “bitxos bons”.
El que serveixen al restaurant és tot natural
La figura imponent de la Muntanya Kenya -la muntanya sagrada dels kikuyu i la segona més alta d'Àfrica, després del Kilimanjaro- vigila les hortes a la distància, qui sap si espantant també els 'bitxos dolents'. Però l'espectacular paratge és a la corda fluixa pel mal anomenat progrés. “ El seu entorn perilla perquè la comunitat local talla els arbres per obtenir combustible i per construir. Estem intentant procurar una alternativa”, postil·la el director de MOOF.
Raó no n'hi falta, perquè aquí no es llença res. “¿ Què feu amb deixalles inorgàniques , com una ampolla de plàstic?”, pregunto mentre en mostro una d'aigua a meitat. Respon Peter: “Les tallem pel mig i les aprofitem com a contenidors, perquè les llavors vagin creixent amb una mica de terra. De fet, t'agrairia que ens la deixessis quan l'acabes”.
*Potser també t'interessi
- Kenya: vida salvatge i art a la sabana
- Kenya, així s'observa un ecosistema en moviment
- Cinc anècdones de Kenya que vaig apuntar en un tovalló
- Guia de Kenya: què fer al país superlatiu
- Kenya de pel·lícula: el país de la taquilla africana
Tot es cria a la terra