No pensis ni per un segon que el nostre país veí només ens reserva meravelloses platges, pastissos de Belém, algun poble medieval que es va aturar en el temps, cases folrades de rajoles o palaus decadents. Portugal té un entorn rural increïble, una cosa desconeguda per a alguns però que, des del seu parapet, encara xiuxiueja els viatgers que recorren el país lusità a la recerca de noves experiències.
Ni tan sols cal allunyar-se de la frontera amb el nostre país per descobrir insòlits pobles portuguesos on desconnectar. Aquest és el cas de Monsanto, el poble aixafat per la roca, que bé podria ser la versió portuguesa de Setenil dels Cellers per a aquells que coneguin bé les terres de Cadis.
Monsanto, igual que el seu cosí gadità, és l'exemple d'un poble que intentant lluitar contra el tità de roca, va acabar deixant florir una amistat potser una mica estrambòtica.
Panoràmica de Monsanto.
DESAFIANT LA GRAVETAT DES DE L'MEDIO
La nostra destinació es troba a la Beira d'interior, molt a prop de la frontera d'Espanya amb Portugal per la part de la província de Càceres. S'hi pot accedir des d'Alcántara o des de Còria, encara que sempre és millor aquesta darrera opció ja que la carretera des de Càceres capital és molt millor.
Queda a la mateixa alçada que Plasència. El que sí que cal tenir clar és que aparcar al poble és tota una odissea i per això sempre és millor deixar el cotxe a l'entrada i evitar sorpreses inesperades.
Hem arribat a un poble que no arriba als mil habitants censats, les cases del qual apareixen com una erupció de la muntanya sobre el granit, desafiant l'orgullosa pedra gairebé a 800 metres d'alçada sobre el nivell del mar.
La seva peculiar ubicació va estar al punt de mira dels musulmans durant l'ocupació de la península fins que, després de passar a mans cristianes, acabaria en poder de l'Ordre del Temple, artífexs de convertir Monsanto en fortificació defensiva amb el castell i les muralles.
Primeres colònies construïdes sota les roques de Monsanto.
La vila de Monsanto és eminentment medieval, i prova d'això es troba a l'herència rebuda dels Templers, un patrimoni que ha sabut resistir al pas del temps. Aquest llegat ha estat en forma de temples, com són la Capella de Sant Miquel, del segle XII, de la qual queden amb prou feines unes restes davant d'un cementiri centenari de les que dóna repel·lus en caure la nit.
Una mica més amunt es troba la Torre Peão, les restes d'una antiga talaia medieval que suposen el punt més alt de la vila. La panoràmica des d'aquest punt és vertiginosa, ens dóna una idea de la singularitat del lloc i del motiu pel que fou una vila tan llaminera per a tota mena de conqueridors.
El Castelo de Monsanto, declarat Monument Nacional el 1948 , va tenir molt poder durant l'Edat Mitjana. Es troba molt proper a la ubicació on ens trobem. Es va construir a la part més alta per poder vigilar els voltants, incloent la frontera amb el llavors Regne de León. Va arribar a tenir dues portes d'accés, una torre de l'homenatge (avui desapareguda) i quatre torres guaita.
Diferents desgràcies esdevingudes durant el segle XIX –com una explosió al polvorí i una ensulsiada posterior– van provocar l'abandonament del castell, encara que durant el segle passat es van fer diversos intents per preservar el patrimoni.
Església de Monsanto.
Després de descobrir el castell i obtenir la primera panoràmica des d'un dels punts més alts de Monsanto és hora de baixar i descobrir les cases esclafades d'aquest poble tan peculiar. Des del castell es poden seguir les muralles que encara romanen dempeus.
Són més modernes que el castell, ja que daten del segle XVIII, més concretament de l'any 1738 quan, després de finalitzar la Guerra dels Set Anys, es va pensar defensar la vila a cop de pedra i granit. Estan flanquejades per dues portes d'accés que carreguen a l'esquena el pes dels últims segles.
UN POBLE ‘APLASTAT’
El trajecte a través dels carrers peculiars de Monsanto és gairebé com recórrer el parc d'atraccions dels Picapedra en versió medieval. Moltes de les pedres que s'han desprès de la muntanya han servit per construir les cases que avui dia són el seu reclam turístic més gran.
Les cases més espectaculars de Monsanto es troben a la part alta del poble, on les enormes mols de granit semblen enormes xampinyons, arbres o barrets de pedra que s'assenten sobre el terreny com si res.
Algunes cases de Monsanto són blasonades i encara conserven a les façanes el que queda de l'escut de la casa dinàstica que en un altre temps hi va residir. Perquè a Monsanto hi va haver noblesa i l'art manuelino encara es pot apreciar a molts dels seus carrers i alguns dels seus temples religiosos com la Capella de Sant Antoni, que trobes de camí segons es baixa.
Els carrers de Monsanto semblen un escenari d'un conte.
La vila de Monsanto va ser declarada l'any 1938 com el “Llogaret més portuguès de Portugal” i això no va ser per casualitat. El motiu pel qual ostenta aquest títol és perquè és la vila que millor ha conservat la seva essència i figura malgrat les moltes inclemències que ha patit.
Amb motiu de tal gesta, Monsanto exhibeix a dalt de tot de la Torre de Lucano, un campanar medieval del segle XV que roman intacte, un gall de plata com a símbol de Portugal. En arribar a la Torre Lucano hem aconseguit la Plaça de la Misericòrdia, on hi ha l'església del mateix nom, un temple renaixentista del segle XVI que amaga un conjunt d'imatgeria sobre La Passió de Crist senzillament increïble.
Des d'aquí cal partir a la Rua da Capela, el carrer on es trobaven les posades i on s'arriba fins a la Fuente do Ferreiro, la que diuen que és l'única que sadollava la set de reis i prínceps. I entre pedra i pedra, gairebé hem fet la volta sencera a la vila. O almenys a la part monumental.
Segons tornem, no és estrany tornar a trobar enormes roques que semblen aixafar les cases però que per contra els serveixen de teulada o de mur de càrrega. Bé, d'això i de photocall per a instagramers, que veuen a cada casa un univers de possibilitats per pujar a les xarxes, doncs cada casa a Monsanto és completament diferent de l'anterior, amb una fantasia en forma de gegant de granit totalment diferent. Un deliri.
TRES COSES A TENIR EN COMPTE
La primera és que els portuguesos són molt hospitalaris però molt gelosos del seu patrimoni, per la qual cosa no miren amb bons ulls que ningú pugi per la finestra de casa per fer-se una foto a sobre de la roca. La bogeria per fer-se amb la foto perfecta mai no ha d'anar renyida amb els bons costums. I de bons costums els portuguesos en saben força més que molt.
En segon lloc, és important saber que Monsanto ofereix diferents opcions d'allotjament però sense grans luxes. A més a més del GeoHotel Escola, molt concorregut per les vistes, hi ha algunes opcions d'allotjament molt curioses. Una és una casa rural coneguda com A Casa Mais Portuguesa, una casa rústica portuguesa reconvertida on a més es poden comprar embotits i formatges portuguesos. Es troba a la Rua da Chapela.
En tercer lloc, per menjar bon pols à lagareiro, arròs amb llebre o, per descomptat, bacallà (perquè per alguna cosa estem a Portugal) cal anar a O Cruzeiro (Fernando Ramos Rocha, 17) un celler típic portuguès on, a més, hi ha una bona selecció de vins de la terra per maridar. Que aprofiti!