Ferragosto: tancat per vacances, obert per comilona amb la família
És un autèntic èxode. Tots es tornen: se'n van per tres o quatre dies a la platja, fugen a la muntanya, al seu poble toscà oa una caseta calabresa. En general, ja són pocs que resisteixen a Roma durant aquest mes, amb una calor insuportable i una humitat enganxosa, però gairebé cap perdona aquesta data.
Els que es queden són només als que els toca treballar, aquest any estan amb el cinturó atapeït o estan sumits en una situació més o menys rocambolesca no inclosa en alguna de les tres anteriors. Això sempre sempre ha donat molt de joc a directors i escriptors italians en pel·lícules i llibres (brillant 'Vacances de Ferragosto' ( 'Pranzo di Ferragosto' , 2008) , on quatre ancianes es queden soles en un pis del Trastevere mentre els seus fills se'n van de vacances) .
Des del dia abans tot es converteix en un caos: les estacions i els aeroports s'omplen de gent que no ha reservat i vol viatjar sí o sí, els trens pateixen retards per causes “alienes a la seva voluntat” i als supermercats mitja hora abans del seu tancament es munten cues només semblants a les de la nit de Cap d'Any. I és que Ferragosto és, sobretot una mena de Nadal en biquini, una excusa per reunir-se en família a la casa de vacances i menjar com si demà mai anés a arribar : peix fresc, pasta, pizzes i especialitats de cadascuna de les regions.
Després els més joves organitzen quedades amb tots els amics de la infància, passen a buscar-se amb els motorins ia saludar els pares que són ja gairebé com els propis, i se'n van de festa a les discoteques al peu de mar . La ressaca de Ferragosto, gairebé per obligació, “cal passar-la sota l'ombrellone_ (el para-sol) ” a la platja. Ho diu en un altre cartell, el d?una ferreteria del barri de San Lorenzo. I així deu ser. Ho diu una que escriu des de la tauleta, en una platja de Calàbria.
Una cafeteria del Trastevere buida, deserta durant el Ferragosto... almenys d'italians