Pulsano, Puglia
Diuen a Puglia, que l'Adriàtic per al menjar i el Jònic per al plaer. I nosaltres, que som molt de “On fores fes el que veus”, seguim el consell.
A més de devorar el seu interior, carregat de Mediterrani, caseificis (caserius) i oliveres, els nostres dies pel 'tacó de la bota' van donar per a les dues costes, però les estonetes que vam passar per la segona bé van servir per **veure –i corroborar– a què es referia aquell simpàtic senyor que parlava dels seus mars. **
I és que, tot i que tots dos desprenguin bellesa a sobre, el Jònic conquereix pels seus platges solitàries, salvatges i cristal·lines i les ciutats que ocupen la costa guarden aquest aspecte decadent que amb gran elegància es difumina als seus carrers i edificis detenint-les en el temps.
Un contrast amb l'abrupte Adriàtic pullés on el turisme és més present, però majoritàriament nacional, deixant constància que la bota continua sent un (gairebé) secret i per mi, al marge d'aquestes paraules, que així segueixi.
Ciao Puglia!
CIAO PÚGLIA
Encara que l'aeroport referent sigui el de Bari (capital de la regió), pot ser que sigui més còmode volar al de Tàrent (en italià Taranto), la tercera ciutat més gran al sud d'Itàlia.
Sorpresa al golf que porta el seu nom, la coneguda com la ciutat dels dos mars es troba a mercè del Jònic i del Petit, separats pel robust Ponte di San Francesco di Paola; el mateix que uneix la península del Borgo Nuovo amb l'illa del Borgo Antico.
Avui dia és un important port industrial i comercial ; en el passat, cap a l'any 500 aC. C., va ser una de les ciutats més grans del món.
Port de Tàrent
El cor de Tàrent està custodiat per l'imponent Castell Aragonès, l'estructura actual del qual va ser encàrrec de Felip el Catòlic allà per 1486, quan Espanya encara tenia domini en aquestes terres.
La seva influència grega és palpable, se n'encarreguen les columnes dòriques situades en el que queda del temple Poseidon, donant la benvinguda al nucli antic.
En temps en què el distanciament social es cotitza a l'alça, s'agraeix passejar en solitud pels seus carrers. Per elles arribem a l'imprescindible Museu Arqueològic Nacional, la catedral, d'una bellesa singular, San Cataldo –que guarda les restes de l'adorat sant patró de Taranto– i una mica més al nord, l'Església de San Domenico Maggiore.
Castell d'Aragó de Tàrent
A MANGIARE!
Al voltant de l'illa s'estenen aigües plenes de batees on conreen mol·luscs, de les quals s'abasteixen molts dels carrets que escampats pels seus carrers venen cozze (musclos) i eriçons al pes.
Una altra gran quantitat d'aquest frutti di mare pararà al mercat de la ciutat, un lloc fantàstic per esmorzar i omplir la motxilla de gastronomia local –que no falti peperoncí, ni pomodoro secchi, ni tampoc el Caciocavallo, la mozzarella, o la caciotta (alguns dels seus formatges més populars) ni un bon salumi per preparar-se un bon taglière–.
Si ho preferiu a taula, un bon lloc per fer-ho és Siddharta, on prendre'l amb un primitiu o altres vins de la terra. Si es vol matar el cuquet provant els tresors del mar que la banya, Gent di Mare no és una mala elecció. Scampi, seppie e polpi, ozze pilose, cozze nere, ostriche… queda't amb aquests noms perquè et faran falta per a la resta del camí.
PULSÀ I ALTRES PLATGES DE NORD A SUD
Després de dedicar el seu temps a Taranto ens desplacem direcció sud a recórrer la seva costa esquitxada per belles platges de sorra fina i aigües cristal·lines. Següent parada: Pulsano.
La carretera litoral que l'uneix amb Mònaco Mirante és de ritme pausat i deliciosa al capvespre, allà després d'un bany a la riba –una cosa més rocosa– acomiadem el dia còctel en mà al colorit Tutti Frutti Beach. Té una carta extensa, però fora de l'horari de cuina, el dels plats freds (com la insalata di polpi o el carpaccio de tonyina) és l'únic idioma que parlen.
Seguim la línia costanera fins Punta Prosciutto, un altre dels llocs que ens fa salivar. No en va, The Telegraph la va triar entre les millors platges del món.
Punta Prosciutto: paradís italià
GALLIPOLI, LA PERLA DEL MAR JÒNIC
Si parlem de joies, no podem deixar d'esmentar aquesta perla, així és com es coneix a aquesta ciutat costanera de la província de Salento. La seva cara més moderna ha vist com a antics palaus i altres edificis emblemàtics han anat sent reemplaçats per noves construccions, però és el centre històric el que concentra gran part de la seva bellesa i caos en una diminuta illa.
Després de creuar-hi pel pont de pedra del segle XVI arribem fins a una majestuosa font greco-romana, però encara ens causa més sorpresa Santa Àgata, la basílica del segle XVII, construïda amb pedra local, d'estil barroc, que captiva totes les mirades juntament amb l'Església Santa Maria della Purità.
Platja de la Purità, Gallipoli
UNS ÚLTIMS XAPUSONS
El seu atractiu no s'acaba aquí, al costat oposat al Castell s'amaga una fotogènica postal on capbussar-se. Però encara hi ha millors platges que la de la Purità, com la Baia Verda que enamora per les seves aigües color maragda.
Abans de deixar que el temps s'aturi només posar un peu a la sorra, visitem el mercat de peix de la ciutat, el més gran de la província que, malgrat la irrupció del turisme, encara guarda encant.
Els venedors dels seus llocs poden ser bons aliats a l'hora de posar remei a la fam, però una aposta més fiable és Trattoria Le Fontanelle, on no falten peixos a la brasa, a més de llagosta, ni els seus típics alice marinate, antipasti similar als nostres seitons en vinagre. Si se'n va a la recerca de espais bonics on entenguin de vi, el concept store Blanc, és el lloc.
EL SOMNI PULLÉS
Tot aquest tràfec pot resultar esgotador i per reposar forces no se'ns acudeix millor pla que fer-ho en una de les seves masseries, aquestes antigues cases de cultiu fortificades tan típiques al sud d'Itàlia que, reformades, combinen tradició i modernitat.
Moltes resulten un bitllet directe al passat més humil i ofereixen suggeridores activitats gastronomies com la Masseria Potenti i la Masseria Bagnara.