No ens cal fer-nos amb un barret i un fuet –ni ser insultantment atractius o haver tingut el gran Sean Connery com a pare– per sentir-nos Indiana Jones en recórrer les joies arquitectòniques properes a la minúscula població de Sant Agustí, al departament colombià de Huila.
Allí, entre camps de cultiu guanyats a uns boscos selvàtics que sempre semblen disposats a recuperar a l'assalt la terra que va ser seva durant tant de temps, es troben centenars d'escultures de pedra disseminades sense aparent ordre.
Durant més de dos segles, arqueòlegs i científics han intentat desentranyar els misteris que tanquen aquestes figures d'homes, animals i deïtats, creades per unes civilitzacions que van poblar la zona des de l?any 3.000 a.C. Un secret que segueix tancat al més profund de les albors dels temps.
Lloc arqueològic Alt de les Pedres.
PARC ARQUEOLÒGIC DE SANT AGUSTÍ
El nombre més gran d'escultures i monuments precolombins d'aquesta zona es troben dins de les coses més de 100 hectàrees d'extensió del Parc Arqueològic de Sant Agustí. Aquest, considerat com la major necròpolis del món, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1995, atenent el seu gran valor històric, cultural i monumental.
Però no és només un lloc funerari, sinó que Sant Agustí mostra la capacitat que van tenir les societats prehispàniques del nord de Sud-amèrica per expressar i crear –sobretot en escultures monolítiques, corredors funeraris i monticles de terra– una singular forma dorganització social , així com la seva visió particular d'un món que ens queda molt llunyà.
El parc es divideix en tres zones: Tauletes (la més extensa i més propera al poble de Sant Agustí), Alt dels Ídols i Alt de les Pedres. A més, hi ha un bonic bosc d'estàtues on s'han col·locat 35 de les escultures més impressionants provinents de diferents llocs funeraris disseminats per tota la regió.
Una de les figures.
A la porta d'accés al parc, alguns homes d'aspecte senzill es donen cita cada dia per oferir els seus serveis de guia als visitants.
Hem d'acceptar-los per dues raons: el turisme cultural és una font d'ingrés i desenvolupament important per a la gent de la zona; i escoltar les històries, llegendes i mites que sobre aquest lloc ens explicaran, ens en donarà una visió molt més intensa i fascinant del mateix.
La veritat és que les civilitzacions que van crear aquests monuments i van poblar la zona durant més de 4.500 anys (es pensa que la van abandonar al voltant del 1530, sense conèixer-se'n els motius) segueixen sent un autèntic misteri per als arqueòlegs, de manera que sempre resulta enriquidor i enigmàtic escoltar les teories de la gent local.
Amb ells passarem al costat dels monticles aplanats i presidits per aquestes estàtues monolítiques que representen homes amb els ulls oberts, boques tancades, braços plegats i cames separades. Molts adquireixen algun tret animal o estan coberts per pells. Unes altres són rèptils o felins, importants per a una gent que creia en la vida després de la mort i els déus dels quals, molt probablement, es trobaven a la natura.
Tauleta.
ALTRES JACIMENTS DE LA ZONA
No ens haurem de desplaçar gaire per trobar altres interessants jaciments arqueològics. Un d'ells és el de Purutal-La Pilota, amb una tomba i dos dòlmens. Uyumbe conté estàtues escampades per un bonic vessant verd. Mentre que El Sabó mostra diverses tombes que han estat espoliades pels saquejadors.
El Tauló presenta diverses figures femenines –una especialment bella, de 2,2 metres d'alçada i vestida amb una túnica i collaret–, però La Chaquira el guanya en bellesa. Aquest no és un lloc funerari, sinó un impressionant conjunt de figures naturalistes, animals i humanes, esculpides sobre les irregulars parets de les enormes roques volcàniques naturals del lloc.
Aquestes figures es troben mirant el canó del riu Magdalena, principal artèria fluvial de Colòmbia i que flueix uns 200 metres per sota de la Chaquira.
Dentre les talles, sobresurten tres, creades en un mateix bloc de pedra i que es troben amb els braços i els peus cap als costats, com en actitud d'adoració. Molts estudiosos pensen que aquella cultura antiga adorava el riu Magdalena.
La Chaquira de Sant Agustí.
LES BELLESES NATURALS DE SANT AGUSTÍ
I és normal que rendissin tribut a aquesta magnífica obra de la natura. A només nou quilòmetres del centre de Sant Agustí, el potent i cabalós riu Magdalena passa per una gola de roca que el redueix a una amplada que amb prou feines arriba als dos metres. Potser ofès per aquest afront, el Magdalena baixa aquí furiós, sobretot a l'època de pluges, quan l'aigua cobreix les roques del voltant i fins i tot arriba a llepar l'accés pavimentat al lloc. En aquest riu se sol practicar ràfting.
Tot i això, el Magdalena no és l'única bellesa natural de què podem gaudir als voltants de Sant Agustí. Si viatgeu a Sant Agustí des de la ciutat de Popayan –de monumental bellesa colonial i en què val la pena quedar-se un parell de dies–, hauràs de travessar, en un viatge que ja en si és una aventura, part del Parc Nacional Natural de Puracé, englobat a la serralada central dels Andes.
Popayan.
A les parts més altes del mateix neixen tres dels rius més importants de Colòmbia: el Cauca, el Caquetá i el, ja esmentat, Magdalena. També hi ha dos volcans actius (no en va, Puracé significa ‘Muntanya de Foc’ en quítxua) i trobarem óssos andins, pumes i tapirs de muntanya entre espessos boscos andins i parem en bon estat de conservació.
Des de les altures i amb un vol majestuós, els còndors andins ho controlen tot. Potser ells també són capaços de percebre les cascades dels Tres Dolls –uns impressionants salts d'aigua, d'una mica més de 25 metres, que són al bosc, a poc més de 20 km de Sant Agustí– o el Salt de Mortiño, una de les millors cascades de Sud-amèrica.
Al Salt de Mortiño les aigües procedents de la fallta de La Chorrera s'estimben des d'una alçada d'una mica més de 200 metres per unir-se al cabal del Magdalena. L'exuberant bosc que ocupa el canó on s'encaixona el salt també mereix ser explorat en profunditat. Hi ha algunes senderes ecològiques a l'àrea, però és millor recórrer-los amb un guia expert a la zona.
Paisatge andí al costat del riu Magdalena.
GASTRONOMIA DEL SUD-OEST DE COLÒMBIA
Com que amb tanta visita arqueològica i tanta passejada per la natura ens haurà entrat gana, no podrem marxar de Sant Agustí sense tastar la seva deliciosa gastronomia.
A la taula dels seus millors restaurants trobarem el rostit huilenc (carn de porc acompanyada d'alvocat, arepa i iuca), sancot (un brou amb patata, iuca, ceba i carn), bescuits d'achira (una massa preparada amb la fècula d'achira, planta típica de la regió de les arrels de les quals s'extra midó), suc de gulupa (una fruita tropical molt similar al maracuià) i chicha (beguda local, mitjanament forta, feta amb blat de moro).
A Sant Agustí, podrem tastar aquestes menges a Casa Jaguar, La Brisa oa Altos de Yerbabuena. Una bona manera de tornar al present després el nostre viatge de gairebé 5.000 anys en el temps.
Escultures megalítiques al Parc Arqueològic de Sant Agustí (Colòmbia).